Ant la lenga dël cheur
Dal cheur ëd Nosgnor al cheur dla gent
A l’era ‘l 1917 e William Cameron Townsend a l’era ambarcasse për ël Guatemala për spantié la Bibia ant la version ëspagneula, la lenga dl’offisialità ‘d col pais. Un dì a incontra n'indìgeno Cakchiquel ch’a-j dis an ëspagneul: “Se tò Dé a l’é tant grand, përché é-lo ch’a parla nen an mìa lenga?”. Coste paròle a l’han cangià la prospetiva dël Townsend, ch’a l’han cissalo a passé ij des agn ch’a son vnù për volté ël Testament Neuv an Cakchiquel, e pì tard për organisé la società dij tradutor Wycliffe, che ancheuj a l’é angagià a volté la Paròla ‘d Nosgnor an tut ël mond ant na caterva ‘d lenghe, fin-a le pì cite e isolà, le “lenghe dël cheur” ëd la gent.
Lòn ch’a l’é “la lenga dël cheur”? La lenga dël cheur ëd na përson-a a l’é ‘l pì soens la lenga dominanta ‘d soa mare, la lenga che chila a dovrava per pasié ij sò cit, con ëd ciusion, ëd canson, ëd mòt - con soa sicuranta vos materna. Ëdcò ant ij cas anté pare e mare a parlo doe o pì ‘d lenghe, na lenga dël cheur dominanta a ven feura daspërchila e a seurt da la boca dle masnà quand ch’a amprendo a comuniché con pare e mare, con la famija, ij parent, j’amis, la gent, e con Nosgnor.
La Bibia an dà d’ilustrassion ciàire ‘d la susta ‘d Nosgnor ëd comuniché ‘d manera ìntima, confidensial con le creature uman-e an dovranda la lenga che chiaschëdun a capiss ciàira ant ël përfond ëd sò cheur: “Quand ch'a l'é fasse col son, motobin ëd gent a l'é assemblasse (dëdnans a la ca) e a l'ero tùit dëstornà për che ognidun a-j sentìa parlé an soa pròpria lenga. D'autut sbalordì, a disìo l'un con l'àutr: "Ma tuti sti-sì ch'a parlo, a son-ne pa dla Galilèa? Com é-lo donca che mincadun ëd nojàutri a-j sent parlé la lenga dël paìs andoa ch’i soma nà?”. Parti, Medi, Elamiti, e nojàutri ch'i stoma ant la Mesopotamia, an Giudea e an Capadòcia, ant ël pais del Pont e ant la provinsa dl'Asia, an Frigia e an Panfìlia, an Egìt e ant ij quarté dla Libia, ch'a l'é davzin ëd Cirene, e nojàutri ch'i stoma a Roma? J’ebreo tanme ij prosélit, ij cretèis e j’àrabo, i-j sentoma parlé dle maravìje ‘d Nosgnor ognidun an nòstra lenga?” (At 2:6-11).
Ant l’ùltim lìber dla Bibia, i trovoma ‘n pass che sclint a pitura la manera che ‘l cheur ëd Nosgnor a comunica al cheur ëd l’òm: “Apress ëd lòn i l’hai vëddù tanta ‘d cola gent che gnun a podìa contela. A j’ero da tute le nassion, tribù, pòpoj e lenghe. A stasìo an pé dëdnans al tròno e dëdnans a l’Agnel, tuti vestì ‘d bianch e a l’avìo ‘d branch ëd palma an man. Tuti a disìo a àuta vos: “La salvëssa a ven da Nosgnor, ch’a l’é setà an sël tròno, e da l’Agnel!” (Arvelassion 7:9-10).
La paròla ‘d Nosgnor anregistrà ant la Bibia a l’é stàita voltà bin sùbit ant le lenghe dla gent, ël Testament Vej da l’ebràich al grech, e ‘l Testament Neuv diret ant ël grech “dël mercà”, col che la pì part ëd la gent a comprendìa e a dovrava antlora an cola part dël mond, e peuj, pian pian, an tante d’àutre lenghe.
I savoma che ancheuj a son parlà ant ël mond pì ‘d set mila lenghe e ant la pì granda part ëd lor ij cristian a son angagiasse a volté la Bibia. A l’é ‘n travaj da fé spavent - a podria disse - ma ij cristian as fan nen sbaruvé da lòn ch’a l’han da fé për rësponde al Gran Mandat ëd fé conòsse al mond ël Salvator Gesù Crist, ël Dé ver e viv, soa Paròla ‘d vrità, soe lej bon-e e giuste ch’a fan vive.
Ël mandat ëd Nosgnor Gesù Crist a l’é ciàir. Chiel a dis: “A l'é stàit dàit a mi tùit ël podèj an cél e an sla tèra. Andé, donch, e fé ‘d dissèpoj ‘d tute le nassion, batese ant ël Nom dël Pare, e dël Fieul e dlë Spìrit Sant, e mostreje a scoté tut lòn ch’ i l’hai comandave. E arcordeve ch’i son sèmper con vojàutri fin-a ‘l compiment dij temp” (Maté 28:18-20).
L’ubidiensa a ‘s mandat i la foma nen mach për ël mojen ëd le lenghe dominante e pì spantià, ma ‘dcò ant “le lenghe dël cheur” pròpi për rivé al cheur ëd la gent coma ch’a fà ‘n pare e na mare ai sò cit. Coma podrìa-lo esse divers për col ch’a l’é nòst Pare ch’a l’é ‘n Cél? Ëdcò për lòn i travajoma për na Bibia an lenga piemontèisa.