Uns 300 anys abans de Crist hi havia un savi grec, Eratòstenes, que era director de la biblioteca d’Alexandria. Aquesta ciutat egípcia era llavors la capital del món i de la ciència.

Formidable polimatemàtic, però també astrònom, historiador, crític literari (va escriure 12 volums sobre la Comèdia Antigua), filòsof, poeta. Com astrònom dissenya un calendari amb any bixest, però sobretot calcula la distancia de la Lluna i del Sol a la Terra, no tan acuradament com ho fa de la circumferència de la Terra.

Diuen que un contrincant envejós deia que era el número 2 en tot, però en realitat era l’1 en moltes coses.

De vell va esdevenir cec i es diu que es va deixar morir de gana.

Enginy per al descobriment

Un dia llegí en un llibre de papir de la gran biblioteca que en una població propera a la frontera sud, tocant a la primera cascada del Nil, de nom Siena (res a veure amb la ciutat italiana), al migdia del 21 de juny (solstici de primavera), els raigs de Sol queien verticalment de manera que les columnes del temple no feien cap ombra i el Sol es reflectia a les aigües profundes d’un pou. Un pal completament vertical tampoc feia cap ombra.

Eratòstenes es preguntà si també a Alexandria succeiria el mateix. Això demostraria que la terra era plana ja que els raig del Sol són paral·lels. De seguida comprovà però que no era així. El dia 21 de juny al migdia, un pal vertical feia una ombra considerable. Això indicava que de la Pàdua del Nil fins a Alexandria la superfície de la Terra era corba i també ho era tota ella, en forma doncs de esfera.

Però l’inquiet Eratòstenes no es conformà amb haver demostrat l’esfericitat de la Terra, en una època en què es creia que era plana i es conjecturava que no tenia fi. Va voler saber la grandària de la terra. Sabia moltes matemàtiques. Pensà i dibuixà els dos pals (Alexandria i Pàdua) i les línies que els perllongaven i es trobaven al centre de la Terra. L’angle que formaven era de 7º, 1/50 part de la circumferència, és a dir de 360º.

La distancia entre les dues ciutats seria doncs l’1/50 part de la longitud de la circumferència. En aquella època no se sabia la distància exacta entre dues poblacions com ara, així que Eratòstenes pagà a un home per que mesurés les passes que hi havia entre les dues ciutats. Tardà uns dies ja que hi havia 800 Km.

Quan tingué aquesta dada, Eratòstenes va poder calcular (per cert amb més exactitud que altres ho feren molt més tard) la circumferència de l’esfera terrestre.

800 x 50 = 40.000 Km.

Molts segles més tard, Magallanes i Elcano van donar la volta al món, a la Terra, per primera vegada.