02. Exemple 1: Els arbres

2. Organitzar el tema en una estructura narrativa

2.1. Accés inicial

Les civilitzacions varen créixer gràcies a l’aprofitament que varen fer de la bona amistat dels arbres i varen declinar quan s’extralimitaren esgotant aquesta reserva. El Regne Sumeri de Mesopotàmia va deure gran part de la seva prosperitat a que va aprendre a aprofitar els seus grans cedres. Després d’un mil·lenni la civilització sumèria va arribar a un ignominiós final a causa d’una tala excessiva. Les fèrtils valls agrícoles es salinitzaren per culpa de les muntanyes despullades.

Atenes va prosperar gràcies al poder que li varen donar els vaixells construïts amb la fusta de l’Àtica i es va empobrir quan els espartans varen destruir aquests subministraments de fusta en les Guerres del Peloponès.

L’Imperi Romà va caure quan ja no va poder comptar amb la plata d’Hispània. No és que faltés la plata sinó que no es podia fondre perquè els forns romans havien consumit cinc mil milions d’arbres. El desenvolupament econòmic dels Tudor i l’imperi marítim anglès s’iniciaren quan Robert Cecil va atorgar monopolis comercials als vaixells de construcció anglesa. La construcció de vaixells fou tan gran que esgotaren les rouredes. En dos segles les Illes Britàniques varen perdre els seus boscos. Si no es va enfonsar l’economia anglesa va ser pel carbó mineral i la màquina de vapor

A Catalunya també es consumí molta fusta en la construcció de vaixells. Al segle XVIII, els homes de la Il·lustració explicaven la decadència d’Espanya per l’empobriment forestal del país. Els mil·lenaris alzinars mediterranis i interiors, les rouredes del Pre-Pirineu desaparegueren per l’extensió de terres cultivables a expenses del bosc, la construcció naval, la proliferació de carboneres i per la Mesta. Aquesta va ser una institució que protegia la ramaderia ovina, que va créixer desmesuradament (arribà a més de tres milions de caps) en perjudici del bosc (ja que els ramats pasturant al bosc destruïen els brots d’arbre) i en benefici de la noblesa primer, i després de la Monarquia que la controlava... Durant un temps el comerç de la llana va donar importants beneficis immediats mentre se sacrificaven els boscos, que a curt termini donaven menys beneficis. La solució practicada pels il·lustrats fou la silvicultura (plantacions artificials d’arbres) que encara que proporcionaven fusta va contribuir també a l’abandonament dels boscos naturals.

Actualment el creixement de molts països del Tercer Mon es basa en el consum de les selves tropicals...

2.2. Composició del cos de la unitat

Completem l’exposat anterioriorment amb un esbós històric sobre els diferents arbres emprats per diverses civilitzacions, amb diferents finalitats.Característiques dels diferents arbres, condicions ambientals, usos diferents: construcció, combustió, joguines, art...

Construïm una estructura narrativa amb un component afectiu: lluita dels arbres amb les condicions que amenacen el seu creixement... o els serveis que proporcionen (seguint la jerarquia de necessitats de Maslow: des de la necessitat d’oxigen per a la vida fins a les joguines...) o des de l’arrel, tronc, fulles...

2.3. Aprofundir en els detalls

Estudi de casos: una tribu la vida de la qual està lligada al fruits i la fusta de determinats arbres.

Cada nen pot escollir el seu arbre.

2.4. Humanitzar els continguts

Estímul del romanticisme i la sorpresa: arbres més estranys pel cicle de vida o per les seves característiques extremes.

Llibre de Rècords Guiness: els arbres més alts, més vells, més rars...

Revolta: la resistència a la classificació d’algunes espècies o la dels moviments conservacionistes.

2.5. Formes embrionàries de Pensament teòric

Veure la història humana des del punt de vista del joc que juguen els arbres ja és una invitació al Pensament teòric.

3. Conclusió

Film de Jean Giorno L’home que plantava arbres. Explica l’excursió que quan era jove va realitzar en una regió desolada del sud de França. Avorrit per la manca d’aigua i aliments, va trobar un pagès. Al matí el pagès escollia curosament una dotzena d’aglans i els plantava l’endemà. Giorno hi va estar uns quants dies, i cada dia el pagès plantava més aglans. La història d’Elzèard Bouffier, el pagès, dura 40 anys. Tot i que són interromputs en diverses ocasions per guerres, i el seu propi casament i vida de família, Giorno hi tornava. Durant aquests anys, brotaven i creixien nous arbres i els boscos també creixien. Els arbres retenien l’aigua, i brollava aigua de les fonts que estaven seques. I la gent va tornar a les viles desertes. (film de The Canadian Film Board).

4. Avaluació

Podem utilitzar eines d’avaluació tradicional per avaluar l’adquisició dels continguts.

• La observació del treball de la biografia del seu arbre.

• L’entusiasme per acumular coneixement sobre arbres estranys, dels processos de creixement, de les adaptacions particulars, són un índex del grau en que s’ha implicat el seu sentit de meravella.

• El seu sentit d’un ideal ecològic de bona política amb els arbres indica el grau en que han desenvolupat una comprensió del paper dels arbres en el medi ambient.

• La sensibilitat del professor en aquesta dimensió de la implicació dels alumnes proporciona una avaluació real.