05. El Palau Reial de Pedralbes

El 1918 Eusebi Güell cedeix el palau a la Corona en ser nomenat comte. Els arquitectes Bona i Nebot el remodelen per adaptar-lo com a palau reial. Té un cos central amb quatre plantes i dos laterals de tres, amb una façana noucentista corbada amb porxos de columnes toscanes i al darrera una església neogòtica. La història del Palau té l’antecedent en una masia del s XVII que Güell compra el 1862 i converteix en un palauet indiano. Antoni Gaudí hi dissenya una pèrgola, un jardí i dues fonts que encara es poden veure (La d’ Hèrcules té un canó en forma de dragó xinès) . El jardí és de plantes mediterrànies: pins, eucaliptus, palmeres, xiprers, magnolieres. Més endavant els nous jardins són a càrrec de Rubió i Tudurí. Una estàtua d’ Isabel II i el seu fill, Alfon XII recorden la seva condició de palau reial.

Havia de ser allotjament reial a la Exposició del 1929 però els reis finalment s’allotjaren al palauet Albèniz de Montjuic. Després de la guerra s’ hi allotjava Franco quan venia a Barcelona fins que el 1960 fou cedit a la ciutat.

Aquest palau allotja tres museus:

El Museu de la Ceràmica . Conté una important col·lecció de ceràmica espanyola medieval, almohades, mudèjars d’ Aragó, Catalunya i València, la pisa hispano-morenca de Paterna i Manises, vaixelles del Segle d’ Or, del rococó d’ Alcora i dels artistes contemporanis. Els experts diuen que aquest museu és el millor que hi ha de ceràmica de tot l’Estat Espanyol.

Al Museu d’ Arts Decoratives hi ha mobles des de l’ Edat Mitjana. Especial interès tenen els mobles i objectes de disseny modernistes i noucentistes, d’ Art Deco i contemporanis.

El Museu Tèxtil i d’ Indumentària abasta des de 1550 als nostres dies. Constitueix una interessant història del vestit del Renaixement a l’ actualitat:

El cavaller i el cortesà(1550-89). El vestit comprimeix el cos . Dels vestits folgats de l’Edat mitjana als adaptats al cos del Renaixement

Roba i revolució(1789-1825) El cos s’ allibera.

Els burgesos mudats(1825-1910), El vestit deforma el cos.

El vestit ensenya el cos(1910-1930), amb el taller i laboratori de Balenciaga

De la trinxera a la passarel·la( 1920-60) , La distorsió del cos

Peace & Love(1950-80) El vestit posa en evidència el cos.

El vestit democràtic perfila, embala i abraça el cos (1980-2000)

BIBLIOGRAFIA

Cirici, Alexandre, Barcelona pam a pam. Teide, 1952

Catàlegs exposicions, Ajuntament de Barcelona