1Antlora Giòb a l'ha rëspondùje: 2“I l'hai già sentine 'd ròbe parìa! I seve tùit ëd consolator[1] fastidios. 3A chiteran mai toe paròle campà për ària? Lòn ch’a l’é ch’at fà[2] sèmpe dì la toa fin-a ant ij moment ch’a sarìa mej stess-ne ciuto? 4Ëdcò mi i sarìa bon a parlé tanme vojàutri, se[3] voi i fusse a mè pòst: iv farìa nié 'd paròle e i sopaterìa ‘dnans mia testa për compatiment. 5Tutun, mi ‘v sarìa ‘d confòrt[4] e da mia boca për vojàutri a vnirìo paròle ch’av pasierìo[5].
6Ma se i parlo, mè dolor a l’é nen pasià e gnanca s’i stago ciuto as na va. 7Ti, Nosgnor, it l’has sfinime e sfiancame e tl’has ëdcò vastà mia famija. 8Ti ‘t l’has ciapame an ghignon e lolì a l’é na testimoniansa[6] contra ‘d mi. Mi adess i son mach pì pel e òss: n’è-la pa ‘dcò n’evidensa contra ‘d mi? 9La flin-a ‘d Nosgnor a l’é virasse contra ‘d mi e am përséguita; chiel a schërsin-a ij dent contra 'd mi e ij mè nemis a m'avùsso j'euj contra.
10La gent a deurb la boca mach për ësbefieme; a më sgiafelo ansultàndme: a son tuti coalisass-me contra. 11Nosgnor a l’ha fame dventé na preja[7] për ëd gent grama; a l’ha campame ant le man ëd malfasent. 12Mi 'm në stasìa an pas e chiel a l'ha ruiname. A l'ha ciapame për ël còl e a l'ha sfrisame: a l'ha fàit ëd mi sò bërsaj. 13I son sircondà dai sò arcé; Ij mè fianch a son përtusà[8] sensa misericòrdia, mè afel[9] a dà 'l gir për tèra. 14Am dovërta fërleca su fërleca, am vòla a còl coma s’a fussa chiel un guerié vajant. 1I l'hai cusì un tërliss ëd sach dzora 'd mia pel e i son prostërname[10] con la front ant la póer. 16Mia fàcia, adess, a l'é rossa për ël tròp pioré e dzora 'd mie parpèile a-i é n'ëscurità ancreusa. 17A-i era pa ‘d violensa an mie man e mia preghiera a l’era sèmper pura.
18Tèra, quata pa mè sangh, e ch’as treuva nen an ti un leugh për ëstërmé ij mè crij.
19Mè testimòni, contut, a l’é an cel e 'dcò ambelelà a-i é mè avocat. 20Ij mè antercëssor a son mie plente mideme e mie lerme a së spantio danans ëd Nosgnor. 21I l’avrìa pròpi da manca ‘d quajdun për fé da mediator an tra mi e Nosgnor, l’istess ch’as treuva quajdun ch’a fà da mediator an tra d’amis. 22A l’é da fesse an pressa përchè ij mè agn a son contà e mi 'm na vado për na stra andova ch'as torna pì nen andaré.
L'espression dovrà ant ël partissipi antensiv (Piel) (ant lë stat construt): מְנַחֲמֵי עָמָל (mnahame ʿamal, “consolator ëd problemi"), visadì consèj che a aumento ij problemi nopà 'd pasieje.
La coniugassion causativa Hifil ëd מָרַץ (marats) as verìfica pa da d'àutre part. A vorerìa dì: “oblighé, sforsé” (vëdde 6:25).
La congiunsion condissional לוּ (lu), visadì ''se'', a l'é antrodussion a l'otativ.
Coniugassion antensiva Piel ëd אָמַץ (ʾamats); a vorerìa dì: “fé fòrt, fortifiché.”
Coniugassion passiva Nifal: יֵחָשֵׂךְ (iecasech). A vorerìa dì “pasié, ambonì”.
Ël verb a l'é קָמַט (qamat) che a l'é dovrà mach ambelessì e an 22:16; a veul dì: “cheuje; da ciapé ". Con Dé ch'as fà contra, che a lo ranca, Giòb antenderìa soe tribulassion.
La paròla עֲוִיל (ʿavil) a veul mach dì: “masnà”, valadì quaicòsa che as peul pa difende da sol.
Ël verb פָּלַח (palach) ant la coniugassion antensiva Piel a veul dì: “pertusé, foraté” (vëdde Proverbi 7:23). As podrìa fé un confront ancreus con Complente 3:12-13.
Ës vocàbol: מְרֵרָתִי (mrerati, “mè afel”) as treuva mach ambelessì. A l'é davzin a la forma 'd Giòb 13:26, "ròbe mère". An Giòb 20:14 a podrìa vorèi dì "tòssi, velen". Ël pensé as treuva 'dcò an Complente 2:11.
Ël verb עֹלַלְתִּי (ʿolalti), da עָלַל (ʿalal, “intré”) ambelessì a l'ha mach ël significà d'intré: a la létera: ''i l'hai fàit intré mè còrn (fàcia) ant la póer'', ël contrari d' ''aussè àut ël còrn'', metàfora 'd dignità e vitòria.