9:1 An efet, i l’hai pensà a tut sòn e i l’hai capì che ij giust e ij savi e tute soe euvre ‘d lor a son ant le man ëd Dé. L’òm a conòss pà s’a l’ha da spetesse ‘l grinor o ‘l ghignon: dëdnans a chiel tut a l’é vanità, 9:2 A-i é ‘n destin medésim për tuti, pr’ ël giust coma pr’ ël malfasent, për col ch’a l’é pur che për col ch’a l’é maunèt, për col ch’a smon-a ‘d sacrifissi e për col ch’a jë smon-a nen, për la brava përson-a coma për la grama, për col ch’a fà ‘d vòt coma për col ch’a l’ha tëmma ‘d fene. 9:3 Sòn a l’é mal për tut lòn ch’a-i càpita sota ‘l sol: ël medésim destin a toca a tuti e ‘dcò ‘l cheur ëd j’òm a l’é pien ëd mal1 e la folarìa a l’é ant sò cheur antant ch’a vivo, peui as na van an trames ai mòrt.
9:4 Sicura, fin-a tant ch’a-i é vita a-i é speransa: a l’é mej un can viv ch’ un leon mòrt. 9:5 Ij viv a san ch’a meuiriran, ma ij mòrt a na san gnente; lor a peudo spetesse pì gnente, e fin-a soa memòria a svaniss. 9:6 Sò amor, sò ghignon e soa gelosìa, tut a l’é giumai finì, a l’avran pì gnun-a part an tut lòn ch’a capita sota ‘l sol.
9:7 Va, mangia con gòj tò pan, bèiv tò vin con cheur content, përchè Nosgnor a l’ha gradì lòn ch’it l’has fàit. 9:8 Che toe vestimenta a sìo sèmper bianche e che ‘l përfum a vada mai a manché2 dzora toa testa. 9:9 Gòd la vita con la fomna ch’i i-j veule bin për tùit ij dì ‘d toa vita ch’as na scapa vìa; lòn che Dé at conced sota ‘l sol. La fomna che Dé at dà a l’è toa arcompensa3 për tùit ij sagrin ch’it l’has an sla tèra. 9:10 Tut lòn ch’it trove da fé, fa-lo da bin e con tute toe fòrse4 përchè costì a l’é tò destin ant la vita e ant le tribulassion ch’it patisse sota ‘l sol, përchè a-i sarà nì atività, nì rason, nì siensa, nì saviëssa giù ant ël leugh dij mòrt5 andova ch’it ses destinà a andé.
9:11 I l’hai ‘dcò vëddù sota ‘l sol: che col ch’a cor pì lest a n’é pa sèmper ël vincitor; che ij pì fòrt a son pa sèmper coj ch’a vincio la guèra. Ij savi soens a son coj ch’a patisso la fam e ij pì brav a son squasi mai coj ch’a l’han pì ‘d sòld. La vita ‘d coj ch’a son pì savant a l’ha nen sèmper un bon ésit. Tut a l’é pitòst na combinassion, a l’é trovesse ant ël temp e ‘l leugh giust. 9:12 An efet l’òm a conòss gnanca soa ora: parèj dij pess ciapà ant ël griseul dël destin e dj’osej ciapà con la rej, l’òm a l’é ciapà dal maleur che a l’improvista a-j tomba acòl.
9:13 Ëdcò sòn i l’hai vëddù sota ‘l sol e a l’é smijame motobin grev: 9:14 a-i era na sità con pòchi abitant. Un gran rè a l’é bugiass-ne contra, a l’ha butaje l’assedi e a l’ha drissaje contra ‘d gròss rampar. 9:15 Andrinta a-i era n’òm che, an soa saviëssa, a savìa bin coma salvé cola sità, ma a l’era pòver e për lòn gnun a l’ha scotalo. 9:16 A l’é mej la saviëssa che la fòrsa, ma ‘l savèj dël pòver a l’é dëspresià e soe paròle a son nen ëscotà. 9:17 E mi i diso: ch’a l’é mej sté a sente le paròle chiete d’un savi che cole d’un rè ch’a braja an mes a gent sensa sust.
9:18 Mej ël savèj che j’arme da guèra, ma un sol pecator a peul destruve tant ch’a l’é bon.
Note
1 La corussion a toca tùte le funsion ëd l’òm (Genesi 6:5).
2 O “Fà nen economìa ëd përfum”.
3 O “përchè costì a l’é tò destin ant la vita e ant le tribulassion ch’it patisse sota ‘l sol”.
4 O “fin-a tant ch’it na saras bon”.
5 O “tomba”, “Seol”, “infern”.
À à È è É é Ì ì Ò ò Ó ó Ù ù Ë ë