03. L'islamisme
El Déu islàmic (Al·là) és el mateix dels jueus i cristians. Un Déu únic (són monoteistes mentre que les tribus àrabs eren politeistes), creador de l’univers i dels humans, al que s’ha d’adorar i obeir per anar al Paradís o Cel. Mahoma, que havia estudiat el judaisme i el cristianisme, considerava Abraham, Moisès i Jesucrist profetes conjuntament amb ell mateix (que es considera l’últim profeta). Jerusalem la ciutat santa de jueus i cristians on va transcórrer part de la vida de Jesucrist, la seva passió i mort, és també una ciutat santa pels musulmans amb una de les mesquites més importants (la d’Omar).
L’Islam (que significa submissió, lliurar la voluntat a Déu) considera a aquest més un amo que un pare. Al·là reparteix arbitràriament càstigs i recompenses. Està basada en cinc pilars o preceptes: la professió de fe (xahada), la pregària ritual (salat), l’almoina (zakat), el dejuni durant el mes de Ramadà (sawm) i el pelegrinatge a la Meca (hajj)
La religió islàmica incorpora, doncs, trets de l’antiga religió popular d’Aràbia i prescriu, com el judaisme i el cristianisme, oracions, almoines, dejunis. També compten amb esglésies (mesquites). L’oració es fa públicament cinc cops al dia i va acompanyada de gestos d’adoració. Des del minaret de la mesquita el mufí l’anuncia amb una cantarella. L’almoina és obligada i estipulada per cada persona.
El mes del ramadà (novè de l’any lunar àrab) commemora la Revelació a Mahoma. A llarg d’aquest període lunar (de lluna nova a lluna nova), el dejuni és total, durant tot el dia ‒de sol a sol‒ no es menja ni es beu res fins al vespre. Aquesta religió, també prescriu una peregrinació a La Meca, almenys una vegada a la vida, per a aquells que disposen de mitjans per fer-ho. La Meca és la ciutat santa: té la Kaaba, on hi ha la Pedra Negra caiguda del cel (segurament un meteorit). També hi ha prescripcions amb finalitats higièniques o de facilitar la convivència: no es permet menjar carn de porc ni veure vi. Es permet la poligàmia. El Paradís musulmà es presenta ple de plaers sensuals.
Es barreja la religió amb l’expansió del poble àrab per altres territoris: la Guerra Santa té finalitats de proselitisme religiós però utilitza mitjans propis de la conquesta territorial. L’Islamisme va néixer al desert, entre tribus molt guerreres que necessitaven defensar-se i també atacar per aconseguir sobreviure. No podem oblidar aquest origen, que marca el futur de l’Islamisme, i encara està present en els països àrabs amb governs islamistes. Actualment hi ha més de 300 milions de musulmans.
Vida de MahomaAls voltants de l’any 570 dC, al s VI, en plena Edat Mitjana occidental, neix Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim, més conegut com a Mahoma, que vol dir l’alabat.
Neix a La Meca i aviat queda orfe de pare i mare. El seu oncle el cria. Als 25 anys es casa amb Khadija la vídua d’un ric comerciant. Mahoma és un comerciant eficient, respectat per tothom. Com a comerciant viatja molt sovint sobre un camell transportant mercaderies.
Mahoma és molt religiós. Als 40 anys té visions i es considera un profeta d’Al·là que li ordena predicar el Déu Únic. Al principi només la seva família creu en ell. Les persones poderoses, influents de La Meca estan contra ell.
El 16 de juliol de 622 (té 52 anys) fuig a Medina. A aquesta fugida la tradició musulmana l’anomena hègira, que significa el trencament dels lligams parentius i el començament de la seva missió profètica. En aquella població, aconsegueix més adeptes i elabora la doctrina islàmica i també es prepara per a la guerra. El 630 torna a La Meca. Ara no va sol: l’acompanya un exèrcit i conquesta sense matar ningú la ciutat Santa, convertint-la en el centre de una nova religió: l’Islamisme. Al cap de dos anys, als 62 anys, mor i és sepultat a La Meca. La successió de califes és conflictiva. El 658 és elegit Alí com a quart califa. A la seva mort hi ha la divisió de l’Islam: per als sunnites la fe i la llei estan definides per l’Alcorà i la Sunna. Actualment són el 90 % dels musulmans. Per als xiïtes cal un imam que interpreti les escriptures. Són majoritaris a l’Iran i tenen comunitats a l’Iraq
La Guerra Santa porta l’Islam des del nord d’Àfrica fins al Pakistan i Indonèsia. Del Nord d’Àfrica passen a Espanya i entren a França on són derrotats a la batalla de Poiters (732). Després de les conquestes, els àrabs es dediquen a cultivar les ciències i les arts. Gràcies als àrabs, a occident vàrem tenir accés a les obres filosòfiques i literàries gregues (Plató, Aristòtil i altres) que determinaren el pensament Occidental. També aportaren progressos en la medicina i l’agricultura. Moltes de les oliveres que encara hi ha per les comarques de Tarragona les van plantar els àrabs fa més vuit-cents anys.
L’Alcorà, llibre sagrat dels islàmics, conté les revelacions rebudes per Mahoma de l’arcàngel Gabriel. També s’hi troben tradicions i costums àrabs. Tot en una prosa rimada que facilita la memòria.