Segurament no ens semblen massa atractives aquestes plantes sempre ensenyant les punxes... No obstant són un exemple de supervivència a unes condicions de calor i sequedat extremes. També tenen la seva bellesa, sobretot quan exhibeixen les flors que solen ser vistoses, vermelles o d’altres colors vius. A Barcelona, a Montjuïc, tenim un jardí de cactus important.

Localització

Creixen en llocs desèrtics, mancats d’aigua i amb un sol abrasador. Però també es troben en climes més temperats, com al Mediterrani. Són també plantes de jardí, ornamentals, ja que conserven la verdor tot l’any. La figuera de moro, o de pala, i l’atzavara són plantes freqüents a les nostres costes.

Adaptació de la planta a la sequera

La tija, a vegades vertical i altres arrodonida, o en forma de pala (en la figuera de moro), és verda i sol tenir punxes. És tova, té la pell dura. Fa les funcions de neteja de l’aire i de fabricació de aliment o matèria orgànica de les fulles

De fet, les fulles s’han convertit en espines, reduint la superfície d’evaporació com a defensa contra la sequedat. La duresa de la pell també protegeix contra l’evaporació i la forma esfèrica i cilíndrica és la de superfície mínima i per tant també estalvia evaporació. La tija és suculenta i constitueix una reserva d’aigua pel temps de sequera.

Absorbeixen molta aigua quan plou estenent més les arrels.

El creixement és continu, sobretot després de les pluges, i apareixen noves branques o pales. Sobretot creix en amplada. La forma esfèrica i cilíndrica és la de superfície mínima i contribueix també a l’estalvi d’aigua.

La potència germinativa està repartida per tota la planta: un tros de tija es conserva temps apte per la procreació.

Floreixen de cop abundantment, amb flors de colors vius que emeten suaus fragàncies. El fruit és dolç i polpós, generalment amb escassa llavor.

Figuera de moro

La figuera de moro, o de pala, abunda a les nostres costes. Les seves pales espinoses i suculentes són part del nostra paisatge. La flor és vermella i el fruit és la figa de moro. Convenientment netejada d’espines és comestible i molt dolça.