08. Salvador Seguí (el "noi del sucre")

Pintor de paretsNeix a Tornabous, comarca d’Urgell. Encara que de família pagesa, el pare fa de forner. La família es trasllada a Barcelona i viuen al barri obrer, al Districte Vè.

«Els nois de la meva generació ens havíem fet grans menjant pa amb oli» diu un comentarista de l’època. Salvador aprèn molts oficis i fa sobretot de pintor de parets. Coneix en la pròpia pell què vol dir un jornal de quinze hores i també passar gana...

Com molts d’altres obrers, se sent atret per l’ideari anarquista que fa temps es difon a Barcelona. En un míting s’oposa a la intervenció d’un lerrouxista i és víctima d’un atemptat, però el tret mata un altre lerrouxista i Salvador és acusat i empresonat durant quasi un any. A la presó té temps per perfilar el seu objectiu: la unificació obrera. Només té 20 anys.

Unió de les societats obreres

En sortir, crea la Solidaritat Obrera, la unió de les societats obreres. Participa en la fundació de la CNT, Confederació Nacional del Treball, de la qual és elegit Secretari General. Amb la creació dels sindicats únics, enforteix la classe obrera, i s’oposa a tota violència.

1919 La vaga de “La Canadenca”

Va ser una de les vagues més importants del s XX. Va durar 44 dies.

El 5 de febrer de 1920 els obrers de la Compañia Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la companyia Barcelona Traction, light anb power Company limited, coneguga com La Canadenca se solidaritzen amb companys acomiadats i declaren la vaga. L’empresa crida la policia i s’amplia el conflicte. Els rams de l’aigua, gas i electricitat de la CNT criden a la vaga. Barcelona es queda sense llum. Es declara l’estat de guerra i detenen més de 3000 obrers. S’hi afegeix el ram del tèxtil.

El Govern crida Seguí per acabar amb la vaga de La Canadenca a canvi d’una sèrie de reivindicacions obreres: compromís que els presos recobrin la llibertat, readmissió dels acomiadats, augment de jornals, jornada laboral de vuit hores. Ho aconsegueixen. Seguí es reuneix amb 20.000 obrers a Les Arenes de Barcelona i tornen a la feina. La realitat és que no deixen lliures tots els presos i torna la vaga. A conseqüència d’aquests fets s’aconsegueix realment la jornada de vuit hores i les dimissions del governador civil Montanyès, el cap de policia Doval, i del cap del govern, comte de Romanones.

Seguí es referma en la direcció de la classe obrera, en la organització d’un sindicat millor i també d’un partit polític socialista català. Per això busca la col·laboració del sindicat socialista, la UGT, encoratjat per Layret i Companys.

Víctima de la repressió i el crim

La patronal no paeix aquesta unió i reprèn els atemptats. Ve el període de repressió del governador Martinez Anido ‒del quual hem parlat també en la biografia de Layret‒ i Seguí és deportat a Maó i empresonat al Castell de la Mola (amb d’altres, entre ells Lluís Companys). A presidi escriu Historia Social del siglo XIX i Teoría i pràctica del sindicalismo. Quan torna a Barcelona reprèn l’activitat sindical i la seva lluita per aconseguir un sindicalisme eficaç. Però no el deixaren completar l’obra: al carrer de la Cadena de Barcelona morí assassinat el 1923. Mor juntament amb un company, Francesc Comas, a trets, a mans ‒com Layret‒ del Sindicat Lliure, pistolers a sou de la patronal de l’època.

Biografia:

Salvador Seguí. Biografies. Dolça Catalunya. Ed. Mateu, 1980.

Cadena, Josep Maria. 505 fets bàsics de Catalunya. La Campana, 1989.