7. Els homes que domestiquen animals i fan ceràmica

Neolític (12.000-3.000)

S’ha entrat en una època de clima benigne. Les tribus humanes ja no han d’emigrar segons les estacions i s’estableixen definitivament en un lloc. Aquest fet facilita el cultiu de la terra. L’home desvetlla els secrets de la reproducció vegetal: primer, segurament, planta arbres fruiters del bosc i altres plantes. Més endavant, potser directament els fruits. Després, descobreix i sembra les llavors...

I també comença la domesticació d’animals. Segurament, alguns animals com els gossos, porcs, ovelles anaven a menjar les restes que deixaven els humans. Així s’apropaven a la casa. Poc a poc, perderen la por quan se'ls atansava algú. Potser els humans es preguntaren per què no aconseguir que algun animal tingués cries al poblat. Aviat formaren ramats d’ovelles de les que obtenien llet i carn. També cabres, porcs, bous i vaques.

Els poblats eren per a 30 a 50 persones. Els habitatges eren cabanes de branques i fang, a vegades amb un reguitzell de pedres al voltant.

Un invent decisiu fou la ceràmica (fa uns 8.000 anys) que facilità enormement el transport i emmagatzematge de líquids (aigua, vi, oli) i cereals. Primer es feia amb argila (que es impermeable) assecada al sol, però després es veié que coent-la a altes temperatures s’ enduria. Per coure-la es construïren els primers forns.

Es treballaven els ossos, dels que s’obtenien agulles i collarets. Amb les agulles es cosien les pells i fer vestits.