25. SENTIMENTS

Els animals superiors tenen sentiments semblants als nostres però rarament reconeguts pels humans.

Emocions primàries

Còlera (agressivitat emocional) Són gelosos del seu territori (especialment si són dominants) i no els agrada que no es respecti. Adopten una postura agressiva, els pels de punta... També són gelosos de les seves femelles i es disputen la condició de líders del grup o manada. També provoca agressivitat la por, el dolor, l’estres... La ira no és agradable: no produeix satisfacció.

La violència no sempre és per necessitat: hi ha dofins que maten marsopes i no se les mengen. En manada són més perillosos.

Aprenen a controlar l’agressivitat amb la socialització amb altres animals i amb persones. La domesticació va representar el control de l’agressivitat.

Instint de caça (agressivitat depredadora). Els animals maten per menjar i també per altres motius. L’instint assassí és motivat per la necessitat. Es desencadena davant moviments ràpids de la presa i segueix pautes determinades (mossegar el coll). Produeix satisfacció.

Por. Els animals tenen més por que els humans i també es deixen portar més pel pànic ja que el controlen menys. Els no depredadors tenen més por: sempre han d’estar alerta. Les emocions són essencials per la supervivència. En un experiment es varen posar gupis classificats de més a menys porucs amb una piranya: els primers que varen ser atrapats varen ser els menys porucs i els últims els que ho eren més. La por ens fa més cauts i prudents.

A què es té por? Els nens menors de 2 anys: a les altures, sons repetits, dolor, objectes nous estranys.

Nens grans i adults: sorolls inesperats, estranys que s’apropen amb expressió colèrica, colobres, aranyes, llocs foscos, llocs alts

Els animals, depredadors o no, tenen pors innates als perills naturals del seu món.

Les fòbies s’aprenen dels altres. Es té fòbia a ratolins i no als més perillosos automòbils o aparells elèctrics.

Els animals s’espanten per petits detalls superespecífics. Veuen més el arbres que el bosc. Els animalets petits tenen més por que els grans.

Curiositat/ interès/ anticipació. Observa un gos quan se li prepara el menjar: com mou la cua, observa... La curiositat els ajuda a trobar coses agradables: aliments, aixopluc, company. No és cert que moren més ratolins per tafaners...

A tots ens agrada la novetat: als nens les joguines noves, als adults els vestits nous.

El bestiar domesticat té menys curiositat.

Emocions socials primàries

Desig i atracció sexual. L’elecció de parella depèn de l’aprenentatge. No són monògams: sense memòria social no es pot ser monògam.

Els animals tenen gelosia: vigilen la parella, hi ha agressivitat entre mascles per gelosia.

Ansietat per separació. Les cries emeten un crit angoixós quan les separen de les mares. Els animals acabats de néixer senten un fort amor per la mare. De més grans, per un amic particular. Els agraden les carícies: les cries busquen l’escalfor que els proporciona el contacte amb els pares.

Els animals domèstics tenen necessitat de companyia, precisament la domesticació és possible per què són molt socials.

L’estimació d’un gos pel seu amo s’assembla a la del cadell per la seva mare o dels nens envers els pares.

Joc i avalot. Al animals els encanta jugar. Només hem d’observar els jocs dels cadells de gos i dels gatets. Serveixen per entrenar el cerebel que coordina els moviments. Ensenya a controlar la novetat i la sorpresa

Quan un gran juga amb un petit sol col·locar- se en desavantatge inicial.