8. El general Prim (1814-1870)
Joan Prim (1814-1870) Al MNAC és pot admirar un gran quadre de Marià Fortuny sobre la “Batalla de Tetuan”. Davant les tropes, un general muntat a cavall brandant l’espasa: és el general Prim, heroi amb rampells romàntics, a vegades contradictoris, a mig camí entre el govern i la conspiració.
El país
A mitjans del segle XIX, Espanya passa per una època convulsa. A la regència de Maria Cristina (i del seu favorit, el general Espartero) segueix el regnat d Isabel II que afavoreix descaradament els moderats enfront dels d’esquerres. Se succeeixen els rebomboris revolucionaris i “levantamientos” (aixecaments) militars. El 1869, la reina s’haurà d’exiliar davant la revolució anomenada La Gloriosa, de la qual el general Prim n’és un dels màxims dirigents. Aquest, mor assassinat quan arriba el rei d’una nova dinastia que ell mateix ha buscat, Amadeu de Savoia.
Però, anem a pams...
Joventut
Joan Prim i Prats, neix a Reus, de pare notari i capità del batalló dels Tiradores d’Isabel II. Entra a l’exèrcit als 19 anys. Excel·leix en la Guerra carlina. En només sis anys participa en 35 combats, rep 8 ferides i arriba a tinent coronel. El 1841 és nomenat Subinspector de Carrabiners d'Andalusia on obté èxits contra el contraban.
Aviat comença la carrera política com a diputat. Inicialment partidari d’Espartero, passa a l’oposició quan aquest ocupa la regència (perquè la reina era menor d’edat).
La Revolta de la Jamancia
A Madrid hi ha de regent el general Espartero. El 1843 Prim forma part de la semiclandestina Junta Suprema Provisional de Barcelona, on hi ha representats tots els partits. El seu lema és Pau, Unió, Llibertat, Independència, i es proposa restablir la Constitució de 1837. El poble confia en què es faran amb el poder. Aquest organisme és independent del govern central i oposat a Espartero. El general Serrano hi està al front. Sorgeixen juntes semblants a molts llocs d’Espanya. Un cop exiliat Espartero, Serrano i Prim arriben al poder però declaren una amnistia per als seus enemics. El poble, sentint-se enganyat i amb problemes de subsistència, inicien un aldarull. Precisament el nom de jamancia, que ve de jamar, “menjar”, en caló.
A Prim li toca bombardejar Barcelona des de Montjuïc, la Ciutadella i altres punts estratègics. Assetjada i mancada de recursos, la Junta és rendeix.
En agraïment pels seus serveis, el govern nomena Prim comte de Reus i capità general de Puerto Rico, on es preocupa dels més necessitats.
La guerra del Marroc
El 22 d’octubre del 1859, Espanya declara la guerra al sultà del Marroc. Prim, al capdavant de 500 voluntaris catalans, obté victòries importants a Castillejos i Tetuan. Els moros fugen de Tetuan. Se signa la pau de Wad-Ras. El 13 de maig, els voluntaris catalans tornen i són aclamats durant unes festes que duren tota una setmana.
L’expedició a Mèxic
Després de la derrota de Mèxic enfront dels Estats Units, els liberals mexicans emprenen una reforma. Els conservadors s’hi oposen i reclamen la intervenció europea. El 1862, Espanya, França i Gran Bretanya intervenen enviant un cos expedicionari. Prim és el cap d’aquest cos però, un cop és a Mèxic, no ho veu clar i renuncia a l’encàrrec. Només França segueix i imposa els arxiducs Maximilià i Carlota com a reis. Bona part del poble mexicà no ho accepta i les tropes de Maximilià són vençudes i aquest és afusellat. Un cop més, Prim ho ha encertat però, en tornar, la reina i el govern li demanen comptes i cau en desgràcia.
La Gloriosa (o revolta de 1868)
El descontentament amb Isabel II va en augment. El 1868, Prim es revolta amb Serrano i Topete, firma el manifest España con honra, i desembarca tropes a Cadis. Derrota a Alcolea les tropes lleials a Isabel II i aquesta s’exilia. Prim és cap del govern del general Serrano. Volen portar una monarquia constitucional i busquen entre les famílies reials europees. L’elecció recau en Amadeu de Savoia, i les Corts ho aproven el 16 de novembre de 1870.
La mort
Al Carrer del Turco, sis trabucaires republicans disparen contra el cotxe de Prim. Les ferides s’infecten i mor al cap de tres dies. El nou rei és queda sense protector i dimiteix aviat.