08. El vol
Avui es pot arribar a gairebé qualsevol punt del món en menys de 15 hores de vol. Sens dubte l’aviació és el procediment més ràpid i, per a molts, un dels més còmodes per viatjar. Es pot dir que amb l’aviació el món s’ha fet petit.
L’aviació és un invent força recent. Fa poc més de cent anys encara ningú no havia volat, malgrat que des de sempre els humans ho desitjaven.
Leonardo de Vinci fou un pioner. Estudià el vol de les aus i dissenyà aparells perquè el ser humà imités aquest vol. Aquests models es basaven en ales articulades que es movien amb els braços i cames i amb sistemes mecànics de politges. Els intents fracassaren, el pes de l’aparell i de la persona era excessiu i la força humana insuficient.
El globus i el dirigible
Un precedent immediat de l’avió fou el globus. L’aire escalfat pesa menys que l’aire i el globus s’enlaira. Els germans Montgolfier, de París, desenvoluparen els primers globus no tripulats.
El 1783 s’enlairarà el primer globus tripulat. El problema dels globus era que no es podien dirigir. S’aprofitaven els corrents d’aire però no es podia assegurar que anés al lloc desitjat...
Més endavant es dissenyà el dirigible: un globus generalment amb una forma més aerodinàmica i dotat d’un o més motors i un timó. El tinent francès Meusnier, el 1785, tingué la idea de un globus amb forma de fus amb balonets dins. En la naveta (un cistell que penjava) hi podia anar el tripulant. Una hèlice moguda per una maneta impulsava la nau. No va aconseguir finançament, però va influir en posteriors intents. Més endavant, Guiffard construí un dirigible de 44 metres de llarg per 12 d’ample, amb un lleuger motor de vapor que movia una hèlice de tres pales. Resultà molt feixuc i poc maniobrable. Renard i Krebs, el 1884, incorporaren un timó a la cua a més de l’hèlice moguda per motor. Aconseguiren un dirigible força millorat.
Però s’hgué d’esperar al 1900 quan l’aeronauta, general alemany, Ferdinand von Zeppelin amb un dirigible de 128 metres s’enlairà i recorregué 30 Kms, aterrant també sense contratemps. El Zeppelin, com se l’anomenava, fou molt popular i donà lloc a dirigibles de guerra. S’havia millorat quant a la direcció però hi havia perill d’incendi i de fet se n’incendiaren molts.
Però ja era massa tard: l’avió ja funcionava i el dirigible quedà arraconat i el globus romangué com un esport d’aventura.
Els primers avions
El 1884, l’anglès Lanchester, constructor d’automòbils, estudià posar ales a un cotxe. L’estudi és rebutjat per la Reial Societat de Física de Londres per manca de fonament científic. En efecte, els científics negaven la possibilitat de vol amb un mitjà més pesat que l’aire.
Dos enginyers anglesos, Henson i Stringfelow, construeixen un model d’avió (amb un motor de vapor) que era llançat per una catapulta. Cau immediatament i queda destrossat.
El 1871, el francès Alphonse Pénaud introdueix una hèlice accionada per una goma elàstica retorçada. El 1896, l’americà Samuel P. Langley aconsegueix volar un kilòmetre amb un avió amb motor que s’enlairava des d’una barcassa i aterrava en el riu Potomac (vessant atlàntic dels EUA, que passa per Washington DF).
El primer pilot
Otto Lilienthal es considera el primer pilot: entre el 1890 i 1896 va fer més de 2.000 vols. L’aparell era de canyes de bambú i es llançava des d’una muntanya de sorra a Berlin. En realitat era un planador. No només planejava, sinó que girava, donava voltes aprofitant els corrents de l’aire. Aquest expert pilot donava molta importància a l’entrenament. Malauradament morí quan es preparava per posar-hi motor.
Octave Chanute, enginyer americà, va ser un teòric de l’aviació consultat per tots els pioners del moment que va influir molt en el vol.
Els germans Wright
El primer avió amb motor fou el dels germans nord-americans Orville i Wilburg Wright, fills d’un pastor protestant de Dayton (Ohio). Es tractava d’un biplà (ales dobles) amb la punta corbada, amb motor i timó a la cua. No hi havia cabina pel pilot que anava a l’aire lliure damunt l’ala inferior. Buscaren una platja amb fort vent. El 17 de desembre de 1903 a les 10,35h, a la platja de Kitty Hawks (Carolina del Nord), Orville Wright vola 260 metres en 59 segons. S’embola sobre unes vies de fusta de 20 m sobre d’una carreta. Els patins anaven enganxats amb una corda que es soltava quan la velocitat arribava al màxim.
Els germans Wright havien començat amb un taller de bicicletes però aviat s’interessaren per l’avió. Per a ells els punts bàsics del vol eren la forma de les ales (que investigaren en un túnel aerodinàmic), la força que s’havia d’aplicar, i l’equilibri.
L’estiu del 1902 realitzaren centenars de vols amb èxit. A l’hivern posen a punt petits motors de 12 CV que mouen l’hèlice. Aquesta vegada els mitjans de comunicació no varen reaccionar segurament cansats de tantes proves infructuoses.
Mentrestant, el brasiler Santos-Dumont –ric plantador– és considerat erròniament el primer pilot del món. El seu avió té forma d’oca i només aguanta uns metres a l’aire.
El 1908 és l’any de la rehabilitació dels germans Wright. L’exèrcit els encarrega avions. El 3 de setembre Orville te un accident aeri: l’acompanyant mor i ell queda greument ferit.
Altres fites
Una fita important va ser travessar el Canal de la Mànega. Ho va fer el francès Blériot amb un aparell que ja començava a assemblar-se als actuals.
El 1926 i 1927 es travessà l’Atlàntic. L’Spirit of Saint Louis, tripulat per Charles Lindbergh, ho va fer en 36 hores i mitja, d’Amèrica a Europa. L'hidroavió Plus Ultra espanyol (tripulat per Ramon Franco, Julio Ruiz de Alda, Juan Manuel Duran i Pablo Rada) feu la proesa en sentit invers el gener de 1926.
Helicòpters
El primer autogir fou inventat per Juan de La Cierva. L’avantatge sobre l’avió és que no necessita camps tant llargs per envolar-se i aterrar, ja que s’envola i aterra verticalment.