03. L'Ajuntament de Barcelona

1842: Bombardeig de l’ Ajuntament

«Més de tres-cents edificis són en ruïnes. L’ ajuntament, que representa la ciutat, sembla que hagi estat l’ objectiu principal de les bombes. Tot el barri que l’ envolta està arrasat: la façana principal de l’ ajuntament està cremada...»(Étienne Cabet, socialista utòpic francès que era a Barcelona quan va succeir aquest atac).

El general Espartero, Duc de la Victòria, demana a la Reina regent, Maria Cristina que Barcelona pugui escollir alcalde. No es concedeix i hi ha avalots que Espartero reprimeix declarant l’ estat de setge. Obrers i soldats topen al Portal de l’ Àngel. Les juntes de la ciutat es radicalitzen i Espartero fa bombardejar Barcelona des del castell de Montjuic i la fortalesa de la Ciutadella. Aquesta revolta es coneix com la Jamancia ja que molts s’hi apuntaven per menjar ( en llenguatge caló popular, jamar)

Allò que desagrada a molts ciutadans de Barcelona és que al barri vell de Barcelona encara hi hagi un carrer que porta el nom de “Duc de la Victòria” en honor

d’aquest general que va bombardejar la ciutat.

El Consell de Cent

La història del govern municipal és la de la seva progressiva democratització.

Els reis catalans havien concedit privilegis als ciutadans honrats, però els reis escollien quatre paers com a representants de la ciutat. Aquests nomenaven un consell de 8 i el Veguer que a la vegada, nomenaven una assemblea consultiva nombrosa. El veguer administrava la justícia, el batlle, les qüestions urbanístiques, el mostassà, vetllava per les mesures i pesos, el capdeguaita, comandava la guàrdia municipal.

El 1249 Jaume I donava als ciutadans el privilegi d’ escollir el govern de la Ciutat de Barcelona, que fins llavors tenia el rei. Més endavant el nombre de consellers es va fixar en cent i del consell se’n va dir el Consell de Cent. El dia de Sant Andreu de cada any el Consell de Cent es reunia i designava els 12 homes encarregats d’ escollir els cinc consellers que a la vegada triaven els prohoms del Consell de Cent.

Al s. XIV el poder de la ciutat segueix estant en mans d’ unes quantes famílies importants (noblesa) mentre que els altres ( mercaders, artesans) eren cada vegada més nombrosos i pressionaven més per entrar-hi. Hi hagué una revolta amb entrada violenta a la Casa de la Ciutat (25-6-1391). Al XV es crea el partit reivindicatiu de la Busca, (que s’ enfronta amb el dominant La Biga), que aconsegueix que Alfons el Magnànim retiri els privilegis que afavoreixen la Biga, i la Busca accedeix al poder (1453)

Al s XVI s’ hi afegeixen representants militars i es crea un Consell reduït de 24 membres que més endavant passen a 30 ( la institució del trentenari)

El Consell de Cent va ser abolit per Felip V amb la implantació de la Nova Planta

després de la derrota catalana de 1714.

Construcció del Palau

Com el palau de la Generalitat té dues portes: la medieval gòtica al carrer Ciutat i la més moderna en aquest cas neoclàssica, que és l’ entrada actual i dóna a la Plaça de Sant Jaume, davant per davant del Palau de la Generalitat. Aquesta plaça existeix només des del 1823. Abans estava ocupada per l’església de Sant Jaume amb un petit cementiri davant. Aquest any es traslladà l’ església al Carrer de Fernando on encara es pot visitar.

Des de 1249-69 el Consell municipal es reunia al Convent de Santa Caterina. El Veguer rebia al Castell Vescomtal (Plaça del Blat)

El 1372 es va comprar una casa per establir-hi noves dependències. S’ hi construeix el Gran saló de les assemblees (Saló de Cent) per l’ arquitecte Pere Llobet

De 1399 a 1402 es construeix un nou edifici paral·lel al carrer Ciutat amb una façana monumental (façana gòtica) una mica enretirada per deixar una placeta. Al pis superior la Sala d’ Eleccions (on tenien lloc les eleccions del consell i dels càrrecs)

Fins el s XIX, concretament el 1823, no s’ enderroca l`església de Sant Jaume i es construeix la nova façana i la plaça del mateix nom. (1845 ). El 1860 es fan el Saló de Sessions i l’ ampliació del Saló de Cent. El 1926 el Saló de Cròniques i l’ escala de l’ entrada.

Visita

Comencem per la façana gòtica del Carrer Ciutat. La porta és de mig punt: grans dovelles en cua de paó, a sobre tres escuts i un Sant Rafel d’ àmplies ales. Al s XIX per col·locar la façana moderna s’ ha de desplaçar una part de la porta que es conserva formant un curiós angle recte amb la resta. Finestres simples a la planta baixa i calades a la planta noble corresponent a la Sala de les Eleccions.

Dues imatges als angles (Sant Sever i Santa Eulàlia, patrona de la ciutat). Entrem per la porta gòtica i anem a l’ esquerra, pugem l ‘ escala negra (1929) amb pintures de Viladrich sobre el poema Canigó de Verdaguer. Entrem al Saló de Cròniques (1929) amb pintures de Sert sobre la Campanya medieval del catalans a Orient. Podem accedir a la Capella del Bon Consell (1959) amb una escultura de la Mare de Déu de Montserrat de Monjo.

A la part posterior del palau hi ha la Sala del Bon Govern amb pintures al·lusives de Josep Obiols.

A l’ ala de la Plaça de Sant Miquel, la Sala del Treball (pintures de R. Rogent sobre el treball), vestíbul del Saló de la Reina Regent amb retaules del s XV. La Sala de la Reina Regent (s XIX ), que era el menjador reial durant la exposició de 1888, amb els seients dels regidors en semicercle, presidit per un retrat de la Reina Maria Cristina i el seu fill el futur Alfons XIII: és la sala de plens on es reuneix el consistori en sessions públiques. Davant d’ aquesta sala hi ha l’ escala d’ honor amb tapissos destacats que porta a la planta baixa.

En el pis superior, corresponent a la façana de la Plaça de Sant Jaume i immediatament darrera del balcó hi ha el despatx d’ honor de l’ alcalde (amb pintures de X. Nogués amb escenes de Barcelona: la puixança, l’ americà, el Senyor Esteve...) i el Saló de Carles III ( des del què les autoritats surten al balcó per saludar el poble o per veure els castells ) A l’ esquerra del balcó la Sala del Consolat de Mar i a la dreta la Sala de la Ciutat amb pintures de la història de Barcelona.

També en el pis superior s’ hi troba la joia del palau: El Saló de Cent . Com el Tinell té uns arcs diafragmàtics de mig punt. Els dos últims trams són moderns. La porta d’ entrada del Saló dóna a la Galeria gòtica amb arcs apuntats. El Saló de Cent té una planta quadrangular. La paret del fons és l’ antiga façana exterior del saló medieval, amb finestres triforades. El sostre amb bigues de fusta. El sòl amb rajoles amb motius gremials. Les parets cobertes amb tapissos amb les quatre barres. Al fons els seients dels consellers. La nau amb bancs com els d’ una església. Part de la decoració és modernista.

Façana neoclàssica de la Plaça de Sant Jaume amb una fornícula a cada banda : Jaume I el fundador del Consell de Cent i Fivaller, el que va exigir al rei que complís les lleis de la ciutat. Grans columnes cilíndriques sense estries, el coronament de marbre, rematada pel rellotge. El pati gòtic de l’ entrada amb nombroses estàtues de Clarà, Llimona, Miró, Gargallo, Subirachs, que serveix d’ aparcament.

Escala de marbre que porta a la planta noble.

Els anys 60 es va construir un gran edifici d’ampliació a la Plaça Sant Miquel, d’una estètica que molts consideren desgraciada, on hi ha les oficines de l’ ajuntament.

BIBLIOGRAFIA

Cirici, Alexandre, Barcelona pam a pam Teide, Barcelona 1952

Fulletons de l’ Ajuntament de Barcelona