MÉS QUE EGAN: DE L’ÈMFASI EN LES NARRACIONS A L’EDUCACIÓ IMAGINATIVA (Imaginative Education)

Lluís Busquets / Ricard Torrents (2005)

REPORT SOBRE LA NOSTRA PARTICIPACIÓ EN EL 3er CONGRÉS INTERNACIONAL «IMAGINACIÓ I EDUCACIÓ: IMPLICAR LA IMAGINACIÓ EN L’ENSENYAMENT I L’APRENENTATGE». 3rd International: Engaging the Imagination in Teaching & Learning. VANCOUVER (Canadà. Colúmbia Britànica). 11-16 juliol 2005.

Hem organitzat el report en cinc apartats, començant per les informacions prèvies al viatge i acabant amb una valoració de conjunt de l’estada. Els apartats són:

1. Antecedents. L’obra de Kieran Egan

2. El Seminari taller. Pre-Conference Workshop

3. El congrés o Conference

4. L’IERG (Imaginative Education Reserach Group) el Grup de Recerca que dóna suport a l’Educació Imaginativa

5. Valoració de conjunt

Annex 1. Pautes o estructures

1. ANTECEDENTS. L’OBRA DE KIERAN EGAN

Coneixem les idees d’Egan, des de fa alguns anys, gràcies a les seves obres i a la seva web. Immersa l’educació del nostre País en l’enginyeria reformista, ens cridà l’atenció la frescor de les seves idees. Critica l’abandonament de la imaginació i l’excessiva racionalització de l’educació a partir de Piaget, tot destacant que mentre la lògica només és tot just incipient en el pensament infantil , la imaginació en canvi n’és el principal ingredient.

En l’article de Lluís Busquets que publica la Revista Catalana de Pedagogia (nº 3) se subratlla que tot professor amb experiència s’adona de la inadequació del currículum, i encara més de la inadequació dels llibres de text a la mentalitat dels alumnes als quals van destinats. Egan ressalta el contrast entre aquesta inadequació i l’interès que tenen els nens i les nenes pels contes i l’interès dels adolescents per les narracions heroiques i romàntiques. Aquest interès (un entre d’altres) forma part dels constituents del seu pensament.

Basant-se en els treballs de Lev Vygotsky, Kieran Egan emfasitza la importància del llenguatge com a instrument mediador i n’analitza el paper en les diferents etapes del desenvolupament humà individual, tot comparant-lo amb el filogenètic i l’històric. En cada etapa o estrat l’instrument cognitiu bàsic és una forma de llenguatge i distingeix tres etapes en el període d’escolaritat:.

• • Etapa mítica de 3-8 anys, amb la forma de llengua oral

• Etapa romàntica de 8-15 , amb la de llengua escrita

• Etapa filosòfica de 15 en endavant , amb el pensament abstracte.

L’etapa mítica va precedida de la somàtica o de llenguatge corporal i la filosòfica pot anar seguida de la irònica.

L’obra d’Egan entronca amb una concepció recapitulacionista del desenvolupament i connecta amb el corrent transversal de diverses disciplines (pluridisciplinar) que ha posat de moda la narrativa (lingüística, antropologia, filosofia). També psicòlegs de l’aprenentatge tan prestigiosos com Jerome Bruner reivindiquen un retorn a la psicologia i pedagogia popular i a la importància de les narracions. I això no només en les àrees dites humanístiques sinó també en les de les ciències i la matemàtica .

Precisament la nostra Societat Catalana de Pedagogia ha realitzat durant el curs passat un seminari sobre narrativa amb participació també de professors de didàctica de les ciències, com Mercè Izquierdo, que va aportar el treball que es realitza a la UAB de Barcelona i que introdueix narracions tant a parvulari i primària com a secundària.

A partir de la lectura de l’obra d’Egan, vàrem establir contacte amb ell i el seu grup (IERG) mitjançant correu electrònic i la lectura de la seva web* i ens assabentàrem de la celebració d’aquest congrés, que anava precedit, dos dies abans, d’un seminari adreçat a un nombre reduït de professors i dirigit pel mateix Kieran Egan.

Durant doncs una setmana vàrem tenir l’oportunitat de conèixer més a fons els plantejaments d’Egan i el seu equip de la Simon Fraser University de Vancouver a l’estat de Columbia Britànica de Canadà. Vàrem veure que a partir d’Egan i amb el seu lideratge, s’han desenvolupat un conjunt d’activitats com l’esmentat grup de recerca (IERG, Imagination on Education Researche Group) o el projecte LUCID per a la població aborigen de la Columbia Britànica), de manera que podem dir com a síntesi – recollida en el títol d’aquest report –que el que es fa a l’interior i al voltant de la Simon Fraser University és “més que Egan”. De les seves propostes sobre la importància de les narracions, s’ha passat a un moviment a nivell mundial amb el nom d’“Educació Imaginativa”. La diversitat dels països de procedència dels assistents al Congrés, de tots els cinc continents del món, és una prova de l’interès dels treballs d’aquest professor canadenc.

--------------

* www.ierg.ca

2. EL SEMINARI taller (Pre-conference Workshop 2005) 12 i 13 juliol de 2005

Assistents: 22

Professors: K.Egan, Mark Fettes, Anne Chodakowski i altres.

Varen ser dos dies d’immersió en la Pedagogia Imaginativa, conjuntament amb un grup de professors que ja en tenien una certa experiència. S’alternaven exposicions dels professors del seminari amb sessions pràctiques en petit grup, per aprendre a construir unitats didàctiques. Aquest treball anava seguit d’una exposició en comú i una anàlisi crítica en el gran grup.

1. Exposicions: Continguts teòrics.

Constituents del pensament mític: contes; metàfores; oposicions binàries abstractes; rimes, ritmes i pautes; bromes i humor; formar imatges; xafarderia; jocs, teatre; reconeixement del misteri; eines embrionàries d’escriptura.

Constituents del pensament romàntic. Sentit de la realitat; Extrems i límits; Associació amb herois i heroïnes. Sentit del meravellós; Humanització del significat, Comprensió narrativa; Revolta i idealisme; Canvi de context; Ull alfabetitzat (familiarització amb textos i formes simbòliques: llistes, diagrames, diagrames de flux), Eines embrionàries de pensament teòric.

1. Pautes i exemples. (Vegeu a l’Annex 1 unes de les pautes completes utilitzades)

Un dels continguts més extensos del curset va ser l’explicació d’algunes de les pautes confeccionades per l’IERG per facilitar la programació i la seva utilització en alguns exemples d’unitats didàctiques. Les pautes difereixen en els dos períodes ( mític i romàntic). En el període mític, en primer lloc es busca el que hi ha en el tema d’emocional i de meravellós. Després, com donar forma de conte o narració al contingut. En el període romàntic, en primer lloc es busquen les qualitats heroiques del protagonista (es) del tema. Després, com donar-li forma de narració. A continuació i en les dues pautes, ve la conclusió i la avaluació.

Un exemple del primer període, seria el tema matemàtic del Valor de posició numèrica. L’element meravellós és l’enginy dels qui ho varen descobrir o inventar i varen facilitar enormement els càlculs. La narració pot ser la història d’aquest descobriment, encara que sigui inventada (un rei que ha de comptar els seus innombrables soldats i un vell conseller idea el procediment de les desenes, centenes, etc.).

Un exemple del segon període seria el tema de la Revolució industrial. Les qualitats a ressaltar són l’optimisme, l’empenta i l’ambició dels inventors, industrials i polítics que la varen impulsar i dirigir. Després, la història de la revolució industrial del propi país, amb la contribució de les personalitats concretes que varen ser decisives.

1. EXERCICIS. Temes desenvolupats en equip

• Els cargols

• El llenguatge humà i la diversitat lingüística

• La Revolució francesa

En tots els temes es constituí un grup de parla francesa en el qual érem nosaltres per motius de més fàcil comunicació. Col·laboràrem especialment en el tema del llenguatge i la diversitat lingüística, ressaltant el valor de totes i cada una de les llengües i de la seva diversitat, comparable a la diversitat biològica. Vàrem proposar narracions del genocidi lingüístic i cultural de la conquesta d’Amèrica.

1. MATERIALS

A Guide to Imaginative Educationn. IEG Publication 2004. Quadern fotocopiat de 174 planes, amb exemples de pautes i d’unitats desenvolupades.

An Imginative approach to teaching. K.Egan. Jossey-Bass, 2005. L’últim llibre d’Egan, de caràcter práctic, 252 planes.

1. VALORACIÓ.

El seminari ens ha estat molt útil i enriquidor. Valorem molt alta l’oportunitat que ens ha donat de:

1. Aprofundir en les idees d’Egan i en la seva concepció teòrico-pràctica de l’educació a l’escola.. Coneixedors dels seus primers llibres, constatem la progressiva maduració i flexibilització de les seves propostes cap a una síntesi del «saber» sobre l’educació i del «saber fer» a l’escola i a l’institut.

2. Aprendre la pràctica de programar unitats seguint les pautes preparades. Detectar les dificultats sota les aparents obvietats. Constatar la necessitat d’un professorat amb una cultura àmplia i una imaginació potent posades al servei de la lliço a l’aula.

3. Conèixer exemples d’unitats del Projecte LUCID que entronquen amb les cultures primitives i amb l’aprenentatge compensatori.

4. Constatar que l’IERG compta amb un equip ampli i ben conjuntat. A més dels professors universitaris, hi col·laboren estudiants de doctorat i mestres en actiu. Són evidents el lideratge i la dedicació d’Egan, (no deixà el curset fins que s’acabà totalment, malgrat que començaven a arribar congressistes i que els havia d’atendre. En contrast amb la seva capacitat de convocatòria i el seu prestigi crida l’atenció la seva senzillesa. És un més. Escolta i valora sempre les idees dels professors-alumnes.

3. EL CONGRÉS (Conference) 13-16 juliol.

Assistents:

Més de 200 professors de diferents països, amb predomini d’Amèrica del Nord anglòfona: Canadà (127): USA (33).

Molts menys de Llatinoamèrica: Mèxic, Argentina (2)

Oceania Austràlia (17), Hawai, N.Zelanda

Europa : Regne Unit (10), Catalunya (2) , Grècia, Àustria.

Àsia: Xina, Aràbia Saudita, Israel, Japó, Iran.

Àfrica: Nigèria, Ghana.

És tracta del 3er dels congressos anuals. El primer fou el 2003 i el segon l’any passat. Cada dia hi havia dues conferències plenàries . La resta del dia és dedicava a les sessions simultànies que es presentaven en els següents formats:

- Paper ( sessió amb suport paper i/o pantalla)el ponent exposa el tema( 30 minuts). Implica una presentació seguida de preguntes i respostes.

- Workshop ( curset). (60minuts). Participació de l’audiència.

- Discussió Panell (30 m) Els presentadors exposen el treball en 15 m. Segueix una discussió

- Taula rodona (20 m). 3 taules simultànies.

I. CONFERENCIANTS CONVIDATS:

Kieran. Egan, Max Wyman, Bob Gowin, Marc Fettes, Natàlia Gajdamaschko, Mikhail Shilin. En congressos anteriors hi han participat pedagogs importants com Eliott Eisner. Per al proper està anunciada la participació de Howard Gardner, el psicòleg de les intel·ligències múltiples.

Wyman

Temps de crisi: Imaginació i coneixement en el nou ordre mundial: Els avenços en la recerca científica demanen capacitats de comprensió, intuïció i una educació imaginativa (Wyman és un escriptor i historiador de Vancouver, un dels grans comentaristes culturals del Canadà).

Gowin

L’educació com a ciència a nivell mundial: Si els esdeveniments educatius que ocorren dins i a fora de les classes a nivell mundial és comparteixen per e- mail, podem construir una ciència de l’educació, amb el suport del diagrama V. (Gowin és un professor jubilat de la U. de Cornell (61-90), president de la Societat Americana de Filosofia de l’Educació, conegut universalment per un instrument utilitzat en l’aprenentatge de les ciències a partir d’experiències , al que se sol anomenar com a V de Gowin)

Gajdamaschko

Redescobrint el joc: lliçons de Vygotski: El joc per Vygotski és una de les activitat d’aprenentatge més importants en l’etapa infantil. Mitjançant el joc simbòlic el nen construeix significats bàsics pel seu aprenentatge. (La professora Gajdamaschko de formació vigotskiana, és professora visitant de diferents universitats americanes i ha col·laborat amb el National Center for Gifted and Talented).

Shilin

Enquesta sobre la diversitat de pensament i sobre el paper de la Imaginació en l’educació. Entre 12 professors i alumnes russos. Els resultats inicials suggereixen quatre factors que determinen la diversitat de pensament. (Shilin, ha publicat a Rússia en l’àrea d’educació ecològica/ ambiental. Utilitza enfocaments i tecnologies alternatives en educació, com jocs i simulacions).

Egan feu la presentació i la cloenda, explicant la tasca de l’IERG i els projectes de futur.

Fettes, un dels col·laboradors d’Egan, va explicar el Projecte Lucid, del qual és director. Es tracta d’un programa de transmissió d’«identitat» comunitària per mitjà de la mitologia dels primers pobladors de la Colúmbia Britànica.

II. TEMES DE LES PROPOSTES: (l’intent de subclassificació –paraules en cursiva– és nostre)

A. Disseny de curriculum imaginatiu en les diferents matèries (25 propostes)

Teoria: Imaginació al currículum (3), programació (3), globalització, reflexió

Tècniques: aprendre junts, currículum on-line, V de Gowin i currículum.

Especial: superdotats

B. La imaginació en la filosofia i la recerca educatives (18 propostes)

Educació imaginativa (3), Fonaments: neurociència, subjectivitat, imatge, metàfores

Filòsofs: Martin Buber, Il·lustració escocesa: Smith, Hume

Relacions: Racionalitat / mites, Ètica/ Imaginació, Especialitat/ tot,

Els altres:

Avaluació imaginació

Tècniques: conversa, entrenament professors

C. La imaginació en educació artística (23 propostes)

Art i imaginació , llenguatge artístic (3), millora professorat

Especialitats :Imatges, metàfores visuals (2); moviments, salts; films; música i cançons narratives; art en la matèria; laberints; museus i exhibicions.

Exemples unitats:

Integració alumnes baix nivell (2)

D. Imaginació, llenguatge i alfabetització ( 22 propostes)

Lectura/escriptura: lectura; escriptura (2),

Especialitats: literatura imaginativa; teatre (3), media (2), narrativa divertida (2), còmics, segona llengua, màgia, autoconeixement, comprensió intercultural.

Test oral

E. Imaginació i educació científica (9 propostes)

Teoria (2)

Pràctica (2)

Matemàtica: noies, etapes mítica i romàntica)

Ciència: ciència contemporània

relacions

F. Imaginació i pensament crític en educació (12 propostes)

Pedagogia crítica (5): social (privilegis insalvables, solidaritat), creativitat com alternativa

Pràctica: preparació de directors, lideratge de cada alumne, imaginació del professorat.

Resolució conflictes.

G. Imaginació, tecnologia i estudis de media

Projecció de vídeos i presentació de programari.

Informàtica on-line, arts digitals

Ambients virtuals: identitat i aprenentatge

H. Imaginació i grups d’especial interès.

Diversitat cultural. Projecte LUCID

Educació inclusiva

III. SESSIONS ESPECIALS.

S’han dedicat a la col·laboració Recerca- Imaginació

Escola inclusiva mitjançant la imaginació: Projecte LUCID Ensenyament Imaginatiu en Classes de Diversitat Cultural , en els Districtes 33,52 i Haida Gwaii.

Taules rodones sobre LUCID. Educació imaginativa inclusiva: Com l’educació imaginativa pot beneficiar els estudiants conflictius

A més d’escoltar els conferenciants convidats i establir contacte amb ells, vàrem obtenir una informació àmplia dels projectes i treballs presentats, especialment de les sessions especials, els temes de ciències (L. Busquets) i llenguatge i literatura (R. Torrents). Al llarg dels dies, també vàrem establir contacte amb forces dels assistents, especialment el grup de professors australians, a més dels de Vancouver. També amb els europeus i iberoamericans

4. EL GRUP DE RECERCA EN EDUCACIÓ IMAGINATIVA (IERG) i EL PROJECTE LUCID

L’IERG vol aportar un canvi en la manera de concebre, organitzar i practicar l’escolarització a tot el món. Implica una transformació en:

- Les idees populars sobre educació: la seva finalitat i com millorar-la.

- La identitat professional dels professors: com pensen de i practiquen el seu ofici

- Recursos acadèmics i ensenyament: les idees i pràctiques que es consideren centrals en l’eficàcia de les escoles i en el desenvolupament dels professors i altres professionals de l´ educació

- Polítiques i administració: la manera com les escoles i els sistemes escolars funcionen com organitzacions que aprenen.

- L’estructura del currículum: la manera com dividim l’univers de coneixements i experiències humanes de cara a la comprensió dels alumnes.

El Projecte LUCID (Learning for Understanding trough Culturally Imaginative Development) és una recerca compartida entre la Facultat d’Educació de la Simon Fraser University i els districtes Escolars 33,50,52 i Les Primeres nacions Haida, Stó:lo i Tsimshien.(Primera Nació: organització aborigen per el desenvolupament dels aborígens) Dura 5 anys (2004-2008). Explora el potencial de l’educació imaginativa per millorar els resultats educatius acadèmics i altres en els districtes escolars de la Columbia Britànica amb un nombre elevat de nens i nenes aborígens. Hem de dir que el Districte de la Primer Nació local, té un paper líder en la millora dels resultats escolars.

El 1999 el Social Science and Humanities Research Council of Canadà llançava el Community-University Research Alliances Program (CURA): un programa de col·laboració entre les organitzacions comunitàries i els investigadors universitaris.

Adreces: lucid-info@sfu.ca, http://www.sfu.ca/education/research/research-projects/lucid.html.

5. VALORACIÓ

1. LES IDEES PEDAGÒGIQUES.

- Situem les idees en el marc de la pedagogia cultural, entroncada amb la història cultural de la humanitat. Fonamentada també en la psicologia social, en Vygotski i el paper mediador del llenguatge. La psicologia més habitual en canvi sol considerar el nen de manera individual, aïllada i no com a part d’una cultura.

- L’ànima del coneixement és troba en el significat. El truc de l’educació és llegir els fets i habilitats en el seu més profund significat en l’experiència humana (mite de la caverna)

- El propòsit crucial de l’educació és la batalla per ampliar, enriquir i fer més abundant l’experiència dels infants i dels adolescents. Per fer- ho, s’ha d’implicar la seva imaginació.

“La imaginació és un component essencial dels processos d’aprenentatge. No és un serrell desitjable però al capdavall dispensable. És al cor de tota vertadera experiència educativa; no és allò que es desvia del que es considera “bàsic” o del contingut propi de cada disciplina o de la recerca racional en competició amb altres demandes; és un prerequisit per fer qualsevol activitat educativa” (Egan, 1988)

- Quan diem imaginació volem dir també emocions. L’una i les altres estan íntimament lligades, per la raó que tot coneixement es coneixement humà i producte de les esperances, pors i passions, en que trobem els seus significats més plens . Els alumnes assoleixen els significats si la imaginació els porta a sentir aquestes esperances, pors i passions que estan a l’origen dels significats

- L’instrument per implicar la imaginació en l’educació es el llenguatge. Els humans hem desenvolupat un cervell apte per a associar símbols (sons i imatges) amb significats. Això és part del problema.

Quant al llenguatge oral, és remarcable que en un ambient oral els nens no poden deixar d’aprendre’l. En canvi el llenguatge escrit requereix aprenentatge ( l’alfabetització que justifica la professió de mestre). A més l’adquisició de l´ hàbit de lectura i escriptura només és el començament de l’alfabetització. Els problemes vénen amb els significats i la implicació emocional. Si s’ensenya l’habilitat, però no es produeix plaer, no es gaudeix i l’hàbit no arrela.

2. CANVIAR A L’EDUCACIÓ IMAGINATIVA NO ÉS FÀCIL

Els professors estan habituats a programar de la manera diguem- ne clàssica. És tracta de desmecanitzar la planificació. De fet, el llenguatge d’Objectius deriva de procediments industrials, no de les interaccions humanes. En educació es tracta d’ensenyar a comunicar significats més que assolir objectius. És més harmoniós amb com donem sentit al món , com aprenem sobre el que ens interessa. Però el professor s’ha d’implicar emocionalment en el que fa.

3. EN EL NOSTRE CONTEXT de post-reforma i d’un cert cansament dels professors, les dificultats objectives (immigració, escolarització universal fins a 16 anys, comprensivitat) s’han sumat amb el fracàs d’una enginyeria programadora excessivament teòrica i complexa, més o menys adequada als autors de materials didàctics i llibres de text, però inadequada als professorat en general. El treball dels mestres hauria de ser adaptar les unitats Didàctiques ja programades al context concret dels seus alumnes i a les seves capacitats. Si això és així, l’obra d’Egan és molt oportuna a insistir sobre la imaginació dels Professors que l’hauran de fer servir per adequar els coneixements i continguts a la mentalitat dels alumnes i fer servir també la imaginació de cada alumne per implicar- lo emocionalment en els continguts.

4. UNA EDUCACIÓ MÉS ARRELADA A LA CULTURA DEL PAÍS.

També haurà de servir per una revisió del currículum, per tal de fer-lo menys racionalista i més cultural. En el cas de Catalunya, l’Educació Imaginativa i, en concret, el seu èmfasi en les narracions i en l’arrelament a la cultura pròpia, ens pot ser molt útil per acabar de vèncer prejudicis i recels i decidir- nos a introduir al Currículum tots els elements possibles de la nostra cultura , la qual cosa no s’oposa a una visió europea i universal, al contrari.

5. CONVERSA AMB EL PROF. EGAN. Se li va explicar la nostra problemàtica educativa i l’interès que tenim en la seva obra. També vàrem parlar d’una possible visita a Barcelona, aprofitant el viatge que té previst de fer a Dinamarca el proper mes d’abril.

Barcelona, agost 2005

ANNEX 1. Pautes o estructures. (Breu compendi del mètode o proposta Egan)

ESTRUCTURA MÍTICA (3-8 anys)

1. Localitzar el significat emocional. Què hi ha d’emocionalment implicador en aquest tema? Què evoca de meravellós? Per què ens interessa?

2. Pensar sobre el contingut en forma de conte.Com donar forma al contingut de manera que tingui algun significat emocional? Com podem portar el significat emocional implicant-hi la imaginació?

2.1. Buscar oposicions binàries. Quins conceptes binaris capten millor el meravellós i emocionant del tema? Si esdevingués un conte, quines forces oposades tindria?

2.2. Buscar imatges i drama. Quines parts del tema incorpora més dramàticament els conceptes binaris? Quina imatge copsa millor el contingut i quina expressa millor el contingut dramàtic?

2.3. Estructura del cos de la Unitat. Com ensenyar el contingut en forma de narració?

3. Conclusió. Com acaba la narració? Com resolem el conflicte establert entre les oposicions binàries? Com expliquem als alumnes les oposicions binàries? Com els donem el sentit del misteri lligat al tema?

ESTRUCTURA ROMÀNTICA (8-15 anys)

1. Identificació de qualitats “heroiques”

Quines qualitats humanes heroiques son essencials al tema? Quines imatges emocionals evoquen? Què pot evocar el meravellós?

2. Organitzar el tema en una estructura narrativa

2.1 Acció Inicial. Quins aspectes del tema incorporen millor les qualitats heroiques identificades com essencials? Exposa alguns extrems d’experiència o límits de la realitat? Quina imatge pot ajudar a captar aquest aspecte?

2.2. Composició del cos de la Unitat. Com organitzar el material en una estructura narrativa per il·lustrar millor la qualitat heroica? Fer un esbós de la narració, assegurant que les qualitats siguin clarificades per la narració.

2.3. Humanitzar el contingut. Quin aspecte de la narració il·lustra millor les emocions humanes que ...; evoquen un sentit del meravellós? Quins ideals i /o reptes a la tradició o convenció són evidents en el contingut?

2.4. Buscant detalls. Quines parts del tema poden explotar els alumnes en detall exhaustiu?

2.5. Conclusió. Com portar el tema a una cloenda satisfactòria? Com l’alumne pot sentir aquesta satisfacció? Com evocar un sentit de meravella sobre el tema?

3. Avaluació. Com saber que el contingut s’ha après i comprés i ha implicat i estimulat la imaginació dels alumnes?