06. LA RESTA: treure, comptar endarrere

L’Helena era una nena grega de quan els grecs varen arribar a Empúries. El seu pare era un comerciant d’olis. Tenia un vaixell i transportava l’oli en àmfores ben col·locades dretes en el fons del vaixell. Quan arribava a un port, deixava les àmfores que venia. Sempre però havia de saber quantes n’hi quedaven. Aquesta era la feina que feia la seva filla. Al deixar un port, havia de comptar les àmfores que quedaven, ja que en aquella època encara no sabien restar.

● ‒”En queden 174”‒ deia després de comptar-les.

Era una feinada cada vegada tornar a comptar! Helena era espavilada i va pensar que com que a cada port només en deixaven unes quantes, era més fàcil descomptar aquestes poques que tornar a comptar les moltes que quedaven.

● Si en queden 174 i en deixem una, en queden 173; si en deixem una altre, 172, una altre, 171... Només es tracta de comptar enrere.

Ningú havia pensat en comptar enrere! I mira que era fàcil i t’estalviaves molta feina.

Helena ho va explicar al seu pare i a aquest ‒que li agradava molt que la seva filla fos tant espavilada‒ li va semblar que era un gran invent. De fet havia inventat la resta. Era com la suma però al revés, cap enrere... El pare tot satisfet ho explicà a altres comerciants i tothom a partir de llavors va aprendre a comptar endarrere o a restar. I així també s’ensenyà a les escoles.