02. Benjamin Franklin (1706-1790). El parallamps.
Personatge polifacètic. A més de ser un dels nombrosos impressors-periodistes amb una important carrera política, participant en la independència dels EEUU, fou un científic notable com estudiós de l’electricitat natural i inventor del parallamps. Era i volia ser un home del poble i, encara que ocupà llocs de relleu social, sempre va vestir modestament i no es preocupà mai d’allò que avui en diríem “la seva imatge”.
Era de família modesta i rebé una instrucció precària. Als 12 anys treballa d’aprenent d’impressor amb el seu germà, a Filadèlfia. Va a Londres a perfeccionar-se. Quan retorna edita el General Magazine.
Als 22 anys, té impremta pròpia i es casa. Té una gran inquietud cultural i social: crea biblioteques, munta debats, funda una acadèmia... És nomenat membre de l’Assemblea General de Filadèlfia. Als 30 anys és president de la Societat Filosòfica dels EEUU.
CientíficSempre ha seguit els avenços de la ciència. Però és als 40 anys quan realitza els experiments amb l’electricitat. L’experiment amb la cometa és del 1752: una cometa amb esquelet metàl·lic i amb una clau, també metàl·lica, a l’altre extrem del fil de seda. La vola un dia de tempesta i la clau carrega d’electricitat una ampolla de Leyden, de la que després en surten espurnes. Així demostra que els núvols estan carregats d’electricitat i que el llamp és una descàrrega elèctrica. Inventa el parallamps i instal·la parallamps per tot l’Estat.
Altres invents del nostre científic són el Forn de Franklin o Xemeneia de Pennsylvània (un forn més potent que els habituals de l’època), les lents bifocals, el comptaquilòmetres, les aletes de nedador. També estudia els corrents marins calents i descobreix el Corrent del Golf.
Polític
Encara que sempre ha tingut interessos polítics, és nomenat diputat de l’Amèrica anglesa. Intervé en debats com el de l’Stamp Act el 1764. Viatja a Londres per defensar els interessos de Pennsylvània.
Se li encarrega el Servei Postal i la Union Fire Company (bombers).
Representa els EUA a França, convertint-se en una espècie de ministre a França. El 1775 torna a Amèrica per promoure la independència.
Participa en la redacció de la Constitució, redacta la Declaració de la independència amb Jefferson i John Adams. Pren part en la Convenció Constitucional.
Aquest científic i prohom de la independència americana tenia un curiós sistema d’auto-perfeccionament. De 13 virtuts força acceptades per tothom. cada mes es dedicava a perfeccionar-ne una. La del que en deia del silenci, per exemple, consistia en parlar només del que pugui beneficiar als altres i evitar parlar d’insignificances.