01. Duoda

DUODA, LA COMTESSA ESCRIPTORA (c.810 - finals del 843)

Duoda o Dodana va néixer a la primera meitat del segle IX a les terres de l’imperi carolingi. Quan parlem de temps tan antics poques dades són conegudes i segures, fins i tot el seu mateix nom i les dates exactes de naixement i mort.

Sabem que era d’origen aristocràtic germànic o gòtic. Probablement és educada en alguna cort d’anomenada perquè ens consta que era una dona culta, que tenia un ple domini del llatí, i coneixia el grec, l’àrab i la literatura religiosa de l’època, des de la Biblia a textos religiosos i tractats educatius, com ho demostra l’obra que escriurà més tard on dóna consells per a l’educació del seu fill gran Guillem.

Ens conta que era casada des del 824 amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona, de Tolosa i Carcassona (826-832 i 835-844), de Narbona (828) i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i, probablement, d’Usès.

Abans del 841, el marit pràcticament la confina a Usès, una de les set ciutats amb bisbat que pertanyien al Llenguadoc, a la Septimània. Duoda hi viu acompanyada d’algunes dames de confiança dedicada a organitzar i administrar les terres i els seus habitants, a més d’educar el seus fills Guillem, i Bernat i potser una filla, mentre Bernat de Septimània, noble format probablement al palau imperial, ja que el seu pare era cosí germà de Carlemany i fou apadrinat per Lluís el Piadós, participa en les lluites de l’Imperi Carolingi, sovint en perjudici de la seva família i el seu patrimoni. Cap al 841, Bernat de Septimània utilitza el seu fill Guillem com a penyora en uns pactes amb l’emperador i Duoda sembla que no torna a tenir-lo amb ella, cosa que l’empeny a escriure com a consol i com a mitjà per no trencar els lligams amb ell.Abans, cap al 830, la gestió política de Bernat l’enfronta a una part de l’exèrcit i amb tres fills de l’emperador Carlemany; aleshores fuig del Palau i busca refugi a Barcelona. Després de diferents acords i desacords amb els fills de Carlemany, el marit de Duoda, revoltat contra Carles el Calb, és fet presoner davant de Tolosa i és jutjat i executat el 844; els seus títols i honors són lliurats a Sunifred, pare de Guifré el Pilós, després que el fill Guillem enmig de més intrigues i lluites mori també decapitat a Barcelona el 850. Aleshores sembla que Duoda ja era morta, mort que segons sembla cal situar després del febrer de 843 però dins d’aquest mateix any.

Duoda, doncs, ens ha deixat escrit, en llatí naturalment, un manual –Liber manualis- que ha esdevingut un tresor de la literatura occidental abans de l’any mil. Es tracta d’un manual o guia de consells religiosos i morals, a més de pràctics, per a l’educació del seu fill primogènit; permet apreciar quines idees formatives intervenien en l’educació dels membres masculins de la noblesa en temps de l’emperador Carlemany. Duoda dicta o escriu el seu manual en un llatí elaborat, des d’un punt de vista narratiu personal on reflecteix la soledat en què l’ha deixada la separació dels seus fills i la voluntat d’instruir i aconsellar a partir de la instrucció moral i religiosa. Al llarg del manual aconsella el seu fill que llegeixi i busqui llibres on trobar plaer i ajut, o sigui que va més enllà del model dominant del noble guerrer. Demostra un gran coneixement dels textos religiosos fins al punt que se l’ha titllat d’escriptora d’una “teologia feta a casa”.

Fonts bibliogràfiques:

Portet, Renada Laura (2008) Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: ed. Rafael Dalmau

Duoda (2004) Manual per al seu fill. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal, Barcelona: Proa-Clàssics del cristianisme.

Duoda, fitxa a càrrec de M. Elisa Varela Rodríguez.