07. Conjunt de l'Hospital de la Santa Creu

Entre el carrer del Carme i el de l’Hospital, darrera el Mercat de la Boquería, hi ha els edificis que constituïren l’Hospital de la Santa Creu i la Casa de Convalescència. Actualment hi ha la Biblioteca de Catalunya i el Reial Col·legi de Farmàcia i més cap al carrer del Carme , la Casa de Convalescència és ara la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Al davant hi ha la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. És el conjunt d’edificis històrics més gran de Catalunya.

L’Hospital de la Santa Creu.

Visió general del recinte

Fora muralles (d’on ve el nom de Raval), en un camp ras, on ja hi havia un petit hospital, es va construir l’Hospital de la Santa Creu, un dels primers grans hospitals del món. L’any 1401 es posen les quatre primeres pedres: una per cada un dels personatges que les col·loquen: el rei Martí, la reina Maria de Luna, el bisbe Armengol i alguns consellers de la ciutat, un noble en nom del príncep hereu que és a Sicília. Representen els fundadors de l’hospital: els reis, el bisbat i la ciutat. El papa d’Avinyò n’autoritza la fundació i fa un donatiu (10.000 florins d’or d’Aragó) (Aquesta història s’explica en els mosaics exteriors del nou hospital modernista de Santa Creu i Sant Pau, que substituí ja en el s XX el vell) .

Ens imaginem que som a finals de l’edat Mitjana, al s. XV. Som uns venedors que venim de terra mora, més avall de València. Hem passat per la Creu Coberta ( creu de terme) i el portal de Sant Antoni de la muralla (on hi ha ara el mercat). Arribem al Padró. (Actual plaça Padró amb la font amb l’obelisc a Santa Eulàlia i la capella de Sant Llàtzer.) Llavors era part d’un hospital. que recollia els leprosos perquè no entressin a la ciutat. De la plaça surten dues vies, la que serà carrer del Carme, amb el convent d’aquest nom, que va a una de les portes de la muralla de la ciutat, la Portaferrissa. L’altra, que esdevindrà el carrer Hospital (en honor de l’Hospital de la santa Creu) va a la porta de la Boqueria .

Avui podem contemplar el que en resta del vell hospital . En el carrer Hospital, a la dreta del portal del recinte es pot veure l’església (ara sala d’exposicions). A l’esquerra és on hi havia l’antic petit hospital d’en Colom. El portal renaixentista té un timpà en forma de petxina amb l’escut de l’Hospital. Entrem en el gran pati que recorrerem fins el carrer del Carme. A l’esquerra hi ha l’escola d’art Massana que ocupa part del vell hospital i està pendent de trasllat. Més endavant una gran escalinata ens porta a la Biblioteca de Catalunya. A l’altra banda una altra majestuosa escala porta al que era l’Arxiu de l’Hospital.

Arribem a la meitat del pati: un jardí de tarongers, una creu de pedra sobre una columna salomònica, més endavant un brollador ... En realitat el que hem recorregut correspon a l’ampliació . L’hospital medieval començava aquí amb els edificis que envoltaven el claustre. .A mà esquerra hi ha l’Acadèmia de Farmàcia que era l’antiga farmàcia de l’Hospital. Per una obertura a sota de la gran reixa propera es distribuïen els medicaments. Actualment és l’Acadèmia de Farmàcia.

Si entrem a la Biblioteca de Catalunya podem contemplar unes enormes naus gòtiques amb prestatgeries pels llibres i grans taules on hi ha estudiosos consultant llibres més o menys antics...Tancant els ulls no ens costa gaire imaginar-nos-les ocupades per rengleres de llits metàl·lics o màrfegues, segons les diferents èpoques, ja que l’hospital va estar en servei fins al s XX (En un dels seus llits hi va morir Antoni Gaudí el 1926).

Seguint endavant hi ha part del claustre i a través d’un passadís (ocupat per dues biblioteques públiques ) sortim a un pati més petit- se'n deia el corralet- que dóna al carrer del Carme. A la dreta un gran edifici, l’Acadèmia de Ciències Mediques. A l’esquerra hi ha la Casa de Convalescència, seu de l’IEC.

Tornem al claustre en forma de U (tres ales) al voltant d’un pati. Aquí hi hagué el primer Hospital de la Santa Creu. Hi havia una quarta ala que tancava el rectangle on acaben les dues laterals. Aquest tipus de construcció era la dels caravanserralls islàmics: llocs de parada de les caravanes. El pati interior s’hi guardaven els animals. L’hospital tenia a cada ala una planta baixa contínua amb una volta baixa i una nau alta coberta per bigues de fusta que formaven dos vessants sobre grans arcs diafragma . Es va utilitzar la pedra que es reservava per construir el nou palau reial a prop del mar.

Més endavant s’amplià en direcció al carrer de l’Hospital, construint les grans escales que porten a la Biblioteca de Catalunya i a l’Arxiu. Les grans voltes de l’actual biblioteca són de sales de l’antic hospital.

La Biblioteca de Catalunya

La primera biblioteca

Realitzar un gran centre de documentació on els investigadors trobessin tots els llibres que necessitessin era un dels objectius dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’havien d’aplegar tots llibres d’un cert valor escrits en català, inclosos els manuscrits i llibres antics, a fi de tenir la totalitat de la nostra literatura tant de lletres com de ciències.

Com ho varen aconseguir amb pocs mitjans? En primer lloc estaven atents a la venda de llibres antics i anaven als llibreters que podien tenir-los tant als Països Catalans com a fora. Després estimularen la donació de llegats i biblioteques de famílies d’erudits traspassats. Es feu una bona campanya de premsa de manera que les donacions foren freqüents. Si era necessari es compraven. Així s’incorporaren la Biblioteca Aguiló, Bofarull, Verdaguer... També foren importants els intercanvis amb universitats i instituts d’arreu del món. I evidentment les biblioteques personals dels membres de l’Institut passaren a formar part de la nova biblioteca nacional catalana per voluntat dels seus fundadors.

Rubió, Pijoan i Coromines escrigueren la memòria , però comptaven amb un dels bibliògrafs més importants, Massó i Torrents.

Gaziel explica com els més joves treballaven voluntàriament en la catalogació dels llibres que anaven arribant.

Malgrat tot hi hagué crítiques de personatges importants que deien que es gastaven massa diners en llibres!

Com es comprà el Cançoner de Cerverí de Girona.

Pijoan explica com un dia va anar a Saragossa a comprar una col·lecció de ceràmica ibèrica. Remarca que com sempre ell s’havia de pagar el viatge. Va a veure la vídua del professor ja mort que havia fet la troballa. Ho té tot en el que Pijoan en diu un “arreplegall”. Allí també hi ha el cançoner del trobador, però la vídua li diu que l’ha venut a Monsieur Homond de la Biblioteca Nacional de Paris per 20. 000 francs i que l’anirà a buscar sens falta d’aquí a una setmana. Pijoan va a veure el francès i el convenç de deixar-li comprar ja que a París en tenen molts de cançoners catalans... Ara només falten els calés. A l’IEC no hi ha ni cinc. Proposa als 8 membres de l’IEC d’aleshores posar-hi 2.000 pts cada un. Un amic n’hi posa 2.000 més. Les altres 2.000 les obté de Mr. Hutington de la Hispanic Society de Nova York (total 20.000 PTA equivalents als 20.000 francs de llavors.

La Biblioteca de Catalunya, avui

Al principi estava a la part del darrera del Palau de la Generalitat, junt amb l’Institut d’Estudis Catalans que l’havia creada. Fins el 1936 (l’any que va començar la guerra ) no es va traslladar a la seu actual i es va obrir la primera sala de consulta (la sala Cervantina). Del 91 al 94 es fa una reforma important amb la introducció de les noves tecnologies. Es construeixen quatre plantes subterrànies que serveixen de dipòsit. ( Hi ha 40 km de prestatgeries)

Per fer-nos una idea del valuosíssim contingut de la Biblioteca, a continuació donem notícia de les seves col·leccions:

Col·leccions patrimonials històriques

Manuscrits i arxiu. Homilies d’Organyà , Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull, Oda a la pàtria, L’Atlàntida, Fons de pergamins, institucionals com la Junta de Comerç

Música: Els documents més valuosos: obres manuscrites i impreses de diverses èpoques, arxius personals de compositors Albeniz, Mompou, musicòlegs ( Higini Anglès) i intèrprets (Anna Rici, Marcos Redondo)

Reserva impresa i col·leccions especials: llibre antic, ras, valuós i preciós inclosos els incunables ( impresos anteriors a 1500). Destaca la col·lecció de llibres del Segle d’Or castellà , la Cervantina , Verdagueriana

Gravats, dibuixos, mapes i fotografia

Reserva hemerogràfica. Col·leccions de diaris com La Veu de Catalunya , revistes Pel&Ploma, D’ací i d’Allà

Patrimoni sonor i audiovisual Dels cilindres de cera al DVD

Bibliografia catalana Els llibres impresos a Catalunya

Col·leccions patrimonials modernes: llibres, revistes, partitures, fons sonor moderns i contemporanis (posterior a 1800)

Fons singulars. Arxiu Joan Maragall

BIBLIOGRAFIA

Cirici, A. Barcelona pam a pam , Teide 1952

Catàleg exposició Centenari de l’IEC, 2007

Fulletons Biblioteca de Catalunya