07. Budisme

Va sorgir al Nord de la Índia i s’escampà per tot Àsia. Hi ha més de 500 milions de budistes.Vida de Buda

Siddharta Gautama (Buda) va néixer segurament el 563 abans de Crist (segle V abans de Crist). Era príncep i vivia en un palau al nord de la Índia (actual Nepal). Casat amb una seva cosina i amb un fill, és un home sense problemes.

Quan tenia 30 anys, un dia passejava en un carro amb el seu escuder Xama, veu un vell caminant amb dificultat, un malalt estirat al carrer que respira amb dificultat, un mort. Aquestes escenes li produeixen un gran impacte. Abandona el palau i comença una vida de monjo errant. Porta el cap rapat i una túnica de color safrà. Té l’aspecte dels actuals monjos budistes que a vegades surten al carrer. En canvi les imatges de Buda molt gras i assegut com un iogui són més simbòliques que reals.

Durant cinc o sis anys medita i parla amb molts savis sobre el sofriment humà. Es mortifica i dejuna fins estar a punt de morir. S’adona que ha d’estar fort per dedicar-se a trobar solució al sofriment humà. Va a banyar-se al riu i cau desmaiat. La filla d’un pastor l’alimenta amb arròs. Assegut al peu d’un arbre medita tot el dia, pren el nom de Buda (l’il·luminat) i comença a predicar.

A Benarés, ciutat santa hindú, fa un cèlebre discurs: El gir de la roda de la llei, on exposa la seva doctrina.

El budisme s’estén ràpidament. Mor amb més de 80 anys sembla ser d’una indigestió d’arròs amb porc. El cadàver fou cremat en una pira, però malgrat això hi ha milers de relíquies corporals de Buda: dents, ossos i cabells.

El Budisme

En contrast amb les religions occidentals, per al budisme no hi ha Déu, ni ànima humana. Per tant no hi ha tampoc sacrificis ni oracions a Déu. Tampoc hi ha autoritat centralitzada ni ritus religiosos.

Buda tampoc és un profeta: es presenta com un home corrent que busca la perfecció.

Tampoc demana que el creguin sinó que acceptin comprovar les seves ensenyances.

El discurs de Buda és que existeix el sofriment i la infelicitat. Que aquests tenen causes. Que es pot lluitar contra les causes i acabar amb la infelicitat. Que hi ha un camí per aconseguir-ho. Les causes de la infelicitat són els desigs, la fam de possessió, l’enveja. El camí està basat en la recta intenció i manera de viure i de parlar, la reflexió... S’assoleix la pau i tranquil·litat, el Nirvana o alliberament. La meditació budista és una reflexió sobre un mateix que s’ha comparat amb la psicoanàlisi.

En relació amb l’hinduisme, el budisme no admet les diferències de classe (les castes) però si la reencarnació.

Buda també rebutja la guerra, l’esclavitud, els sacrificis d’animals... El Budisme és una doctrina molt humana, fins i tot rebutja un excés de mortificació que pot debilitar...

El Zen és una secta més rigorosa difosa a la Xina i Japó.