2. Del magnetòfon al disc compacte (CD)

El 1887 Thomas A. Edison inventa el fonògraf, el primer el primer aparell que permet enregistrar els sons. Una agulla recull els moviments de la vibració de la veu a través d’un receptor en forma d’embut. Ja més desenvolupat, en el gramòfon l’agulla va marcant un solc seguint les vibracions en una placa de plom sobre un cilindre mòbil. La primera frase gravada per Edison és Mary had a little lamb (Cliqueu damunt del títol per sentir una versió del 1927, ja que l'original no es va conservar)*. Per escoltar la veu o la música gravada, de manera semblant al disc de vinil actual, una agulla recull les vibracions del solc gravat i un altaveu en embut les amplifica. El tocadiscs d’Edison es llogava a 10 $ l’any en locals públics. No es podien fer còpies.

El disc de vinil i el tocadiscs

El 1887 un alemany resident a USA, Emile Berliner inventaria el disc de vinil basant-se en les idees del francès Martinelle i de l’anglès Charles Cross.

El 1902 el tenor italià Caruso el va popularitzar. Llavors ja és feien còpies per galvanoplàstia (Tècnica per a l’obtenció de peces metàl·liques per electroformació mitjançant motlles que actuen com a negatiu de l’objecte). Començà l’època del tocadiscs o pick-up. La música s’havia emmagatzemat i els discs negres de vinil s’utilitzaven als balls, a la ràdio i a les cases particulars. Els més antics tenien un altaveu en forma d’embut. Després l’altaveu s’incorporà a la base on una plataforma giratòria feia girar el disc mentre l’agulla resseguia les seves ranures.

El disc compacte

Abans de 1980 es buscava una alternativa al disc de vinil, al magnetòfon i a les cintes de casset (ho veurem en la narració dedicada a la cinta magnetofònica). Philips i Sony varen introduir l’Audio Compact Disc (CD-DA). El procés industrial era d’estampació d’una maqueta pre-gravada. El disc té un color platejat ja que se’l protegeix amb una capa d’alumini molt fina. En una cara hi cap una hora de gravació, aproximadament. En comptes d’agulla utilitza un lector làser.

El 1984 aquestes mateixes empreses amplien l’ús del CD per al magatzematge i recuperació de dades: és el CD-ROM. El 1990, també aquestes empreses llancen el Compact Disc grabable (CD-R) i després de catorze anys el DVD (Digital Vídeo Disc), que permet gravar i reproduir vídeos, fotografies, música o dades informàtiques digitals.

*També el podeu escoltar abaixant-vos l'arxiu adjunt.