1A col ch’a-j pias la conossensa, a-j pias ëdcò la dissiplin-a; coj che a-j va pa d’arsèive ‘d coression[1] a son mach ëd foj[2].
2Na përson-a brava as tira ‘l favor ëd Nosgnor, ma chiel a castìja col ch'a l'ha d'antension grame[3].
3L’empietà[4] a dà gnun-e certësse stabij, ma ij giust a son bin piantà[5] përchè soe radis ëd lor a van ancreus.
4Na fomna ch’a fà ij sò travaj con soen a l’é la coron-a ‘d sò marì, ma na fomna dzonesta a l’é tanme ‘n tumor malegn ch’a-j rusia j’òss.
5J’intension[6] dle përson-e divòte a Nosgnor a son giuste, ma ij consej dj’empi a son fraudolos.
6Le paròle dj’empi a son tanme l’amboscà tendùa da ‘n sassin, ma le paròle d’un òm divòt a Nosgnor a salvo ‘d vite.
7J’empi a meuiro e a son pì nen arcordà[7], ma la famija divòta a Nosgnor a resta ant la memòria[8].
8Na përson-a a l’é laudà për soa saviëssa, ma ‘n cheur përvers a patiss ël dëspressi.
9A l’é mej ‘n pòver[9] ch’a sa gavess-la da sol che n'òm blagheur ch'a-i manca 'l pan.
10Ël giust a goerna soe bes-ce[10] da bin, ma fin-a j’àt ij pì pien ëd compassion dj’empi a finisso pr’ esse ‘d crudelità.
11Col ch'a travaja soa tèra ‘d bon-a veuja as gava la fam; chi ch’a-j cor dapress a 'd gavade[11] a l'ha pa 'd servél.
12J’anvìe dj’empi a son për j’amprèise dij gram, ma ij giust a son bin anreisà e a pòrto ‘d frut.
13Le paròle d’un malfasent a son la tràpola anté chiel midem a tomba[12], ma ‘l giust a schin-a da cole situassion.
14Mincaun a mangia ‘l frut portà da soe paròle e mincaun a pijerà an paga conforma ij sò travaj.
15Ël gadan a pensa che lòn che a fà a sia bin fàit, ël savi nopà a scota ij consèj ch’a-j dan.
16Ël badòla a fà dun-a a fé vëdde soa flin-a, ël furb a-j dà pa da ment a j'ofèise ch’a-j fan.
17Un testimòni onest a dis la vrità, ma ‘n testimòni fàuss a dis ëd busiardarìe.
18A-i é col ch’a parla sensa penseie[13] e a l'é parèj ëd na spa ch’a taja, ma la lenga dij savant a arpata[14].
19Chi ch’a dis la vrità a resta për sèmper, ma le paròle d’un busiard[15] a resto mach pr’ un moment.
20L'ameiror[16] a l'é ant ël cheur ëd col ch'a médita 'l mal, ij consijé 'd pas a l'han ëd gòj.
21Ël giust as la pija pa për lòn che a-j'ancàpita, nopà ij përvers a son mai pasi.
22La boca dij busiard[17] për Nosgnor a l’é n’abominassion, ma a chiel a-j piaso coj ch’a diso la vrità.
23L'òm antivist fà pa vista[18] ‘d lòn ch’a sà, ël cheur dël sensa sust a proclama d'esse fòl.
24La man ch’a travaja ‘d bon-a veuja a l'avrà 'l comand, cola dël gargh a lo farà dventé ‘n servent.
25L’afann[19] a l’é ‘n pèis grev da porté, ma na paròla bon-a a lo fà content.
26Ël giust a l’é na guida che ij sò amis a peulo fidess-ne, ma ij consèj dj’empi a-j fan dëstradé.
27Ël fagnan a l’é tant gargh da fé gnanca rostì le pijàite ch’a ciapa, ma l'òm ch’a travaja ‘d bon-a veuja a l’é ‘n possess pressios.
28An sël vieul ëd la giustissia as treuva la vita, ma la stra dël vissi[20] a men-a a la mòrt.
O “d'esse arprocià”.
O “a son parèj dle bestie”. La paròla בַּעַר (baʿar, "stupid, beté") a riva da בְּעִיר (bʿir, "bes-cia, cabial). A s'arferiss a na mancansa 'd rassionalità (Salm 49:10; 73:22; 92: 7; 30: 2).
Ebràich: "n'òm dai proget gram ". Ël sostantiv מְזִמּוֹת (mzimmot, "pian gram, përvers, malegn") a foson-a parèj ëd n'agetiv atributiv: "n'òm gram, nòm ch'a concepiss ël mal".
O “la mancansa ‘d religion”.
Ebràich. "na rèis ëd giustissia ". Ël genitiv צַדִּיקִים (tsaddiqim, "giustissia") a fonsion-a parèj ëd n'agetiv d'atribussion. La figura "rèis" (שֹׁרֶשׁ, shoresh) a sotsigna la sicurëssa dij giust; a son piantà frem e a peulo pa esse dësraisà ( "ij sant a l'han ëd rèis ancreuse"). Ij giust a son sovens paragonà a n'erbo (Salm 1: 3; 92:13).
O “ij pensé”, “le meditassion”.
O “a sparisso”.
O “a resta fërma”.
O “n’òm ëd condission ùmile”.
Ebràich: "a conòss"; "anchiet për ël benesse 'd...". Per יָדַע (yadaʿ) che a veul dì "piesse soen ëd": confronté Giòb 9:21; Salm 1: 6.
Ebràich: "ròbe veuide" o "ciòse/lòn ch'a l'é a dzoneus". Ël termo רֵיקִים (reqim) a s'arferiss a 'nseghitament a dzoneus ant ël tentativ ëd fé 'd sòld.
An ebràich "lass ëd n'òm". La paròla "lass, angassa" a 'ha 'l significà figurativ dël sostantiv מוֹקֵשׁ (moqesh"bocon, basan-a(?)" da יָקַשׁ [iaqash, "buté un bocon o na sedussion, n'ésca"]).
An ebràich: "na lenga d'ambreuj.". Il genitivo שָׁקֶר (shaqer, "tromparìa, angann") a foson-a tanme 'n genitiv ch'as peul assignesse. Ël sostantiv לָשׁוֹן (lashon, "lenga") a fonsion-a parèj ëd na sinédoche 'd part (= lenga) për l'antregh (= person-a).
O “a variss”. l termo בּוֹטֶה (boteh) a signìfica "parlé an manera svantà, sensa penseie''(ad esempi Levitich 5: 4; Numer 30: 7).
An ebràich: "na lenga d'ambreuj.". Il genitivo שָׁקֶר (shaqer, "tromparìa, angann") a foson-a tanme 'n genitiv ch'as peul assignesse. Ël sostantiv לָשׁוֹן (lashon, "lenga") a fonsion-a parèj ëd na sinédoche 'd part (= lenga) për l'antregh (= person-a).
Pitòst che מִרְמָה dël TM (mirmah, "angann"), as podrìa sugerisse מֹרָה (morah, "amaritùdin, sagrin") tanme contrast a la gòj, ant la sconda metà dël vërsèt.
Lét. “ij làver ëd busiardarìa”. Ël genitiv שָׁקֶר (shaqer, "mantìa, fandònia, busiardarìa") a funsion-a tanme un genitiv atribuìbil: "làver busiard"(vëdde nòta a 12:19).
O “a stërma”.
O “A-i basta n'afann për coaté d'ombre 'l cheur ëd l'òm”. La paròla "arlìa, ansia" (דְּאָגָה, dʾagah) combin-a ansia e pau - paùra ansiosa (ad es. Geremia 49:23; Esechiel 4:16; për ël verb corelà vëdde Salm 38:18; Geremia 17: 8).
Ël TM a l'ha דֶרֶך נְתִיבָה (derech ntivah) “na via, na stra”con duplicassion dël significà. Se la prima paròla a fùissa un partissìpi sèmpi e ativ Qal (דֹּרֵך, dorech), as podrìa antendze "seghité un vieul ch'a pòrta a ... As podrìa propon-e che la sconda paròla a ven-a emetùa an מְשׁוּבָה (mshuvah, " stra dl'apostasia ”) o תּוֹעֵבָה (toʿevah,“ [stra dl'abomìni ”). Jë LXX a leso "le stra dël vendicativ [ a pòrto] a la mòrt".