02. Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (1360 - 1430), els mapes dels descobriments geogràfics

A la Biblioteca Nacional de París hi ha l’Atles de Carles V de França, una meravella artística amb un gran valor cartogràfic, ja que es tracta d’un dels millors mapamundis de l’edat Mitjana. Va ser un regal del fill del rei de Catalunya, l’infant Joan (que desprès fou coronat rei com a Joan I). Els autors són els millors cartògrafs catalans, Abraham Cresques i el seu fill Jafudà, jueus mallorquins. L’historiador de la Marina francesa Charles de la Roncière diu que ”l’escola catalana de cartografia fou bàsica per els grans descobriments, tant els del període africà com els del Nou Món”.

La família Cresques

Va gaudir de la protecció dels reis Pere El Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, els últims reis de la casa de Barcelona. Aquesta protecció era necessària ja que eren jueus i aquests sofrien freqüents atacs per part de la població.

Jafudà, fill d’Abraham neix el 1350 (?). Ajuda al seu pare en la confecció de brúixoles i mapes. Sobretot realitzen mapamundis, un dels quals està destinat al rei de França, regal del Príncep català. L’encàrrec tarda en completar-se i el Príncep li fa arribar el que els Cresques havien fet per a ell.

L’Atlas Català

Consta de sis fulls de pergamí de 50 x 60 cm. Quatre són mapes i dos són explicacions. És una cartografia força exacte. La prova és que gairebé no es va modificar en quatre-cents anys.

Els mapes corresponen a tot Europa, la meitat nord d’Àsia, fins al Mar de la Xina, i el Nord d’Àfrica, fins el Tròpic de Càncer. Per tant, correspon al món conegut pels europeus d’aquella època. Una part ja era coneguda per cartògrafs grecs, però els mapes s’havien perdut i es recuperaren a través dels àrabs i dels jueus. Una altra part es dibuixà en l’època de Cresques, recorrent les costes amb vaixell. Per orientar-se era important reconèixer la correspondència entre el dibuix i la realitat. Per això es dibuixava accentuant els entrants i sortints... Una altra part, ‒Orient, la Xina, per exemple‒ seguia dibuixos i descripcions de Marco Polo i d’altres viatgers, i el mapa és menys fiable... Hi ha dibuixats personatges bíblics (els tres reis), mitològics i històrics, i s’hi expliquen històries i llegendes... Però és un atles seriós: per exemple, diu clarament que la terra és rodona.

És possible que ens sorprenguin unes línies que s’entrecreuen, tant sobre la terra com en el mar, i que van a parar a uns punts. Aquests punts són les Roses dels Vents i les ralles, els rumbs (Cala Rosa per exemple té 32 rumbs) Serveixen pe orientar-se. Per exemple: si es volia anar d’una ciutat del nord d’Àfrica a una del sud d’Itàlia, per exemple, s’havia de traçar una línia que unia els dos punts i buscar el rumb (la línia dibuixada) més propera. Les dues línies formaven un angle. Els graus d’aquest angle del mapa se sumaven en la brúixola al rumb assenyalat.

Protegits pel rei però en perill constant

El 1381, els Cresques són posats sota la protecció de l’Infant Joan que els anomena domèstics i familiars seus, els eximeix de la jurisdicció ordinària i els posa sota la reial. Sembla ser que els Cresques havien demanat protecció contra la sogra de Jafudà, que promovia escàndols a casa els Cresques. El motiu era que Jafudà havia rebutjat la filla d’aquella dona que no li havia donat descendència i s’havia casat amb una altra.

El 1387, mor Abraham, el pare de Jafudà.

El 1391, hi ha un saqueig i matances al Call jueu de Mallorca. Jafudà ho hauria passat malament si no s’hagués convertit al cristianisme canviant el seu nom pel de Jaume Ribes i no s’hagués traslladat a Barcelona.

El 1410, mor Martí l’Humà i, després del Compromís de Casp, la dinastia castellana s’instal·la a Barcelona.

El nou rei i els seus successors no s’interessen per la cartografia i, el 1420, l’infant portuguès Enric el Navegant ofereix a Cresques (que té uns 60 anys) la direcció de l’escola Nàutica de Sagres, possiblement sota el nom de Mestre Jacome de Malhorca.

Hom pensa que va morir a Barcelona entre el 1427 i el 1430.

Bibliografia:

Bosch, Alfred. L’Atles furtiu. Columna. Barcelona 1998

Conejo, Andrés, Zara, José. La Navegación. Anaya. Madrid, 1992