14. L'Arxiduc Carles d'Àustria

L’Arxiduc Carles, un Rei austríac per als catalans (1685-1740)

El problema successori

Ja sabem que quan no hi ha fills, la successió reial és causa de molts problemes. Recordem si més no el Compromís de Casp.

A començaments del segle XVIII, l’últim Àustria de la corona hispànica, Carles II, morí sense successió directa. En el seu testament havia nomenat successor Felip, nét de Lluís XIV de França, però un altre aspirant, l’Arxiduc Carles d’Àustria va creure que hi tenia més dret i per defensar els seus drets de successió promogué junt amb Anglaterra i Holanda una gran aliança contra Felip; s’inicià, així, una guerra entre les potències europees coneguda com a Guerra de Successió.

Els regnes de la Corona Catalano-Aragonesa es decantaren per l’Arxiduc que els donà garanties de respectar les seves lleis i privilegis, com era costum de la casa d’Àustria. Els ambaixadors catalans pactaren amb Anglaterra i La Junta de Braços catalana convocava a la guerra. D’aquesta manera, a més del conflicte internacional, es produïa una guerra civil dins del la corona hispànica i els seus territoris arreu d’Europa.

El personatgeDurant 8 anys, l’Arxiduc Carles va ser rei dels catalans i Barcelona fou la cort reial (entre 1705-1713). La seva dona, Isabel Cristina, era molt afeccionada a la música i feu organitzar concerts i un munt de festes: entre d’altres, la primera òpera que es representà a Barcelona, i que es deia El pomo de oro para la más hermosa (el pomodoro en italià és el tomàquet). Els reis vivien al Palau Reial Nou (avui enderrocat) que estava al Pla de Palau i comunicava amb Santa Maria del Mar mitjançant un passadís elevat del qual encara subsisteix un tram.

«Les faccions són típiques dels Habsburg i a la mirada hi ha una barreja curiosa de bondat natural i afectació d’autoritat, que és característica del personatge», explica l’historiador Pere Voltes en el llibre que dedica a l’Arxiduc.

L’Arxiduc va néixer a Viena el 1685 i va morir als 55 anys, el 1740, també a Viena, sent emperador d’Àustria.

Quan comença la guerra te 20 anys. És emperador als 28 i va ser-ne 27 anys.

Guerra contra Felip V

Carles entra a Barcelona com a rei. Aviat però, Barcelona és assetjada per l’exèrcit borbònic hispànic amb l’ajut del francès. De moment, Barcelona en surt victoriosa i els exèrcits borbònics emprenen la retirada. Els aliats austriacistes prenen Madrid temporalment dues vegades,

Però al 1707, els valencians, que com els catalans eren partidaris de l’arxiduc, són derrotats a Almansa i Felip conquereix València, que perd les seves llibertats nacionals,, guanya també a Villaviciosa i envaeix Catalunya.

L’Arxiduc Carles abandona els catalans

Mentrestant, mor l’emperador d Àustria i l’Arxiduc Carles és nomenat emperador i renuncia al tron hispànic.

Això fa que els aliats abandonin l’empresa ja que ara els fa por un excessiu poder de la Casa d’Àustria en territori germànic a l’est i hispànic a l’oest Ell acaba també abandonant els catalans a la seva sort. Al 1713 es firma la Pau d’Utrecht, per la qual les potències europees posen fi al conflicte. La guerra però, segueix a Catalunya, i com diu Comamala, Barcelona es deixa a la venjança de Felip de Borbó.

L’últim capítol del llibre de Voltes sobre l’Arxiduc (Davant la tomba de l’Emperador Carles) descriu la personalitat de l’arxiduc i el seu destí. «Aquest austríac va ser víctima de dos malentesos. Ell creia que els catalans (i espanyols) defensaven la Casa d’Àustria i la realitat era que els catalans es defensaven a ells mateixos,les seves lleis i privilegis. També va creure que les potències aliades (Anglaterra, Holanda) defensaven el seu dret, mentre que la realitat era que estaven en guerra per debilitar la sòlida hegemonia francesa».

BIBLIOGRAFIA

Voltes, Pere (1952). L’Arxiduc Carles d’Àustria, rei dels catalans. Barcelona: AEDOS.