04. ELS BORJA

La família BorjaÉs una família valenciana destacada, dos membres de la qual arribaren a ser papes, i d’altres membres ocupen un lloc també important en la història. Són un exemple de com els catalans participaven dels interessos europeus i tenien la voluntat que el nom de la seva família passés a la història, idea molt típica també del renaixement, com expressa la cita de Mira.

Una nova mentalitat

La paraula “Re-naixement” reflecteix molt bé el canvi que durant el segle XV es va produir a Europa i d’una manera molt especial a Itàlia. Un nou naixement de l’interès per l’art i la cultura del món antic, és a dir Grècia i Roma, despertat per la difusió a través de la impremta de les obres dels clàssics. Un esclat de creació artística va recórrer totes les arts. En literatura destacaren Dante i Petrarca, en pintura i escultura Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael, en arquitectura el mateix Miquel Àngel i Brunelleschi.

Els temps no eren pacífics. Algunes famílies italianes dominaven les ciutats-estats i els territoris veïns com els Medici a Florència, els Sforza a Milà... Havien guanyat molts diners amb la incipient banca i amb el comerç, però també guerrejant. Els costums eren encara cruels, per exemple, sovint les persones condemnades per heretgia eren cremades (recorda’t del que hem explicat referent a la inquisició), però el nou esperit es posà de moda. Els senyors de les diferents ciutats rivalitzaven no només en les possessions i el predomini, sinó també en tenir els millors artistes al seu servei, les millors obres, les construccions més modernes. Eren els mecenes, els que pagaven els artistes i promocionaven l’art. Els Papes, a més d’ostentar el poder religiós, tenien les seves possessions, com un senyor més i també es disputaven la protecció dels artistes.

Durant el Renaixement triomfà l’humanisme. Si durant l’Edat Mitjana, Déu era el centre de tot, ara es considerava l’home com a centre i mesura de tot allò creat. Aquest canvi de pensament no implicava un oblit de la religió, però els renaixentistes començaren a preocupar-se molt més per tot allò que feia referència al ésser humà, des del cos, fins a les obres dels humans.

Dos papes catalans de la família Borja

El 1455 és coronat papa, Alfons de Borja, que passa a dir-se Calixt III. Aquest valencià estudià lleis a la Universitat de Lleida i fou conseller del rei Alfons el Magnànim. Tenia dots diplomàtiques, com demostrà en intervenir en la solució del Cisma d’Occident, convencent el papa d’Avinyó que dimitís... Fou Bisbe de València i marxà a Roma on serà cardenal i papa durant 3 anys. S’envolta de col·laboradors de la seva família, cosa habitual, però que a més és necessària per protegir-se del bàndol italià que no volia papes no italians... Un d’aquests familiars nebots és Roderic de Borja, també hàbil diplomàtic i administrador, que estudià lleis a Bolonya i als 25 anys ja era cardenal. El 1492 és elegit papa amb el nom d’Alexandre VI i en fou durant 11 anys. Contribueix a l’organització de l’església i és un hàbil polític i diplomàtic, en una època en què els estats i les famílies governants es disputen el domini d’Itàlia. També és un mecenes (visitant el Vaticà es poden veure les habitacions Borja).

Una llegenda negra per a una família ambiciosa

Aquest papa, com d’altres, tenia fills. Cèsar, Joan, Lucrècia... que participaren en les lluites i ambicions de la família. A la mort del papa, els seus enemics propagaren tot tipus de rumors i calúmnies sobre la seva família, que han donat lloc a novel·les i històries d’una “llegenda negra”, sobre enverinaments, assassinats i relacions suposadament incestuoses.

Un besnét d’aquest últim papa, ja en el segle XVI, Francesc de Borja, també ocupà llocs importants en l’exèrcit i en la política, fou virrei de Catalunya, fins que és féu sacerdot jesuïta i arribà a ser president de la Companyia de Jesús. Fou San Francesc de Borja.

Els dos papes Borja estan enterrats a l’Església romana de Montserrat, que fou el col·legi català i actualment és l’espanyol.

Bibliografia:

Francesc Mira. Borja, papa. Proa 1999