04. Història de les sals

A Rússia es donava la benvinguda a un hoste oferint pa i sal. Els armenis escampaven pols de sal sobre els acabats de néixer. La sal te la propietat de conservar els aliments, com el bacallà i altres peixos salats. Els palestins treuen la sal del Mar Mort i altres pobles tenen procediments per obtenir-la de l’aigua de mar, mitjançant explanades on l’aigua s’evapora. Però també hi ha sal als deserts i hi ha muntanyes de sal...

Sense sal no es pot viure, així que sempre ha estat un producte de primera necessitat.

Els adobs

Els humans i els animals necessiten sal però també en necessiten les plantes.

Des de l’Antiguitat s’utilitzen els fems per fer més fèrtils els camps. Dels productes que s’afegeixen a la terra per millorar-ne el rendiment en diem adobs.

Els romans i els gals utilitzaven calç.

A l’Anglaterra de mitjans del XIX hi havia moltes fàbriques de botons. Els botons i mànecs de ganivets eren d’ós. Les deixalles d’ós eren doncs molt abundants. A algú se li va ocórrer triturar-les i repartir-les als camps, com adob. De fet els ossos tenen fòsfor i calç i ja hem dit com aquesta s’utilitzava com adob.

Aquest adob d’os tenia poc efecte. El sòl l’assimilava amb dificultat ja que no es dissolia en aigua, només en àcids. L’alemany Liebig fabrica àcids i els barreja amb pols d’ós, aconseguint adobs molt més potents.

Guano

A les costes de Xile i Perú hi ha molts illots d’aus, especialment pelicans, ja que hi ha molt de peix per alimentar-los. Fa uns 200 anys n’hi havia tants que la seva femta s’acumulava i assecava formant capes de més de mig metre.

Ja els Inques l’utilitzaven com adob. Matar un pelicà o anar a les illes sense permís era castigat amb la pena de mort. Humbolt descobreix el guano als europeus.

L’exportació de guano fou decisiva per l’economia de Xile i Perú.

Fosfats minerals

El 1884 comencen a explotar-se els fosfats a Anglaterra. S’elaboraven amb àcid sulfúric, obtenint-se un nou tipus d’adob molt superior al fosfat brut i que se’n digué Superfosfat.