1Coste-sì a son le vision che Isaìa, fieul d’Amos a l’ha avù riguard a Giuda e a Israel ant ël temp ëd Ozìa, Jotam, Acaz e Ezechìa, ij rè ‘d Giuda.
2Céi, sté a sente! Tèra, fà atension! Sossì a l’é lòn ch’a dis Nosgnor: “Ij fieuj che mi i l’hai tirà sù e goernaje, a son arvirasse contra ‘d mi. 3Fin-a un beu a conòss sò padron, e un borich a arconòss ch’a l’é sò padron ch’a lo guerna. Contut, mè pòpol a arconoss nen ch’a l’é mi ch’i lo guerno”. 4Ò che nassion ëd pecator ch’a son! A l’é un pòpol cargà ‘d colpe. A son ëd gent grama, ëd fieuj corompù! A l’han bandonà ‘l Sant d’Israel, a l’han viraje la schin-a!
5Përchè mai i vorìe che mi iv castiga? É-lo ch’i l’eve d’arvireve për sèmper? Vòstra testa a l’é ferìa e vòst cheur a l’é malavi. 6Da la testa ai pé i l’eve pì gnente ‘d san: tut vòst còrp a l’é pien ëd lividure, ëd niss e ‘d ferìe anfetà ch’a son mai ëstaite netià, nì bindà, nì pasià con d’euli.
7Vòst pais a l’é pien ëd ruin-e e vòstre sità a son ëstàite incendià. Dij foresté a sachegio ij vòstri camp fin-a dëdnans ai vòstri euj, e a dësbelo tut lòn ch’a vëddo. 8La bela Gerusalem a l’é stàita bandonà coma na caban-a ant na vigna, coma na baraca ant un camp d’angurie apress dl’arcòlt, coma na sità sota assedi. 9Se Nosgnor dl’univers a l’avèissa nen lassaje dë scampà, i sarìo stàit ramassà via coma Sòdoma e dëstruvù coma Gomorra.
10Stè a sente la paròla ‘d Nosgnor, vojàutri ij cap ëd “Sòdoma”. Sté a sente la lej ëd nòst Dé, ò pòpol ëd “Gomorra”. 11“Lòn ch’av fà pensé ch’i veuja tùit ij vòstri sacrifissi?”, a dis Nosgnor. “I n’hai pro ‘d tute vòstre oferte ‘d moton e dël grass ëd bestie a l’angrass. I l’hai gnun piasì ‘d vëdde ‘l sangh ëd tòr, e d’agnej, e ‘d boch. 12Quand ch’i vnive a rendme l’adorassion, chi é-lo ch’a l’ha ciamave ‘d passé an parada për mie cort con tute vòstre sirimònie? 13Chité ‘d porteme tùit ij vòstri present dësutil; l’ancens ëd vòstre oferte am dà la nàusia, ël vòlta-stòmi! I soporto pì nen vòstre feste dla lun-a neuva, dl’ann neuv, dij dì ‘d saba e dij digiun - a son mach ëd pecà e ‘r ròbe fàusse. Dle vòstre adunanse religiose i n’a veuj pì. 14Le vòstre selebrassion dla lun-a neuva e le feste che feve tùti j’ann am fastidio. Për mi a son mach un pèis, i-j soporto pì nen! 15Quand ch’i leve le man për preghé, i saro j’euj për nen ch’l’àbia da vëdd-lo. Bele se më smon-e tante preghiere, i jë scoto nen, përché vòstre man a son macià dal sangh ëd vitime nossente.
16Netieve e purificheve! Gavé vìa vostri pecà da ‘dnans ai mè euj. Chité ‘d fé ‘l mal, 17Amprende a fé ‘l bin, cudì la giustissia. Giuté coj ch’a son crasà. Dësfende la càusa dj’orfanin. Batve për ij dret dle vidoe. 18Apress, vnive pura e vëddoma chi ch’a l’ha rason”, a dis Nosgnor. “Bele se ij vòstri pecà a sio ross ëscarlata, i-j rendrai bianch tanme ‘d fiòca. Bele se a son ross viv, i-j rendraj bianch tanme ‘d lan-a. 19S’i më scote, i l’avreve da mangé an bondansa. 20Ma se am vire la schin-a e j’arfuse ‘d steme a sente, i sareve divorà da la spa dij vòstri nemis. Mi, ël Signor, i l’hai parlà!
21Vardé coma Gerusalem, ch’a na vòta a l’era fedele, a l’é dventà na bagassa. Na vòta a l’era la ca dla giustissia e a l’era la residensa ‘d gent onorà; adess, contut, a l’e pien-a ‘d sassin. 22Na vòta i j’ere tanme d’argent pur, adess i seve mach ëd scòrie sensa valor. Na vòta i j’ere pur, adess i seve tanme ‘d vin slongà con d’eva.
23Ij tò governant a son dj’arviros, compagn dij làder. A-j piaso le bustarele e a ciamo ‘d tangent, ma lor a s’arfuso ëd dësfende la càusa dj’orfanin e ‘d batse për ij dret dle vidoe. 24A l’é për lòn che Nosgnor, ël Dé dl’univers, ël Potent d’Israel, a fortiss: ‘Im pijeras l’arvangia dij mè nemis, e ai mè aversari i-j darai la paga ch’a mérito. 25I ausserai mè pugn contra ‘d vojàutri, iv dëslaiverai, i eliminrai da vojàutri tute vòstre scòrie, i gaverai tute vòstre inpurità. 26A sarà antlora ch’iv darai torna ‘d bon giùdes e ‘d savi consijé coma ch’i l’avìe na vòta. A sarà antlora che Gerusalem a sarà ancora ciamà la Ca dla Giustissia e la Sità Fedel”. 27Sion a sarà ristabilìa da la giustissia, coj ch’as pentisso a saran arvivà da la giustissia. 28Contut, j’arviros e ij pecator a saran dël tut dëstruvù e coj ch’a bandon-o Nosgnor a dëspariran. 29I avreve onta ‘d quand ch’i rendìe l’adorassion a dj’idol ant ij bosch ëd rol; av vërgognereve d’avèj rendù ‘l cult ant ëd verzé dedicà a d’idoj. 30I sareve coma ‘n grand erbo con ëd feuje sëcche, coma ‘n giardin sensa d’eva. 31Ël pì fòrt an tra ‘d vojàutri a dësparirà coma ‘d paja; soe assion grame a saran la splùa ch’a-j darà feu. A bruseran tuti ansema a soe assion grame e gnun a sarà bon a dëstissé col feu.