Ël Salmista a làuda e magnìfica Nosgnor Dé përchè chiel a governa e giudica con giustissia. Cola-lì a l’é la garansìa che ij giust a saran vendicà e la gent pervërsa e malèfica a sarà anientà
1Pr’ ël diretor dël còro, scond ël ton ëd “Dëstrue pa”. Salm d’Asaf. Càntica. It laudoma[1], ò Dé, it laudoma! Ti t’arvele toa presensa e la gent a conta ‘d toe maravije!
2Nosgnor a dis: “Quand ch’a vnirà l’ora ch’i l’hai stabilì, ij mè giudissi a saran giust. 3Antlora la tèra e ij sò abitant a slingueran da la pàu; ma le colon-e dla tèra a resteran bin ferme përchè a l’é mi ch’i l’hai fissaje. Pàusa.
4I diso a coj ch’as dan ëd blaga: ‘Fé nen tant l’erlo’, e a coj ch’a fan ëd cativèrie: ‘Chërde nen ëd fela franca! 5Sie nen tant sicur d’avèjla vinta! Parlé pa con la pòsa dj’arogant, 6përchè la grandeur, cola vera, a ven pa da levant, né da ponent, e gnanca dal desert. 7Ël giùdes a l’é mach Nosgnor: a l’é chiel ch’a sbassa e chiel ch’a esalta!
8Nosgnor a ten an man un càles pien ëd vin antossià[2] mës-cià con dë spessie. A-j lo farà bèive fin-a a l’ùltima stissa, dëspeuje comprèise, a tùit ij pecator ëd la tèra”.
9Për lòn ch’am riguarda, dël giudissi ‘d Nosgnor i na farai sèmper la proclamassion; i canterai ‘d làude al Dé ‘d Giacòb. 10Nosgnor a dis: “I camperai giù tut l’orgheuj[3] dij pecator e alvrai an àut ij giust.
As peul voltesse ‘dcò con “It ringrassioma”, o “i confesasoma nòstra fede an ti”.
Lét. “vin ch’a beuj, ch’a fërmenta”, “vin fòrt”, “vin mèr”. Ant l’antichità ij rè a fasìo bèive ai criminaj condanà ëd vin antossià. A l’é ‘l “vin dël giudissì” cfr. 60:3; Isaìa 51:17-23; Abacuch 2:16). An piemontèis i l’oma l’espression corispondenta: “Bèive ‘l càles”.
O “la potensa”, lét “ ël còrn”.