07. Alexander Graham Bell (1847-1922). El telèfon

El telèfon transforma les ones acústiques en elèctriques (transmissor) i aquestes altra vegada en acústiques (quan arriben al receptor a través del cable elèctric). El seu inventor coneixia les ones acústiques ja que era professor de sords.

Va néixer a Edimburg (Escòcia), fill d’un professor de llenguatge i de sords, així que des de petit es familiaritza amb la parla i amb els problemes del so. A l’escola s’estudiaven més llengües mortes (llatí, grec) que vives i a Aleck (així li deien) això no l’interessava gaire. L’avi de Londres, també professor de llenguatge, l’invita a passar un any amb ell: el tracta com una persona gran i l’inicia en els problemes del llenguatge. Torna a Edimburg i, als 16 anys, es converteix en mestre d’alumnes, que a vegades són més grans que ell. Moren dos dels seus germans i el pare ho atribueix al clima. Emigren al Canadà on, efectivament, al seva salut millora. A Ontario exerceix com a mestre d’un col·legi de sords i, més endavant, com a professor de Fisiologia vocal, a la Universitat de Boston. Als 26 anys obre una escola pròpia.

Boston es ciutat d’inventors, entre altres hi viu, i hi té el taller, el gran Edison.

Des de fa temps està interessat en una màquina parlant i investiga quasi en secret. Es fixa en el fenomen de la vibració o ressonància: un diapasó (o un crit) poden trencar una copa de vidre que ressoni en la mateixa freqüència aguda. Una nota cantada també fa vibrar la corda de la nota corresponent d’un piano. Investiga com una sèrie de diapasons ressonen mitjançant vibracions elèctriques transmeses per cable. Més endavant canvia els diapasons per làmines d’acer prèviament magnetitzades.

Mentrestant, el pare de la seva nòvia, un potentat bostonià, s’animà a finançar el que intueix que serà un bon negoci, la qual cosa permet a Aleck contractar un ajudant que es diu Watson.