07. LA NUTRICIÓ VEGETAL

Ara podem tornar al principi: D’on treuen els vegetals els materials per nodrir -se? Doncs, com acabem de veure: dels aires del cel. Com diu Alcover en Lo pi de Formentor:

«Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;

Revincle per les roques sa poderosa rel,

Té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

I com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

De les amors del cel

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,

Com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura

I alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! Oh noble sort!»

Aprofitant un producte de rebuig com és el gas carbònic. Però també el que normalment es pensa, que s’alimenta per les arrels es parcialment veritat. Per les arrels s’absorbeix aigua i sals , com els nitrats, necessàries per l’elaboració de molts aliments.

En quan a l’aigua hem de dir que l’absorció és molt important. Puja pels vasos i és transpirada a l’atmosfera en un 99% . Només l’1% s’utilitza per fer sucre. S’ha dit que els arbres són com regadores al revés. Per això a les selves aviat es formen capes de núvols i plou més que en altres llocs. Per això l’Amazònia és un gran llac més que un gran pulmó.