03. Exemple 2: L'evolucionisme de Charles Darwin (1809-1882)
1. Identificar les idees de fons. Quines idees o teories soterrades poden organitzar millor el tema en un conjunt coherent? Quines són les teories, ideologies, esquemes metafòrics o metanarratius més rellevants?
Adaptació: Els sers vius s’adapten a les condicions ambientals canviants.
Evolució de les espècies: les actuals són diferents però vénen de les antigues (S’hi començava a creure abans de Darwin)
Selecció Natural: Explicació de Darwin per justificar l’evolució. La selecció que fan els criadors d’animals (conills, coloms...) també la fa la natura: L’excés en la descendència i l’escassedat de menjar porta a la lluita per la subsistència: només sobreviuen les espècies més adaptades.
2. Organització del contingut en una estructura teòrica
2.1.Accés inicial. Com la teoria pot ser més viscuda o vívida ? Quin contingut expressa millor el tema? Què va causar el canvi imprevist? Quin esdeveniment va ser crucial pel canvi?
L’ambient entre els geòlegs anglesos de principis del XIX estava caldejat. Es qüestionava la creença tradicional de que les espècies actuals (gossos, lleons, blat, civada...) eren exactament iguals a les primeres creades per Déu. Els buscadors d’ossos (vegis Orígens del món. A la recerca de fòssils) havien trobat esquelets d’animals que s’havien extingit, com els dinosaures. Les preguntes que es feien eren: Per què s’havien extingit? D’on havien sortit les noves espècies? La majoria pensava que una catàstrofe (com ara el diluvi universal) n’era la causa i que Déu creava noves espècies després de cada catàstrofe.
Però també hi havia els que creien que les espècies actuals venien de les antigues. El francès Lamarck (1744-1825), per exemple, sostenia que les especificitats d’una espècie actual venien causades per les necessitats (les girafes necessitaven un coll llarg per arribar a menjar les fulles dels arbres i amb molt de temps aconseguiren el coll actual). Les necessitats provocaven l’ús o desús i aquest, el desenvolupament o extinció.
2.2. Organització del cos de la unitat. Quina metanarrativa proporciona una estructura a la unitat?
Charles Darwin neix el 2 de febrer de 1809 a Shrewburry. El pare és un ric i prestigiós metge. El seu avi Erasmus fou membre de la Royal Society i va escriure Zoonomia on parlava de l’evolució de les espècies.
La mort de la mare quan Charles tenia només vuit anys l’afectà profundament. Tenia quatre germanes i un germà més petit. Als nou anys ingressa en l’internat del Dr. Butler: és una institució rígida i el petit no s’hi adapta. Encara bo que és prop de casa i Charles pot fer escapades per estar amb els seus germans. Llegeix poesia i llibres com Les meravelles del Món, que li desperten el desig de viatjar i una Història Natural, que fa s’interessi pels ocells. També és afeccionat a fer experiments, col·leccionar insectes...
Als 16 anys ingressa a la Universitat d’Edimburg per estudiar medicina. No li agrada. Quan presencia una operació (llavors es feien sense anestèsia) quedà horroritzat... S’afecciona a fer col·leccions i es relaciona amb bons naturalistes, amb els que discuteix de tu a tu. El pare li fa fer la carrera eclesiàstica... S’assabenta d’una plaça de naturalista en una expedició transoceànica amb la finalitat de realitzar amidaments geogràfics. Malgrat la inicial oposició del pare, amb l’ajuda de l’oncle sol·licita i obté la plaça.
El viatge amb el Beagle (27 de desembre de 1831 a 2 d’octubre de 1836.
El viatge comença malament pels forts marejos de Darwin. Al port de Santa Creu de Lanzarote no els deixen desembarcar perquè hi ha una epidèmia de còlera i han de seguir cap a Cabo Verde, on fan la primera estada de tres setmanes: junt amb esplèndids cocoters, plataners i cafetars, flora i fauna salvatge mai vista.
El 28 de febrer de 1832 arriben a Bahía. Darwin queda fascinat per la selva tropical. Pren mostres geològiques, d’ornitologia, escarabats i papallones.
A Rio de Janeiro, des de una petita casa a la badia de Botafogo emprenen llargues excursions a cavall.
El 26 de juliol de 1832, arriben a Montevideo (desembocadura del Rio de la Plata): hi estan dos anys realitzant els amidaments, objecte principal de l’expedició. Realitzen cinc expedicions, inclosos els Andes: recullen minerals, fòssils, plantes i animals. A la Terra de Foc l’impressiona veure per primera vegada fueguinos, els primitius habitants d’aquestes terres: Darwin assenyala les terribles diferències amb els europeus. A la Patagònia troba una fossa de mamífers gegants, prova irrefutable de que la fauna fou molt diferent de l’actual.
El 19 de juliol de 1835 arriben a Lima i fan rumb a Les Illes Galàpagos, on troba proves definitives de l’evolució: predomini de diferents formes de pinsans a cada una de les illes, amb els becs adaptats al tipus d’aliment (des de llavors a insectes).
A la tornada passen per Nova Zelanda i Austràlia (gener de 1836). El 2 octubre del 1836, el Beagle amarra a Falmouth. Als dos dies arriba a casa al cap de cinc anys i dos dies de viatge.
Darwin es retira a escriure les seves obres
Primer s’instal·la a Londres, però després de casar-se amb la seva cosina Emma, se’n va a viure al camp a Down House (Downe) a 30 km de Londres.
Ha de dedicar molt de temps a classificar, ordenar, estudiar i després publicar els materials que va anar enviant des del Beagle. Només quan ho ha ordenat tot comença a estudiar i escriure sobre aspectes parcials (escriu el Diari de Recerques (una exitosa narració del viatge) seguits de tres llibres geològics, entre ells Esculleres de corall. Aviat comença els Quaderns sobre la transmutació de les espècies, base del que serà el llibre més important: L’origen de les espècies, que no publicarà fins el 1859, vint-i-tres anys després del viatge. Destaquem a continuació els punts bàsics de la seva teoria.
la reproducció sexual produeix més variació que la asexual (en temps de Darwin s’ignoraven les lleis de l’herència de Mendel que explicaren que en la reproducció sexual es barrejaven els gens masculins i femenins). Aquesta variació d’una espècie afavoreix l’evolució.
la transmutació d’una espècie només es dóna si hi ha aïllament físic com a l’arxipèlag dels Galàpagos
també requereix canvis en l’entorn: per exemple el clima influeix en la flora i fauna que són els aliments de les espècies.
la diversitat dels pinsans (Illes Galàpagos) deguda a l’adaptació a diferents formes de vida.
els canvis en els animals domesticats i plantes cultivades es deuen a la selecció de bones races... Con es feien els canvis en estat natural?
llegint l’obra de Malthus sobre el creixement exponencial de les poblacions, troba la resposta: la selecció natural, la conservació de les races més aptes i la desaparició de les menys aptes.
quan al mecanisme d’adaptació, Darwin, encara que no rebutja les idees de Lamarck, dóna una explicació més versemblant: davant un canvi climàtic i de les possibilitats alimentàries, només subsisteixen aquelles races adaptades als canvis.
Darwin busca proves de l’evolució en la biogeografia, paleontologia (estudi dels éssers vius d’èpoques anteriors, els fòssils), anatomia comparada, embriologia, etc.
Realitza experiments amb cria de conills i coloms.
Deixa per al final l’evolució humana amb la publicació el 1871 (dotze anys després de L’origen de les espècies) de L’origen de l’home i la selecció sexual.
3. Introducció d’anomalies en la teoria. Quin contingut constitueix una excepció a la teoria? Com a través de les excepcions es pot qüestionar la teoria?
Més que anomalies podem considerar objeccions que es posaren a l’evolució en temps de Darwin:
no es va trobar la baula entre les ales de les aus i les extremitats anteriors dels mamífers.
tampoc no es trobava entre el mono i els éssers humans.
4.Presentació d’idees generals alternatives. Quines idees generals alternatives poden organitzar el tema? Quina metanarrativa? Quines poden ajudar als alumnes a veure la naturalesa i limitacions de les seves idees generals i metanarratives?
Els grans opositors a Darwin, Owen entre ells, ho eren per motius que ells entenien com a religiosos. En la cèlebre polèmica d’Oxford el brillant Bisbe Wilberforce, alliçonat per Owen, preguntà a Huxley si se sentia hereu del mono per línia paterna o materna. Huxley després d’una explicació científica manifestà que si hagués hagut d’escollir entre un mono i un home magníficament dotat i de gran influència, que utilitzava aquests dons per ridiculitzar una discussió científica, i als que humilment busquen la veritat, no dubtaria en escollir el mono. El bisbe no va contestar.
5. Encoratjar el sentit d’agència dels alumnes. Quins aspectes poden animar el sentit d’agència dels alumnes?
Buscar informació sobre:
El temps geològic: un petit gruix de sediments pot correspondre a milers i milions d’anys.
Creixement exponencial de les poblacions. Una sola parella d’aus tindria, per terme mig, en quinze anys una descendència de gairebé 10 milions d’individus. Una granota pot pondre 30.000 ous que, si tots arribessin a terme, la població resultant donaria lloc a 450.000 milions de descendents en la següent generació. Sabem però que no arriben a terme per diferents causes, entre d’altres pels depredadors.
El naturalista Newman va observar que a les rodalies del poble hi havia més nius d’abegots que enlloc i ho va atribuir al gran nombre de gats que hi ha a les afores de les poblacions... El nombre d’abegots depèn del de ratolins que destrueixen els ruscos... i el de ratolins, dels de gats.
El punt de vista religiós actual: accepta l’evolució, interpretant la Bíblia de manera no literal: en l’explicació popular es parla de dies per significar períodes llargs de temps. Pierre Teilhard de Chardin (1881-1955), jesuïta i paleontòleg, descobridor del sinantrop, explica que el procés d’hominització culmina en el punt Omega de convergència amb la divinitat que és present a l’evolució per la Providència.
Alfred Russel Wallace (1823-1913) és considerat també creador de l’evolucionisme ja que, abans que Darwin publiqués l’Origen de les espècies, aquell va publicar un article amb les idees fonamentals de la teoria evolucionista, però sense la quantitat de proves que aportava Darwin. Gràcies a la noblesa de Darwin, que publicà el seu resum del llibre junt amb un article de Wallace reconeixent la seva aportació, s’evità la polèmica.
Els gèneres nous es varen formar també a partir dels vells. Per exemple, dels peixos sorgeixen els amfibis: El peix eustenoptoron desenvolupa pulmons i petites extremitats a partir e les aletes i salten a terra.
6.Conclusió. Com podem assegurar que les idees generals o teòriques tenen un status diferent dels fets en els que s’han basat? Com podem assegurar que el dubte sobre la veritat de la idea general no porta a la desil·lusió o alienació?
L’evolució és una idea o conjunt d’idees que es dedueix d’uns fets. Quins són els fets? Quines són les idees ?
7.Avaluació. Com podem saber si s’ha comprés i aprés el contingut? Si els alumnes han elaborat una idea general i el sentit de les seves limitacions?
L’aprenentatge de conceptes s’avalua per mitjans habituals: què significa selecció natural, lluita per la vida, evolució, diversitat?
Quina és la idea general de l’evolució? Assaig sobre el que pensen sobre la naturalesa de l’Evolució.
Per avaluar la seva capacitat de formar teories, ens basem en les discussions de classe (coherència i poder explicatiu de les teories).