09. La diàlisi. El ronyó artificial

Aprofitem per parlar de dos aparells que substitueixen completament o parcial un òrgan quan no funciona: el ronyó artificial i el marcapàs.

En Medir té 14 anys. Des de petit pateix una malaltia (nefrosi) que fa que els seus ronyons no netegin la sang massa bé. Ja saps que la funció dels ronyons és netejar la sang de les toxines acumulades en els processos de nutrició, sobre tot restes de proteïnes i minerals, al mateix temps que elimina l’aigua sobrant. L’orina està formada per aigua i aquestes restes tòxiques o verinoses que s’han d’eliminar.

Els ronyons treballen com un filtre: separen les cèl·lules i grans molècules, que no convé perdre, de les molècules tòxiques que són petites. La sang que arriba al ronyó passa pel filtre dels glomèruls renals i, mentre una part (que conté les cèl·lules) continua circulant pels vasos sanguinis, la part que s’ha d’eliminar (l’orina), passa a les vies o tubs urinaris per ser expulsada.

Els ronyons d’en Magí ja no fan aquesta funció, o no la fan prou bé, i la sang acumula toxines que l’hi arribarien a produir la mort per intoxicació.

Actualment aquesta malaltia té solució. De moment, en Magí va a l’hospital tres tardes a la setmana i una màquina l’hi neteja la sang. Més endavant li faran un trasplantament de ronyó.

Quan arriba al servei d’Hemodiàlisi (hemo=sang, diàlisi= separació de substància dissolta), les infermeres li col·loquen un catèter (una agulla de pas ample) a la vena del braç; la sang passa pel catèter i el tub de plàstic a la màquina que la filtra i neteja i torna per un altre tub i catèter que l’hi col·loquen en un altre lloc de la mateixa vena. La màquina elimina l’aigua sobrant i les toxines.

Així en Magí no només pot sobreviure sinó fer una vida quasi normal.

En Magí està a la llista d’espera per a un trasplantament de ronyó. Quan hi hagi un donant adequat, i li toqui el torn, en Magí rebrà un dels dos ronyons del donant (l’altre servirà per un altre malalt)

Un dia, a les dues de la matinada, l’avisen des de l’Hospital Clínic. Hi ha un ronyó disponible. A en Magí se li fan les últimes proves per veure si és compatible. A les poques hores li fan el trasplantament. No li treuen els seus dos ronyons, doncs seria més complicat que deixar-los, i el ronyó nou li col·loquen al ventre (costat dret). L’empalmen als vasos sanguinis propers i a les vies urinàries. Durant uns mesos hi ha perill de rebuig, doncs un òrgan d’una altra persona és un estrany, però amb medicació adequada se supera.

Avui en Magí està perfectament. El ronyó que algú li ha regalat (sempre estarà agraït al donant anònim) s’ha fet més gran (doncs ha de fer la feina de dos ronyons), però funciona perfectament.

El trasplantament de ronyó, cor, fetge o pulmons es considera un dels avenços més espectaculars de la medicina.

Inventors del ronyó artificial

Essencialment és una membrana semipermeable entre la sang i una solució salina: filtra les toxines de la sang (la urea mortal) i deixa passar les substàncies que necessita per viure. És necessari una bomba impulsora.

El primer aparell experimental per provar-lo en gossos, i el van dissenyar Abel, Rowntree i Turner el 1913, al John Hopkins de Baltimore, i constava de tubs porosos per on passava la sang dels gossos.

El problema era com evitar la coagulació de la sang. S’utilitzà la hirudina, substància segregada per la sangonera. Però va resultar molt tòxica. El 1927 es substitueix la per la heparina, molt menys tòxica.

Mentrestant Hass l'any 1916 havia inventat la bomba de sang durant la Primera Guerra Mundial.

El 1938 l’holandès Kolff atén a Jan, un jove de 22 anys, que mor de insuficiència renal, intoxicat per la urea, entre grans dolors. Impressionat per aquest fet, es proposa treballar per trobar-hi solució: llegeix els articles del grup experimental de Baltimore i el 1942 té llest el primer ronyó artificial per a ús humà. El prova amb un altre Jan amb la oposició dels altres metges. Aquest malalt se salva d’una mort segura.

A Catalunya, l'any 1957 el Dr. Rotellar de l’Hospital de la Creu Roja dissenya un ronyó artificial artesanal que realitzen en un taller d’acer inoxidable del carrer de Viladomat, a Barcelona. Amb aquest aparell salva la vida d’un jove fent-li baixar l’urea.