07. Jaume d'Urgell (1380 - 1433)

El compromís de CaspEn aquesta situació tan delicada per a un regne, els possibles hereus per línia de parentiu eren Jaume, Comte d’Urgell, Lluís de Calàbria, i Ferran d’Antequera. El primer ho era per línia masculina i els altres per la femenina. Dels tres candidats, Jaume hi tenia més dret ja que el costum era seguir la línia masculina, a més, era català i tenia les simpaties del poble.

En aquests casos, el procediment previst per decidir la successió era aplegar els tres parlaments: Aragó, Catalunya i València. Però les coses no van anar d’aquesta manera i els esdeveniments és precipitaren . A Aragó i València hi havia partidaris del rei castellà, ja que en part, depenien econòmicament de Castella perquè necessitaven la seva llana El papa d’Avinyó, Benet XIII, resident a Peníscola, també volia un rei castellà per atreure aquest regne a la seva causa. El parlament aragonès i després el valencià es dividiren en partidaris d’un i l’altre i els d’Antequera envaïren l’Aragó. Per no retardar més el procés, al 1412 és decideix que és reuneixin a Casp, una població del Baix Aragó, tres compromissaris de cada país, que finalment escullen Ferran d’Antequera, el qual fou elegit amb els sis vots dels valencians i aragonesos. Pel que fa als compromissaris catalans, dos van votar a favor de Jaume d’Urgell i l’altre es va abstenir. D’aquesta manera, la casa castellana dels Trastámara passa a governar la Corona d’Aragó.

El Comte d’Urgell fou anomenat el Dissortat. Havia ocupat càrrecs a la cort del rei Martí i coneixia el país i les tasques de govern. Sempre va creure que l’elecció i el sistema havien estat injustos i per això es rebel·là . S’aixecà en armes contra Ferran d’Antequera, però va ser vençut a Balaguer. Finalment fou empresonat a Xàtiva on va morir (1432). Com diu R. Comamala a Iniaciació a Catalunya: “Des d’aleshores Catalunya entrava dintre l’hegemonia de Castella, prolongada encara fins el dia d’avui”

El compte d’Urgell va esdevenir un mite ja que per al poble representava els drets catalans en front dels castellans. En realitat però, va ser víctima de la política i dels interessos particulars.

L’assassinat del Compte d’Urgell. Narració llegendària.

«Lo rei don Joan, rei de Navarra, qui era germà del rei don Alfonso e dels dits dos infants, e qui esperava succeir en lo realme d’Aragó aprés mort del rei Alfonso, com no hagués infants, redubtant-se que per la deslliuració del comte no ressortís qualque torb sobre lo regne, que li impedís la successió, atès majorment que lo rei aturava en les parts d’Italia fora d’aquest regne, tractà molt secretament ab los infants sos frares que lo comte morís, faent compte que home mort no fa guerra, e que pus fos mort mai no es parlaria pus d’ell. E, de fet, portant a execució aquest tracte e empresa, ells hagueren certes lletres del rei Alfonso dereçades al catlà del castell de Xàtiva, ab les quals li escribí e manà que si lo rei de Navarra, son frare, a cavall, ab los altres infants se trobaven en lo castell, que ell faés e complís sens tota dilació totes aquelles coses que ells volguessen e ordenassen, com si la sua persona hi fos present.

»E, de fet, certa jornada, ab molt gran secret e molt cautelosament lo dit rei e infants vingueren al castell, e donada la lletra al català, els se retregueren en un retret del castell de Xàtiva, e, retrets, digueren al catlà que era delm comte Urgell. E, per quan era encara molt matí, lo catlà los dix que encara no era llevat del llit; ells lidigueren que el fes llevar e que el faés venir a ells en lo retret on eren, car ells volien parlar a ell. De continent lo catlà anà allí on lo comte jaïa, e despertà’l e dix-li: Senyor comte, ací són lo rei de Navarra e los infants don Enric e don Pedro, qui us demanen, car dien volen parlar ab vós; així que, si us plaurà, llevau-vos e veniu car ells vos demanen cuitadament, que dien se’n volen anar. Lo comte qui oí que tots los tres germans eren aquí, tenint-se per mort, de continent dix: - O catlà, mort som jo -. E lo catlà dix-li: Com? Mort, Senyor, no sou pas -. – Verament – dix lo comte -, catlà, sí som -. E així, ab mortal congoixa, ell se adreçà al llit, e llançant-se lo jupó damunt ell, començà a dir una molt piadosa exclamació a mon Senyor Déu, del seu gran infortuni e de la sua extrema desaventura.

»E així, ab molts grans gemecs e sospirs, sentint-se la mort, ell se vestí. Vestit, tot tremolós, com aquell que porten a sentenciar, ell seguí lo catlà, qui el menà en lo retret on era lo rei e los infants. E anant allà, abans que hi plegàs, ell se girà al catlà e li dix: - Record-te, catlà, que abans que no seran passats cinquanta anys la mia sang e destrucció serà vindicada, no solament en aquest, més en tots aquells qui són estats causa e ocasió de la mia destrucció -. E dites aquestes paraules, lo catlà lo més dins lo retret; e de continent fo dins, digueren al catlà que eixís fora.

»Eixit lo catlà, ells se tancaren dins ab ell, et lo catlà, escoltant defora, oí dins molta remor, e, entre les altres coses, oí tres o quatre crits que lo comte més, dient: - No sé tal cosa. No sé tal cosa -. E així, dins lo retret, lo comte fou ofegat per los qui ab ell eren dins. E, ofegat, de continent obriren la porta e cridaren lo catlà, qui s’apartà quan sentí obrir; e de continent lo catlà entrà dins, e veent lo comte jaure allí mort, met agrement a plorar, cridant greument què havien fet, ne quina raó a compte donaria ell al rei o al batlle de València de la persona del comte. E ells digueren-li que no curàs, que Allò era estada la voluntat del rei. E de continent ells faeren pendre lo cos del comte e despullar-lo, e faeran-lo metre dins lo llit on jaïa, e digueren e manaren ab molt gran pena al catlà que no degués res del qui era estat fet, més que fingís e que digués com ell lo havia trobat mort en lo llit. E molt cuitadament, lo rei e los infants s’isqueren del castell i se n’anaren.

»Lo catlà de continent tramet a la ciutat de Xàtiva e fa venir al castell la justícia e los jurats, ab los escrivents de les Corts. E, arribats al castell, ell mostra a ells lo comte jaient mort en lo llit; e fa’n aquí pendre informació com lo cos aquell qui jaïa mort en lo llit era la persona del comte, per poder-ne donar raó al rei don Alfonso. E, fet açò, tramès molt cuitadament al batlle de València, suplicant-lo degués venir fins el castell, com ell ho hagués de molta necessitat. De continent lo batlle hi anà, i, quan fou allà, ab molt estret secret ell dix al batlle lo cas com li era contingut, i lo batlle, presa sa gran informació, feu portar lo cos en la ciutat de Xàtiva; e aprés fèu-lo soterrar en lo monestir de framenors d’aquella ciutat».

(Antologia de la prosa catalana)