07 Neteja ètnica
Slobadan Milosevic
Kosovo és una regió al Sud de Sèrbia, habitada majoritariament per albanesos i limitant al sud amb Albània. La minoria sèrbia, amb el suport descarat del govern i de l’exèrcit iugoslau, sempre els ha volgut dominar. Kosovo es vol separar, aprofitant la desmembrament de Iugoslàvia, després de la mort del dictador comunista Tito el 1997. Des del 1998, actua l’exèrcit d’alliberament de Kosovo. El govern i l’exèrcit iugoslau els reprimeixen amb una guerra declarada. Milers de víctimes civils, gairebé un milió de deportats, milers de refugiats a països propers: Itàlia, Turquia, Albània, Macedònia, Bósnia, Montenegro. La deportació massiva és una tàctica injusta utilitzada per expulsar els habitants d’un territori. En aquest cas, s’expulsa els albanesos de Kosovo per permetre que els serbis se n’apoderin i predominin. Se’n diu neteja ètnica, ja que es tracta de expulsar els d’una determinada ètnia.
El president iugoslau és Slobodan Milosevic, que pretén mantenir la unitat de l'antiga Iugoslàvia, de la que ja s’han separat Eslovènia, Croàcia i Bòsnia. La guerra és un fet.
L’OTAN reacciona bombardejant les posicions iugoslaves durant 78 dies. Sèrbia respon intensificant la campanya de neteja ètnica.
L’1 d’abril de 1999, Milosevic, aparentant normalitat i condescendència, porta a la televisió el líder albanès Ibrahim Rugova per fer veure que havien arribat a un acord de pau. Però la guerra, les deportacions i la fugida de kosovars continua. L’ONU diu que és impossible atendre la quantitat de refugiats que arriben a Macedònia i Albània
El 19 abril hi ha una conversa telefònica de Boris Ieltsin (preident de Rússia) i Bill Clinton (president dels EUA). Rússia aconsegueix que els serbis acceptin que els aliats es despleguin a Kosovo. Els aliats demanen la retirada de les tropes sèrbies a canvi de que cessin els bombardejos. Rúsia s’hi adhereix i Milosevic accepta.
El 26 de maig el Tribunal Penal Internacional de l’Haia ordena la captura del president iugoslau per crims de guerra i genocidi. La premsa publica que Milosevic té mil milions de dòlars a Suïssa.
El 10 de juny de 1999, el Consell de Seguretat de l’ONU aprova el pla de pau de Kosovo, ratifica el final de la guerra i autoritza l’entrada d’una força internacional de pacificació (KFOR). Comença la tornada dels refugiats albano-kosovars a casa seva. Els primers dies són tensos. El 13 de juny, els soldats han de matar un franctirador serbi. Dos periodistes moren pels trets de franctiradors.
Mentrestant es descobreixen fosses comunes. Els serbis fugen a Belgrad. L’odi continua i hi ha més de 100 morts de cada bàndol. Rugova demana la reconciliació.
El descontentament serbi augmenta i es produeix la caiguda de Milosevic. El 23 de desembre del 2000, té lloc la victòria de l’oposició democràtica de Sèrbia. Vojislav Kostunica esdevé president.
Així acaben 10 anys de dictadura de Milosevic. Aquest és resisteix a acceptar la derrota, fins que una gran manifestació està a punt d’envair el palau presidencial.
El 27 de novembre, la OSCE readmet Iugoslàvia i recorda a Kostunica l’obligació de lliurar els criminals de guerra, entre ells Milosevic. Finalment Milosevic és lliurat i jutjat al Tribunal Internacional per crims de guerra.