02. Caterina Albert (1869 – 1966)

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Escriptora que es va passar part de la seva vida reclosa, amagant les seves dots creatives i justificant-se perquè escrivia en un temps en què es considerava que només podien fer-ho bé els homes. El segle XIX ja havia vist d’altres dones que havien protegit la seva identitat amb un pseudònim masculí, com l’anglesa Mary Ann Evans (1819-1880), que escrivia amb el nom de George Eliot, o la francesa Amandine-Aurore-Lucile Lupin (1804-1876), més coneguda com a George Sand, l’amant del músic polonès Frederic Chopin. Caterina Albert i Paradís signava les seves obres com a Víctor Català i quan es va descobrir qui era en realitat aquell “senyor” autor dels Drames rurals (1902), una obra que va sotraguejar la societat de l’època, ella va afirmar que tot l’enrenou que s’havia produït no es devia “a cap altra cosa sinó a la trista casualitat de ser escrits per una dona, en aquesta terra en què és més deshonrós per a una dona escriure que fer altres disbarats.”

Caterina Albert i Paradís va néixer a L’Escala l’11 de setembre de l’any 1869. Era la més gran de quatre germans, dos nois i dues noies, fills d’una família de rics propietaris rurals. A casa seva es respirava un ambient culte: el seu pare, fill de terratinents, era advocat, la seva mare, que no treballava, sabia música i escrivia, i potser per aquesta faceta d’artista era una dona de salut fràgil. La petita Caterina va estudiar a l’escola municipal, on ella mateixa deia que no hi va aprendre gran cosa, i de més gran es va formar de manera autodidacta, va aprendre francès i italià i va posar-se a llegir tot el que li queia entre les mans. D’amagat de la família, però amb el suport de l’àvia materna, va començar a pintar i a dibuixar, fins que van ser descobertes aquestes aptituds i el seu pare li va buscar un mestre de pintura. També d’amagat de tothom va començar a escriure els seus primers poemes. Quan més endavant decidirà escriure de manera professional s’haurà d’amagar al darrere d’un pseudònim.

La mort del seu pare, que es va esdevenir el 1890, quan ella tenia 21 anys, va significar un canvi important en la seva vida. Va començar un llarg període de reclusió a la casa familiar, en uns temps en què era obligatori vestir-se de negre i guardar el dol pels parents morts. Com que era la filla gran, Caterina es va veure convertida en la cap de casa, per la qual cosa va haver d’administrar el ric patrimoni familiar i tenir cura de l’àvia i la mare, que estaven malaltes. Caterina va passar uns quants anys sense sortir gairebé de L’Escala. Els seus dos germans i la germana petits, en canvi, van poder anar a estudiar a Barcelona.

Vuit anys més tard, el 1898, prop de la trentena, Caterina Albert va veure com la seva vida tornava a canviar de sobte. Es va donar a conèixer en el món de la literatura als Jocs Florals d’Olot, que va guanyar amb un monòleg titulat La infanticida, la història terrible d’una dona que es veu obligada a matar el seu fill acabat de néixer. El premi va provocar un escàndol considerable en saber-se que la narració no l’havia escrita un home. Serà a partir d’aquest moment que Caterina Albert utilitzarà el pseudònim masculí per signar les seves obres i evitar-se crítiques absurdes.

Amb el tombant de segle, Caterina Albert va experimentar ganes de conèixer món i de sortir de L’Escala. Va començar a fer viatges per Europa en companyia d’un matrimoni amic perquè no estava ben vist que una dona soltera viatgés sola. La mort de la seva àvia, que es va esdevenir el 1899, va significar un altre llarg període de dolor i de dol, que es va acabar amb el lloguer d’un pis a Barcelona, on Caterina passaria llargues temporades cada any.

També amb el tombant de segle, Caterina Albert es va fer famosa en el panorama literari català, dominat pel Modernisme, amb el pseudònim de Víctor Català. A més dels Drames rurals (1902), un recull de contes pessimistes que presenten una visió tràgica del camp, la seva obra més important és la novel·la Solitud (1905), protagonitzada per una dona, la Mila, que viu enmig de muntanyes imponents una dura lluita que l’enfronten a les forces del bé i del mal. A banda de la narrativa, Caterina Albert va escriure poemes i es va interessar força per l’arqueologia.

A partir del 1906, amb l’aparició del Noucentisme a l’escena cultural catalana, Víctor Català visqué durant uns anys en l’aïllament literari. Van passar més de deu anys sense que fes aparicions públiques significatives, i gairebé vint sense que publiqués cap llibre. El silenci es va trencar el 1917, quan va fer el discurs en la inauguració dels Jocs Florals de Barcelona i el 1923, quan va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Caterina Albert tenia aleshores 54 anys i era la primera dona que formava part de la institució que havia nascut al segle XVII. Fins al 1926 no es va acabar el mutisme literari amb la publicació de la novel·la Un film. 3.000 metres.

La Guerra Civil Espanyola (1936-39) va significar un altre període de silenci forçat, de patiments i dolor, de viatges constants entre Barcelona i L’Escala per evitar els saqueigs de les seves propietats. Uns anys més tard, Caterina Albert publicarà encara algunes altres obres (1949, 1951), abans de decidir desaparèixer de la vida pública per sempre. Soltera i amb 80 anys a l’esquena, es va quedar a viure a L’Escala, a la casa familiar, on va passar els últims anys sense moure’s pràcticament del llit, però rebent les visites d’intel·lectuals i admiradors que volien fer homenatge a la seva figura i la seva obra.

Caterina Albert i Paradís o Víctor Català va ser una de les escriptores catalanes més importants del Modernisme que es va convertir en tot un símbol. És precisament per això que des de l’any 1953 un important premi de contes porta el seu nom, o el seu fals nom: el Premi Víctor Català, que es lliura cada any al desembre, durant la nit de Santa Llúcia.