01 Pau i treva de Déu
La primera assemblea de la història que busca la pau
Ha passat el temut any 1000 però els temps són molt insegurs. Els senyors feudals guerregen entre ells. Els seus soldats roben als pacífics pagesos. Hi ha també molts lladres que ataquen als viatgers i venedors, que van o tornen del mercat... Els més perjudicats són les famílies pageses, especialment les dones i criatures, i els clergues ja que el robatori a les esglésies sol ser productiu...
El Bisbe de Vic, l’abat Oliba, un home que ha deixat el comptat heretat per fer-se monjo, té el coratge de voler acabar amb aquest estat de coses. El mou l’estimació per les persones que sofreixen, per els clergues de manera especial i pel País que no prospera amb aquestes lluites...
Aquestes assemblees s’anaren celebrant periòdicament i tractaren també d’altres temes com els impostos, l’administració de la justícia. Més endavant aquestes reglamentacions s’incorporaren a la primera recopilació de lleis de Catalunya: els Usatges de Barcelona.
Varen ser les primeres assemblees d’Europa (i del Món!) on es prengueren decisions sobre afers públics. Per això és consideren un precedent del primer parlament, molt abans de que Anglaterra tingués el que encara molts consideren el primer.
En una altra narració hi ha l’al·lusió que Pau Casals va fer el 1971 a la ONU sobre aquesta qüestió.
Convoca una reunió a Toluges (1027) a la que hi assisteixen Guifré II, comte del Roselló; Ramon Guifré, comte de Cerdanya; Pons, comte d’Empúries; Guillem el Gros, comte de Besalú; Gausbert, vescomte de Castellnou; i personalitats d’altres països.Decideixen sobre les següents qüestions:
Quant a la protecció de les persones: es prohibeix atacar o robar als clergues, infants, dones, mercaders, vianants, pagesos, els que van desarmats.
Quant a la protecció de llocs i béns: És prohibeix guerrejar a menys de trenta passes a la rodona d’esglésies i monestirs, cases pageses, molins. També robar animals i eines del camp, destruir collites.
Quant al temps: prohibició de guerrejar des de la posta del sol del dissabte fins a l’alba del dilluns. Més endavant s’anà ampliant el temps de treva.