L'autor a invita Nosgnor a buté a la preuva soa dritura, a fortiss soa nossensa e a diciara soa fidelità a Dé.
1As arfà a David. Nosgnor, mé Dé, diciara mia nossensa, përché i l'hai portame bin; i l'hai avù fiusa ant ti sensa avèj un qualsëssìa dubi. 2Vardme bin, butme a la preuva, fà l'esam ëd mie motivassion e 'd mè cheur.
3I l'hai la certëssa che tò amor fidel am ëvnirà mai a manché e i l'hai vivù conforma toa vrità. 4Ij busiard a son mai stàit ij mè compagn e i son mai andàit ansema a 'd gent fàussa. 5I l'hai an ghignon coj ch'as buto ansema mach për tramé lòn ch'a l'é mal e i arfuso 'd fé società con le canaje.
6Nosgnor! Im lavo le man për diciaré mìa nossensa e i ven-o a tò autar. 7cantand a àuta vos mia arconossensa e nunsiand toe maravije. 8Nosgnor! I veuj bin a la ca anté ch'it stas, ël leugh andoa toa gloriosa presensa a l'ha fasse n'abitassion.
9Contme nen an tra ij pecator, tra coj ch'a comëtto 'd crìmen ëd sangh; 10Soe man a son anflà d'intension grame; ciapé 'l bocon a l'é lòn ch'a-j pias ëd pì.
11I son nen parèj ëd lor; mi i vivo con onestà. Àbie misericòrdia 'd mi e riscatme. 12I j mè pè a marcio an sla stra drita. Ant la granda ciambrèa 'd tò pòpol i laudrai Nosgnor!