03. Rius i Taulet

Neix a Barcelona el 1833. El pare és originari de Tàrrega, la mare barcelonina. Tenen una sastreria eclesiàstica i aquest hauria estat el destí de Francesc de Paula, sense la intervenció del seu oncle, catedràtic de dret, que s’adona de la vàlua del seu nebot i recomana que estudiï.

Desgràcies familiars i tasca municipal

Jove advocat, treballa amb entusiasme. Com altres joves s’afilia al Partit Liberal, un dels partits (conservadors i liberals). que s’alternen en el poder a Madrid. Aviat té un càrrec: jutge municipal. Es casa i té dos fills. Però malauradament molt aviat es queda sol, ja que mor la muller i després també els dos fills...

En aquell temps els càrrecs els nomena el Capità General, màxima autoritat de Catalunya. Als 35 anys és nomenat tinent d’alcalde. Entre altres actuacions s’oposa a la desaparició del nom de la Plaça del Rei.

Barcelona s’estava transformant. Per fi s’estaven enderrocant les muralles gràcies a l’interès del general Prim, un català que és cap del Govern a Madrid.

Entre 1873 i 1877 hi ha la Primera República. Rius, pertanyent a un partit monàrquic, dimiteix dels càrrecs. Restaurada la monarquia, el Govern el nomena alcalde de Barcelona.

Rius estima la seva ciutat, s’hi dedica amb cos i ànima. Construeix la rasa del carer d’Aragó (avui coberta) per que el tren arribi al centre de Barcelona, enderroca la muralla del mar i construeix el Passeig de Colom...

Exposició Universal de 1888. Parc de la Ciutadella.

La seva gran obra és l’Exposició Universal i l’herència que aquest esdeveniment deixà a la ciutat. Rius buscà la col·laboració dels millors (l’arquitecte Elies Rogent, el financer Manuel Girona, Duran i Bas i Claudi López Bru, entre d’altres) i lluitant contra els envejosos, pessimistes i derrotistes que sempre n’hi ha, aconseguí un gran èxit i projecció per a Barcelona.

La Ciutadella, l’espectacular fortalesa pentagonal feta construir per Felip V com a recordatori de la conquesta de Barcelona i de la seva força reial, no era ben vista pels barcelonins. Finalment quan governava Espanya el general Prim, es va enderrocar i es construí l’actual parc, en el recinte del qual es conserven alguns edificis de la fortalesa, encara que amb un ús ben diferent. El Palau del Governador és l’Institut d’Ensenyament Secundari Jacint Verdaguer, (després d’haver estat destinat a parc de bombers), l’Església que fou militar, actualment està oberta al culte i l’antic arsenal l’ocupa ara el Parlament de Catalunya.

Aquest terreny fou escollit per fer- hi l’Exposició Universal del 1888. Encara avui podem reconstruir- la mentalment. En queden l’Arc de Triomf que era l’entrada a l’exposició i l’edifici modernista de Domènech i Montaner, conegut humorísticament com el Castell dels tres dragons que era el restaurant de l’exposició i que actualment acull el Museu de Zoologia. Els pavellons i l’hotel de l’exposició construïts a corre-cuita no s’han conservat.

L’exposició tingué molt èxit i afavorí la modernització de Barcelona i la seva projecció a l’estranger.

En relació a l’exposició també s’edificà el monument a Colom, al final de la Rambla que en el moment de la seva inauguració ja contenia un ascensor, que per aquella època era una obra molt avançada. També es van portar a terme importants obres urbanístiques que donen caràcter a Barcelona com la Rambla de Catalunya, un dels carrers més aconseguits de la ciutat per les seves dimensions tan humanes, el Paral·lel que esdevingué el carrer dels teatres i la diversió per a molts barcelonins. Coincidint també amb l’Exposició, s’inaugurà el primer tram d’enllumenat elèctric de Barcelona al Passeig de Colom.

Rius morí poc després. Sembla ser que el sobre esforç, maldecaps i disgustos de l’Exposició contribuïren a debilitar la salut ja precària d’un home que havia dedicat la seva vida al servei de la Ciutat de Barcelona i del gran projecte de l’exposició.

BIBLIOGRAFIA

Soldevila, Carles. Figures de Catalunya AEDOS

L’exposició de 1888 i la Barcelona de fi de segle. Fira de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 1988