04. Les colònies industrials (Berguedà)

1. Identificar qualitats transcendents. Quines qualitats transcendents es poden reflectir en el tema? Quines imatges afectives susciten aquestes qualitats? Què hi ha en el tema que pugui provocar sorpresa o admiració?

Durant el segle XIX, Catalunya s’industrialitza i són freqüents les revoltes dels obrers, les vagues i fins i tot incendis de fàbriques i atemptats... Els industrials contesten amb violència fins a l’assassinat de líders obrers. La lluita social no beneficia la producció i, per tant, tampoc el negoci dels industrials... És llavors que es pensa en les colònies. Construir fàbriques lluny de Barcelona, amb habitatges on hi visquin els obrers sota la protecció i el control de l’amo, de manera que la revolució sigui pràcticament impossible... Aquesta és la idea dels industrials capitalistes que es feu realitat: al llarg del Llobregat (i també d’altres rius) es desplegaren moltes colònies que portaren una vida pròspera fins que, a la dècada 1980-1990, la crisi del tèxtil acabà amb elles. Avui aquestes colònies constitueixen una riquesa arqueològica i paisatgística de primera classe, i s’augura un futur turístic prometedor.

Qualitats a ressaltar: els industrials foren emprenedors i proporcionaren feina a molta gent però també explotaren als treballadors amb sous molt baixos. Exercien el paternalisme (els amos atenien les necessitats de salut i educatives més peremptòries) però generalment no respectaven els drets dels treballadors (el d’associació per crear sindicats...)

2. Organitzar el tema en una estructura narrativa

2.1. Accés inicial. Quin aspecte del tema encarna millor les qualitats transcendents identificades? Quins extrems de l’experiència o quins límits de la realitat posen en relleu aquest aspecte?Quina imatge expressa millor aquest aspecte?

El 1908 la colònia de Cal Pons és el lloc escollit per la visita del rei Alfons XIII a al conca del Llobregat. Els reis visitaven alguns dels llocs on s’havien realitzat una obra important pel país., tant per ressaltar i honorar al personatge que l’havia creat com també per fer-se veure en situacions i esdeveniments que d’alguna manera també enaltirien la monarquia. La fàbrica de Cal Pons, que donava feina a centenars de famílies, que produïa teixits de cotó que vestien a molta gent, i l’industrial Lluís Gonçaga Pons, exemple d’empresari que es preocupava del benestar de les famílies dels seus obrers i obreres, era sens dubte un lloc ideal. Més, quan el Sr. Pons és un polític monàrquic...

El dia 30 d’octubre, el Rei puja al vagó del tren de les colònies a Manresa. Es tracta del vagó privat de la família Pons, accionistes de la Companyia ferroviària. El tren para a l’estació de Puig-Reig a tocar de la colònia. Visita la fàbrica, parla amb alguns dels tècnics i treballadors (escollits entre els més addictes a l’amo), assisteix a un Tedeum a l’església, coneguda com a Catedral de l’Alt Llobregat, i a un dinar amb més de 150 persones a la Torre Nova, un edifici en forma de castell on els Pons passen l’estiu... Els Reis marxen satisfets i a la colònia es recordarà durant molt temps la visita reial.

La Colònia Pons va ser segurament una de les més maques, i encara conserva bona part del seu esplendor. Situada en un meandre del riu, s’esglaonen de baix a dalt la fàbrica i la resclosa, la renglera d’habitatges i, enmig d’un gran jardí amb arbres majestuosos, les dues torres de l’amo (la vella i la nova), l’església amb el panteó familiar, la residència de les noies on vivien les noies solteres durant la setmana... Des de l’estació de Puig-Reig la vista és impressionant: una muralla envolta la colònia, a la part de davant dues glorietes evoquen l’art xinés present en alguns estils modernistes, l’ampli jardí i les arbredes acompanyen la Torre Nova... A l’època de Lluís Gonçaga Pons, fill del fundador de la colònia, i amfitrió d’Alfons XIII, s’hi celebraven concerts i festes... Entre els arbres s’hi veien sovint els senyors i els seus fills muntant uns cavalls que guardaven en unes cavallerisses a prop de la Torre.

Potser la imatge més emblemàtica és la de La teixidora, en què es veu una noia molt jove davant una màquina de teixir.

2.2. Composició del cos de la unitat. Quins continguts permeten expressar millor el tema en una estructura narrativa? Esbós de la línia narrativa principal i encaix dels continguts en ella.

2.3. Humanitzar els continguts. Com es poden mostrar els continguts en funció de les esperances, pors, intencions o altres emocions del ser humà? Quins aspectes dels continguts poden suscitar la sorpresa? Quins ideals i quina revolta contra les convencions són evidents en els continguts?

La història comença però molt abans. El Senyor Viladomiu tenia telers per tota la vila de Sallent però el rendiment era baix a causa de la poca aigua que portava el riu, per culpa de la sèquia que porta aigua a Manresa. A principis de 1868 va llogar una tartana i va pujar Llobregat amunt. Es va aturar a diferents indrets, fins que va arribar a la plana de Sant Marc, municipi de Gironella, lloc que es mirà més detingudament que altres indrets on s’havia aturat. Així que hagué acabat el reconeixement del terreny, ja s’el va poder veure ple de satisfacció. S’adreçà al tartaner i li va dir que ja podia girar la tartana i tornar-se’n cap a Sallent, que ja tenia el que desitjava. I tot ple de satisfacció, va manifestar a qui menava el carruatge que escollia aquell indret per a, l’emplaçament de la fàbrica que projectava edificar. Com que el lloc escollit era poblat de pins i ple de brossa, la notícia produí un xic d’estranyesa a aquell carreter, al qual li va fer tanta gràcia, que s’apressà a comunicar als seus companys que al Tomàs de Cal Rei li havia agafat la quimera de voler edificar una fàbrica enmig del bosc. La colònia de Viladomiu Vell, R. Casals. Generalitat de Catalunya 2002.

Tomàs Viladomiu construí la Colònia de Viladomiu Vell. Més endavant s’hi afegí al sud la de Viladomiu Nou (avui amb la seu del Parc Fluvial en la bella Torre de l’Amo) que està tocant a El Guixaró i Cal Prat. Aquest és el nucli central de les colònies del Berguedà. Més amunt cap a Berga i com a barris de Gironella hi ha Cal Bassacs, amb una torre de l’amo majestuosa, Val Metre, l’Ametlla de Casserres, La Plana i tocant a Berga, Cal Rosal. Cap avall hi ha Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera i l’Ametlla de Merola.

2.4. Aprofundir en els detalls. Quines parts del tema es presten a una exploració exhaustiva per part dels alumnes?

• Història d’algun monument emblemàtica: una torre de l’amo, una església...

• Internet: PDU (Pla Director Urbanístic) de les Colònies del Llobregat

• El Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat.

• La colònia –museu de Cal Vidal

etc.

3. Conclusió. Quina és la millor manera de portar el tema a una conclusió satisfactòria? Com podem transmetre als alumnes aquesta sensació de satisfacció?

Quin és el balanç de les colònies pels que hi varen treballar? Per al País? Per als industrials? Les famílies obreres eren protegides o explotades pels amos? Serien possibles avui les colònies?

4. Avaluació. Com podem saber si els alumnes han comprés i après els continguts? Com podem saber si aquests continguts han estimulat la seva imaginació?

La comprensió, pels procediments tradicionals. Si han estimulat la imaginació: implicació dels alumnes en el tema, cerca d’informació. Interès per visitar-les.

BIBLIOGRAFIA

Colònies Tèxtils de Catalunya. Rosa Serra. Angle Editorial, Barcelona 2000.

La colònia Viladomiu Vell,(1869-1935) R. Casals. Generalitat de Catalunya, 2002.

Les Colònies del Llobregat Rosa Català i Alba Molas. Publicacions Abadia de Montserrat, 2004.

Colònies Industrials, catàleg de l’exposició, Generalitat de Catalunya, 2009.