1. L'autor i l'obra
1. L’AUTOR I L’OBRA
KIERAN EGAN és professor de la Facultat d’Educació de la Universitat Simon Fraser de la Colúmbia Britànica (Canadà) i un dels autors destacats del corrent crític de l’educació actual, que jutja excessivament tecnificada, defensor d’una educació més «humanista» i d’un paper més rellevant de la narrativa. Va guanyar el prestigiós premi Grawemeyer d’Educació l’any 1991.
És autor dels dos primers llibres d’una anunciada tetralogia que representa un enfocament revolucionari de l’educació des del parvulari fins a l’edat adulta. Com explica el mateix autor, «cada volum s’ocupa de com donar raó del món i de l’experiència, de la manera més adequada a cada edat; quines coses val la pena aprendre, des del punt de vista educatiu, i com ensenyar-les de la manera més significativa i interessant en les diferents edats... Descric el programa educatiu com derivat de quatre estrats diferents, en cada un dels quals desenvolupem una forma diferent de comprensió. El programa educatiu prescriu com poden adquirir-se successivament aquestes formes diferents de comprensió durant els anys de formació d’un individu, de manera que la seva coincidència aporti com a fruit una consciència educada moderna».
La forma primària de comprensió, que Egan denomina «comprensió mítica», és analitzada en el primer volum Primary understanding: Education in early childhood 1988 (La comprensión de la realidad en la educación infantil y primaria, Morata, 1991), on tracta d’«evidenciar que aquest constituent de la comprensió madura és més fàcilment accessible durant els primers anys». El segon estadi el defineix com el de «comprensió romàntica», i hi dedica el segon volum, Romantic understanding: The development of rationality and imagination, ages 8-15 (1990).
Cada volum teòric va acompanyat d’un de pràctic, Teaching as story telling i Imagination in teaching and learning: The middle school years (1992), corresponents als dos primers volums teòrics. De tots dos hi ha traducció: Fantasía e imaginación: Su poder en la enseñanza, una alternativa a la enseñanza y el aprendizaje en la educación infantil y primaria (Madrid, Morata, 1999), La imaginación en la enseñanza y el aprendizaje: Para los años intermedios de la escuela (Buenos Aires, Amorrortu, 1999).
El tercer estadi, la comprensió filosòfica, i el quart i últim, la comprensió irònica, es descriuen en l’últim llibre publicat The educated mind (1997) (Mentes educadas, cultura, instrumentos cognitivos y formas de comprensión, Paidós, 2000). Aquest llibre és una síntesi dels quatre estrats i, per tant, és l’obra que comprèn la totalitat de la teoria. En aquesta última obra s’introdueix un nou estadi, el de la comprensió somàtica, que correspon als dos primers anys de vida.
També ha publicat o editat reculls d’articles. Per exemple, Narrative in teaching, learning and research (1995) (La narrativa en la enseñanza, el aprendizaje y la investigación, Amorrortu, 1998).
Per Egan, cada forma de comprensió deriva de l’adquisició d’un instrument lingüístic. Així doncs, els estrats i els instruments serien:
1. Comprensió somàtica de 0 a 2 anys (llenguatge corporal).
2. Comprensió mítica de 2 a 8 anys (introducció del llenguatge oral).
3. Comprensió romàntica de 8 a 15 anys (introducció del llenguatge escrit).
4. Comprensió filosòfica, a partir dels 15 anys (introducció del llenguatge abstracte).
5. Comprensió irònica (introducció del pensament i el llenguatge irònic).
Hem de dir que Egan explica que no tothom arriba als últims estrats, i que els estrats no són successions substitutives, sinó que cada nova etapa incorpora les anteriors. D’aquesta manera, una persona que assoleix l’estrat filosòfic o l’irònic no deixa de tenir comprensió romàntica (interès per novel·les, pel·lícules romàntiques...), mítica (els mites d’avui, personatges mitificats, com algun artista, cantant, esportista...) i somàtica (mimesi del llenguatge corporal).