An cost ansidìt Salm sapiensiaj (v. 3) lë Salmista a fortiss che chiel a l’avrà gnun-e tëmme dje sgnor ch’a-j son nemis e ch’a lo mnasso. An efet, malgré ij sò sld, lor a son mach d’òm ch’a meuireran com atùit j’àutri. Ël Salmista a l’ha fiusa che Nosgnor as pijerà l’arvangia e a goernerò ij giust da j’atach dij sò craseur.
1Pr’ ël diretor dël còro. Un salm dij dissendent ëd Coré. Scoté sossì, vojàutri tùit ij pòpoj! Fé tension, vojàutri j’abitant ëd la tèra! 2Nòbij e serv, rich e pòver - scoté! 3Përché mie paròle a son ëd paròle ‘d saviëssa, e da mè cheur a seurtiran ëd pensé pien ëd bon sens. 4Ai proverbi i-j dago da ment e i faso l’esposission dij mè enìgma al son ëd la lira.
5Përchè mai dovrìa-ne avèj tëmma quand ch’a ven-o ëd dì gram e i l’hai ‘d nemis tut d’antorn? 6Lor as confido an le richësse ch’a l’han e as na dan ëd blaga. 7Pura, a peudo pa riscaté lor medésim da la mòrt an pagand-ne ‘l pressi a Dé. 8La redension a costa cara, e ij sò sold a sarìo mai pro për otnila: 9catesse ‘l dirit ëd vive për sèmper e scapé da la mòrt. 10An efet, as ved meuire tant ël savi coma ‘l fòl e l’ignorant, e ij sò sold a-j lasso a d’àutri. 11Le tombe a saran soa ca per sèmper: a staran là per ij sécoj dij sécoj. 12Malgré soe richësse, la gent a dura pa, a son tanme le bestie ch’a perisso. 13Col-lì a l’é ‘l destin dij fòj e ‘d coj ch’a-j van dapress ai sò pensé ‘d lor. [Pàusa].
14Tanme ‘d feje lor as ancamineran anvers ël Seol con la mort coma sò bërgé. Ël giust a prevalrà dzura ‘d lor quand ch’as alverà ‘l dì dl’arvangia. Lë Seol[1] a consumerà sò còrp ëd lor e soa nobiltà[2] ‘d lor a-i sarà pì nen. 15Nosgnor, contut, a sarà chiel a riscaté mia vita da le grinfe dël Seol, për mneme con chiel. [Pàusa]
16A l’é për lòn ch’it l’has pa da sagrinete se n’òm as anrichiss e a ‘mbaron-a na fortun-a a ca soa. 17Përchè quand ch’a meuir a podrà pa portesse via con chiel soe richësse; ij sò beni a peudo pa andeje dré. 18Bele se durant soa vita as complimenta disend: “A l’han da amëtte ch’i l’hai fàit pròpi bin tut da sol”, 19pura, a l’avrà da giontesse a la companìa dij sò cé, ch’a vedran pì nen la lus dël sol. 20La gent ch’as vanta ‘d soe richësse a capisso nen; a meuireran tanme le bestie.
O “leugh dij mòrt”.
O “soe gran ca”, “sò gran palass”.