04. Manuel Girona
MANUEL GIRONA I AGRAFEL (1818-1905), L’habilitat d’un banquer
El seu pare era un banquer modest
1834: a Barcelona hi ha una epidèmia de còlera que ha sembrat la por; les botigues tanquen. Manuel, jove director de la banca familiar, no tanca i es guanya fama d’home valent i emprenedor.
Crisi de 1847 i 1856
La gent llavors desconfiava dels bitllets i, si hi havia rumors de crisi, anaven al banc a buscar l’equivalent en or o plata.
Girona és molt hàbil: ha pensat una espècie de sistema de seguretat pel banc.
No es permet que tot depengui d’un o pocs accionistes. Cada accionista només pot tenir cent accions i només diposita al banc l’import d’una part de les accions. La resta la guarden l’impositor, però es compromet a facilitar-la quan el banc ho necessiti.
El 1847 el Banc oficial d’Isabel II fa fallida i se salva gràcies a una maniobra política. La gent comença a anar al banc a canviar bitllets, però l’autoritat intervé per limitar les condicions de canvi. Malgrat tot, a Barcelona, els principals accionistes de la Caixa retiren molts bitllets canviant-los per plata. Girona crema l’últim cartutx: els accionistes lliuren el 12,5 % del nominal que guardaven i es restableix la confiança.
Expansió i nova crisi
Surten noves institucions de crèdit i aviat circulen valors que equivalen a bitllets.
El 1866 dues entitats de crèdit suspenen pagaments. En acabar la crisi, el banc de Manuel Girona torna a ser l’única entitat emissora.
A més de la banca, Girona participa en altres negocis: els trens Barcelona-Saragossa i Barcelona-Port Bou.
El 1874 el Govern obliga a que només el Banc d’Espanya pugui emetre bitllets i aquests deixen d’emetre’s a Barcelona.
Política
Manuel Girona participa en la restauració monàrquica. És batlle de Barcelona. Manuel Girona és un personatge molt popular que contribueix com a mecenes a l’embelliment de la ciutat finançant per exemple la façana de la Catedral.
Bibliografia
Vicens Vives, Jaume.Llorens, Montserrat. Industrials i polítics del segle XIX. Teide 1958.
Un nou concepte de bancAl cap de pocs anys amplia el negoci i comença a donar crèdits. És un nou concepte de banc. Fins aleshores els bancs servien per guardar els diners, ara avancen diners a crèdit per a noves empreses que els tornen amb interessos a un termini fix. Així els bancs es converteixen en generadors de treball i de riquesa.
El 1844 governen a Madrid els moderats, que creen el Banco de Isabel II, un banc de crèdit que, a més, emet moneda. Tres banquers, entre ells Girona, creen el Banc de Barcelona al qual s’autoritza a emetre bitllets. Aquests només es poden emetre si es diposita l’equivalent en or.