2. Marià Fortuny
Marià Fortuny i Marsal (1828-1874), descobreix i pinta el món oriental
L’avi s’ocupa del nét
Neix a Reus en una llar humil. El pare és un escultor mediocre i mor aviat, la mare. El nen Marià queda a la cura del seu avi, que era modelista i exhibidor de figures de cera.
L’avi té cura del nen. Li agrada l’aventura i li diuen en Martinet de les figures ja que es passeja per tot Catalunya ensenyant uns ninots dels què és autor.
El 1852 l’avi el du a Barcelona a estudiar. La Diputació de Barcelona el pensiona a Roma perquè hi veu un gran talent.
La guerra del Marroc
1852 esclata la guerra amb el Marroc. La Diputació l’envia a l’escenari de la guerra on descobreix la civilització oriental. De Tetuan torna amb les carpetes plenes d’apunts. Li encarreguen un gran quadre sobre la batalla de Tetuan que avui podem admirar al MNAC.
A Madrid, el pintor Frederic de Madrazo l’acull molt bé. Es casa amb Cecília, filla de Madrazo. Li agrada pintar els ambients populars i els temes costumistes i així uns dels seus quadres famosos és La Vicaria que varen conèixer pels tràmits del casament.
Els joves pintors s’estan decantant per l’Impressionisme. Van a l’exposició de Fortuny, un pintor realista, per riure-se’n però quan veuen els quadres no poden, ja que hi veuen quelcom d’allò que ells busquen.
Torna a Madrid però busca un lloc tranquil i el troba a Granada.
Vida a Itàlia
Marià va viure diverses èpoques der la seva vida a Roma on pintà
La batalla de Tetuan i continuà La Vicaria ja començada. El 1872 torna a Roma on pinta teles tan conegudes com L’elecció de la model, El jardí dels poetes i els lluminosos paisatges de la platja de Portici
al golf de Nàpols.
Mor, encara jove, als 46 anys probablement per una perforació d’estómac.
Bibliografia
Soldevila, Carles: Figures de Catalunya AEDOS, Barcelona 1955