10. Els vegetals, la base de la vida

Els aborígens australians, que viuen compenetrats amb la natura del seu desert, diuen: El propòsit del Regne vegetal és alimentar als animals i humans, mantenir la terra ferma, recolzar la bellesa i equilibrar l’atmosfera.

Els vegetals constitueixen el tipus de vida bàsica, els primers organismes que varen existir. Vegetals marins com les algues, que al començament eren molt petites (plancton), i serveixen d’aliment als peixos... Vegetals terrestres: des de la molsa, herba, i petits bolets fins als grans arbres, passant per les herbes amb gra, aliment bàsic dels humans i dels animals domèstics.

Ens hem acostumat a veure els vegetals quasi com coses inanimades, el fet de no moure’s com els animals segurament fa que els veiem molt diferents i inferiors a nosaltres. Els indis, els aborígens que viuen en la natura, com un ser viu més, hi veuen més que nosaltres. Per a ells els vegetals són l’aliment bàsic pels animals (inclòs l’home)

També renoven l’aire o equilibren l’atmosfera, com ells diuen.

Sense vegetals no existiríem, ni tampoc els animals ja que en constitueixen el seu aliment bàsic (si els animals no mengessin vegetals, no creixerien, no podrien viure). Hi ha animals que mengen altres animals, com el tigre. Però n’hi ha molts que només mengen vegetals... I els vegetals, de què s’alimenten? No mengen res, fabriquen aliment. Necessiten aigua i sals que prenen amb les arrels i necessiten aire del que treuen quelcom (gas carbònic), amb el que fabriquen l’aliment bàsic (sucre). Això es fa en les fulles verdes i necessita de la llum del sol, i al procés se’n diu fotosíntesi (foto=llum, síntesi=fabricar). Els vegetals són doncs la gran reserva d’aliment de la Terra: pels animals i humans.

Els vegetals fan una altra funció bàsica per a la vida (per a ells mateixos i per als animals) Renoven l’aire o, com diuen els aborígens, “equilibren l’atmosfera”.

Quan respirem, els animals gastem oxigen (una part de l’aire) de manera que si l’aire no es renovés tots els sers vius moririen. (Això ocorre quan un animal viu queda tancat en un contenidor hermètic, es a dir, que no hi pot entrar l’aire. L’oxigen es gasta i l’animal, mor. Les plantes produeixen oxigen, netegen, renoven l’aire, l’atmosfera. Ho fan en les fulles verdes: l’aire hi entra per uns petits porus i en surt renovat!

Els humans que viuen en comunió amb la natura ho saben: “equilibra l’atmosfera” diuen els aborígens. Per això del bosc s’en diuen el pulmó de la Terra. I la selva més gran, L’Amazònia, és el gran pulmó.

“L’aire té un gran valor

per al pell roja,

ja que totes les coses

participen del mateix alè.

L’animal, l’arbre, l’home,

tots participen del mateix alè”

Gran Cabdill Seattle

Crec que una fulla d’herba no és menor que el

jornal de les estrelles...

W.Whitman

Els vegetals són els grans desconeguts. S’assemblen més a nosaltres del que sembla. Són individus amb una gran coordinació interna, semblant a la del cervell animal malgrat no tenir teixit nerviós, que implica informació entre les seves parts i òrgans. També reben i donen informació a l’exterior. Plantes veïnes de la mateixa espècie poden comunicar-se entre si. S’ha observat que la destrucció de part del fullatge d’un roure determina no solament l’augment de substàncies en el mateix arbre per reparar el dany i inhibir el desenvolupament d’insectes que mengen fulles, sinó les mateixes reaccions en arbres veïns de la mateixa espècie, com si haguessin estat advertits per l’arbre danyat.

El bacteri i el vegetal sap de què alimentar-se (en el moment de fer-ho), sap com regenerar-se, sap com defensar-se, sap com reproduir-se ‒diu Edgar Morin‒ però no sap que sap. No tenen consciència o la tenen molt diferent. Però sí que tenen un principi de coneixement. No senten el dolor com el sentim nosaltres, però tenen un trastorn en el seu equilibri quan se’ls fa mal. Podem dir que se’n senten.

La nostra relació amb els vegetals haurà d’anar canviant en el sentit de no considerar-los com objectes sinó com a individus vius, com solen fer aquells que hi tenen contacte estret (jardiners, cultivadors).