07. Blanca d'Anjou

Blanca, que tenia a penes dotze anys, viatjà a Perpinyà acompanyada pel seu pare, el representant del Papa i un gran seguici i Jaume, que en tenia vint-i-vuit, envià l’almirall Bernat de Sarrià a comprovar personalment com era aquesta núvia que no coneixia. L’informe de l’almirall fou del tot favorable: la nena Blanca era bonica, ben educada i de bon caràcter. La comitiva de Blanca s’anà desplaçant a Figueres, Girona i Peralada i la de Jaume II s’encaminà a l’Empordà fins a trobar-se a l’església de Vilabertran on es celebrà el casament amb moltes festes, puntualment explicades pel cronista Ramon Muntaner: «tan bell parell de marit i de muller no s’acostaren nul temps(...) de madona la reina Blanca pot hom dir que fou la pus bella dona, la pus sàvia i la pus graciosa a Déu (...) la millor cristiana».

Sembla que, malgrat que el matrimoni fou fet per un pacte polític, la parella s’avingué prou bé: formaren una família nombrosa d’una gran religiositat, admiradora del pensament i raonament teològics d’Arnau de Vilanova. També es coneguda la seva relació d’admiració amb Ramon Llull, que rebé subvencions i protecció de Jaume II i assistí a l’entrevista del rei de Mallorca i el de Catalunya-Aragó amb el papa Climent V. El 1299 Ramon Llull és a Barcelona i dedica llibres a la família reial i obté permís per a disputar amb jueus i sarraïns.

Fins a deu fills i filles tingué Blanca, que procedia també d’una família de 14 germans; en quinze anys de matrimoni nasqueren Jaume, Maria, Alfons, Constança, Joan, les bessones Isabel i Blanca, Pere, Ramon Berenguer i Violant. La jove reina havia tingut el primer fill el 1296 quan era una noieta de a penes tretze anys; als setze anys ja era mare de tres fills, cosa no infreqüent en aquella època.

Malgrat els constants embarassos i parts, Blanca portava una vida força moguda, amb una cort itinerant que s’estava a Barcelona, Montblanc, Tortosa, Santes Creus i acompanyant sovint el seu marit en molts viatges i, fins i tot, en expedicions militars a Sicília, Almeria, Nàpols, Roma.

Visqué molt sovint a Tortosa perquè la situació d’aquesta ciutat, equidistant de Barcelona, València, Lleida, Tarragona i Saragossa (a través de la navegació fluvial de l’Ebre), la feien especialment adient.

Blanca rebé especials atencions del seu marit: gaudia de cancelleria i casa pròpia amb consellers i administradors al seu servei. Amb les seves rendes engrandí els palaus reials de Montblanc, València, Barcelona; el seu escut, partit amb les quatre barres i les flors de lis, apareix en nombroses obres arquitectòniques, com la capella reial de Santa Àgata a Barcelona i el Monestir de Santes Creus.

També en els aspectes polítics la reina Blanca exercí un paper important; intervingué en l’entrevista de Tarassona (1304) entre els reis de Catalunya-Aragó, de Portugal i de Castella a propòsit de l’ocupació de Múrcia i sempre es mostrà molt activa en la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana.