01. El Palau Reial

1. Palau Reial

Honres fúnebres de Joan II

Un testimoni presencial descriu aquest esdeveniment.

«El 28 de gener de 1479 al Saló del Tinell hi ha un bell cadafal que sosté el llit reial cobert de drap de ras i un magnífic dosser de tela blanca amb dibuix de domàs penjat del sostre . Les parets també estan cobertes de bella tapisseria de drap ras teixit d’ or. Hi ha nou altars disposats per les misses.

A les 10 del matí entra la comitiva que porta el cadàver del Rei amb els bisbes de Girona, Vic, Urgell davant. Sobre una llitera de camí el cadàver del rei amb un vestit de vellut carmesí, corona reial, collar del Duc de Borgonya, el ceptre reial a les mans, sabates de vellut argentat.

Llavors té lloc un cerimonial sorprenent : Tot d’ una entren al Saló quatre nobles amb banderes reials muntats sobre cavalls coberts amb riques gualdrapes i donen tres voltes a l’ entorn de la llitera reial. Els segueixen quatre cavallers més amb els escuts girats cap a terra.

Un dels cavallers demana tres vegades on és el senyor Rei, enmig d’ un profund silenci. Després ho demana al capellà Camarlenc major ...Cavallers- respon aquest- el Rei és mort. Mireu-lo bé i coneixereu que és mort. Ploreu el vostre Rei i Senyor que ha mort.

Llavors una gran cridòria s’ alçà per tot el Saló: El rei és mort...Els quatre primers cavallers surten arrossegant les ensenyes. Els altres quatre es col·loquen als angles del cadafal i tiren els escuts a terra i després s’ hi estiren a sobre . Els munters amb llurs gossos s’ apropen als cavallers ajaguts i els gossos udolen mentre els cavallers colpegen les lloses amb els escuts...La gent queda corpresa per aquestes manifestacions de dolor...»

Com veiem no escatimaven teatralitat per expressar el dolor per la mort del rei.

Història

Els primers comtes de Barcelona varen construir -se un palau en el mateix lloc on hi ha aquest. Més aviat era un castell sense massa comoditats.

Fou Pere el Cerimoniós que emprengué una política de grans construccions que utilitzava com a arma política, per prestigiar la corona. Va construir palaus a Perpinyà, Mallorca, Lleida (La Suda) i a Poblet, perquè els reis viatjaven molt pel territori. També aixecà la part més monumental del Palau Reial Major: el Saló del Tron , enderrocant gairebé tot l’ interior del palau antic conservant només la façana i la Capella Reial de Santa Àgata. També construí el Palau Reial Menor o de la Reina, al carrer Escudellers on hi havia el convent dels Templers i on de fet vivien els reis, envoltats de plantes i animals, reservant el Palau Major pels actes oficials.

Des de la Casa Padellàs (actual Museu d’ Història de la Ciutat) fins a la baixada de l’ Almoina, entre el Carrer dels Comtes de Barcelona i de la Tapineria, hi havia diversos cossos del palau i el jardí que en deien el Verger del Palau. Sobre la muralla, on avui hi ha cases de veïns al carrer de la Tapineria, hi havia un cos d’ edifici. Un pas elevat sobre el carrer Comtes de Barcelona comunicava el palau amb la catedral. La plaça i el terreny on hi ha el Palau del Lloctinent era un gran corral que servia de mercat de farratges i palla.

A aquest Palau Ferran II i Isabel I varen rebre a Colom en tornar del primer viatge a Amèrica. El seu nét Carles I va celebrar-hi el banquet del Toisó d’ Or amb els prínceps d’ altres països europeus. El mateix emperador va destinar el Palau a ser Sala d’ Audiència i més tard Tribunal de la Inquisició. Felip IV ( III de Catalunya-Aragó), el Rei de la Guerra dels Segadors, hi celebrà audiències als batlles de Catalunya.

Felip V, després de la seva victòria sobre els catalans el 1714, vol construir una fortalesa dins de Barcelona, - la Ciutadella -, però abans n’ ha de treure el Monestir de Santa Clara i cedeix el Palau a les monges. La gran sala es converteix en capella de fusta...El 1936 s’ obliga a les monges a abandonar el Palau i passada la guerra civil , l’ Ajuntament adquireix el Palau i el rehabilita.

Quant a la Capella, passa als Mercedaris a mitjans s XV, després fou escola, magatzem de decorats del Liceu, impremta d’ alguns diaris, taller d’ un escultor . El 1866 fou declarada Monument nacional i més endavant restaurada i destinada a museu d’ antiguitats.

D’ aquest gran palau avui només en queda el Saló del Tron o del Tinell i la Capella reial de Santa Àgata.

Visita

Arribem a la Plaça del Rei. Al fons veiem la façana del Palau Reial Major. A la dreta la Capella Palatina o de Santa Àgata , amb l’ esvelta torre de planta octogonal. A l’ esquerra el Palau del Lloctinent (actual Arxiu de la Corona d’ Aragó). A l’ angle de la plaça i el carrer del Veguer , la casa Padellàs (Actual Museu d’ Història de la Ciutat)

Apropem-nos a la façana del Palau: Grans arcs adossats formats per la unió dels contraforts corresponents al Saló del Tinell. Al fons dels arcs encara hi ha l’ antiga façana romànica del palau dels comtes, amb les finestres tapades. El trifori que permet passar, és del temps de Pere II (s XIII) . A la dreta fent angle amb l’ església, l’ escalinata d’ un quart de cercle que accedeix a la porta del palau i la capella, és de 1311. Aquí Ferran II va ser objecte d’un atemptat contra la seva vida per part d’un pagès de remença Canyemàs. La torre de guaita renaixentista amb diverses galeries d’ arcs superposats és de 1555 quan era rei Martí l’ Humà.

Saló del Tinell.

Aquest nom ve pels mobles d’aparador que solia haver-hi ja que s’ hi celebraven festes i banquets. Al saló, a més i principalment, s’ hi rebien els prínceps estrangers, ambaixadors i llegats, els reis hi juraven els privilegis del poble, i s’ hi celebraven cerimònies funeràries com la que hem llegit al principi.

De 33 metres de llarg i 17 d’ ample consta de sis grans arcs en diafragma travats per voltes de canó perpendiculars i sobre les dues parets laterals . Sostenen un sostre pla de bigues de fusta . Les finestres i rosetons s’ obren a la façana donant llum a l’ interior. Al costat Nord, el més fred, una gran xemeneia. Sobre el saló hi ha un gran terrat.

Capella reial de Santa Àgata

Jaume II el dels almogàvers a l’ Orient i Blanca d’ Anjou , la reina de les flors de lis a qui el poble cantava

Sancta Regina,

Madona Blanca,

De Sancta pau,

refan la Capella del palau, que més endavant es dirà de Santa Àgata per què s’ aconseguí la pedra sobre la que, segons la tradició, va morir aquesta màrtir.

A l’ absis hi ha l’ escut d’ aquest rei i de la reina, el de Pere el Cerimoniós i el de Sant Jordi ja que s’ hi reunien els cavallers- croats d’aquest orde. A l’ altar major, dedicat a Santa Maria, hi ha el famós retaule Adoració dels reis mags del Conestable de Portugal (que fou rei durant la guerra amb Joan II) del pintor Jaume Huguet (en la biografia d’ aquest pintor es parla més extensament del retaule).

Hi ha dues capelles més : al costat dret la de Sant Nicolau, i al final de la nau la de Sant Bartomeu. També al final s’ aixeca el cor que comunica per un passadís amagat dins el mur amb el presbiteri.

Finalment hem de dir que el Palau Reial, com hem vist, ha estat testimoni de fets cabdals de la nostra història. Només en els segles de decadència i sobretot a partir de 1714, en què es perdé la independència com a país, es deixà de considerar-lo l’ edifici més emblemàtic del País fins el punt de ser ocupat per funcions poc apropiades.

BIBLIOGRAFIA

Vallbé i Ventosa, Andreu. La noble història d’ un Palau reial Ajuntament de Barcelona, 1976

Cirici, Alexandre. Barcelona pam a pam. Teide,1952

Carbonell, E, Cirici A, Gomà,J Grans monuments romànics i gòtics. La Caixa 1977