01. Roger de Llúria (1250-1307)

Lluita pel Regne de Sicília

Aquesta lluita s’emmarca en el llarg enfrontament entre els que són partidaris del govern del Papa (güelfs) i els del govern de l’emperador del Sacre imperi Romano-Germànic (gibel·lins). El Regne de Sicília, que comprenia aquesta illa i el sud de la península itàlica, tenia una gran importància estratègica i era cobejada per tots els que volien el domini de la Mediterrània.

Jaume I, després de conquerir Mallorca i València, pensa en l’expansió mediterrània i el 1262 casa el seu fill ‒que serà el futur rei Pere II‒ amb Constança, filla de Manfred I, rei de Sicília. Aquest últim era fill il·legítim de l’Emperador Frederic II d’Alemanya, i el Papa es va basar en la il·legitimitat per usurpar-li el tron i donar-lo al seu aliat Carles d’Anjou. Aquest conquereix el Regne de Sicília i mata a Manfred.

La família Llúria

Roger neix a Lauria-Basilicata (o Scalatea-Calàbria). El seu pare, baró de Llúria, era privat del rei Manfred. La seva mare Bella, fou la dida de Constança i es trasllada a Barcelona com a dama de companyia de la Reina. Roger, que té 12 anys, creix al costat de l’Infant Pere (futur rei d’Aragó). El 1266, quan els francesos s’apoderen de Sicília, molts dels seus nobles gibel·lins fugen a Catalunya. Roger s’assabenta de la mort del seu pare en el camp de batalla. Des de llavors té clar quins són els seus enemics.

Un any després, rep terres a la vall de Seta (vora Cocentaina, València) i el 1278, amb 28 anys, Pere II el nomena Procurador General del Regne de València.

Les Vespres Sicilianes

Fa 10 anys que Carles d’Anjou governa despòticament Sicília. Tots els càrrecs se’ls emporten els francesos i ha apujat els impostos. La seva impopularitat esclata el 30 de març de 1282, amb la revolta de les Vespres Sicilianes. Els sicilians ofereixen la corona al rei Pere II el Gran, que no deixa passar l’ocasió ja que, a més dels drets successoris de Constança, té un gran interès per refermar el seu domini de la Mediterrània.

L’armada catalana, amb 140 naus i 10.000 homes, es dirigeix a Algèria per no cridar massa l’atenció. Però, el 30 d’agost, desembarca triomfalment al port de Trapani. L’ocupació es fa de manera quasi incruenta. El Papa, però, excomunica el rei català, la qual cosa implica la pèrdua de la corona catalana, que passaria als francesos.

La guerra amb França

Carles assetja Messina, però Pere els talla el subministrament i obliga als francesos a retirar-se a la península itàlica. El 20 d’abril del 1283, Pere nomena Roger almirall de la flota catalana. La primera topada és a Malta. Amb només 18 galeres venç les 20 franceses i napolitanes. Roger és ferit però s’alça amb una gran victòria.

Malgrat tot, els francesos comencen una croada i envaeixen Catalunya amb 200.000 homes i el propi rei de França, Felip l’Ardit, al capdavant. Assetgen Girona mentre reben subministrament per mar. La flota francesa és a Roses i Palamós. Roger ve ràpidament des de Sicília. En el combat marítim de les illes Formigues, prop de Palamós, moren 5.000 francesos. Els catalans fan captives 13 galeres i després ataquen la flota francesa de Roses. L’èxit de la armada catalana, malgrat la inferioritat numèrica, és degut al geni de Roger de Llúria que manté una sola flota, mentre que els francesos la tenen repartida. Els francesos abandonen Catalunya amb molts malalts de pesta, entre ells el mateix rei. Són derrotats pels catalans amb el suport dels almogàvers entre d’altres, al Coll de Panissars. El rei mor en arribar a França.

Més endavant, el 1286, Alfons II l’envia a ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília. El 1297, a la Batalla de Nàpols, fa presoner a Carles de Salern, fill de Carles d’Anjou. Així consolida el domini català a Sicília.

La família reial catalana es disputa el Regne de Sicília

Coronat Jaume II rei de Catalunya, Roger passa a servir Frederic de Sicília. Més endavant ajuda a Jaume II contra el seu germà. Venç als provençals, conquereix Tolemaida i la illa de Chio. Obté les victòries de Cap Orlando (1299) i Ponsa (1300). Amb això, el rei de Catalunya, Jaume II, recupera les possessions sicilianes que el seu germà Frederic li havia pres.

Jaume, però, vol la pacificació i, amb la Pau de Castellbellotta (1302), renuncia a Sicília quan mori el rei Frederic.

Retir i mort. El misteri de la tomba

Roger es retira a les seves possessions valencianes. El 1305 mor a València. És enterrat als peus de la tomba de Pere II el Gran a Santes Creus com era la seva voluntat.

Fa poc, però, s’ha exhumat la tomba i els ossos trobats no es corresponen a l’època de Roger. Quan els francesos envaïren Catalunya durant la guerra del Francès varen profanar la tomba de Roger, al qual encara consideraven el seu enemic.

A Roger de Llúria se li atribueix un caràcter altiu i frases com la que sembla va dir a l’almirall vençut, després de la victòria de Les Illes Formigues: “...e nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut amb al senyal del rei d’Aragó en la coa” (cap peix gosa alçar-se sobre el mar si no porta un escut amb el senyal del rei d’Aragó a la cua).