6. ECG (Electrocardiograma)

L'electrocardiograma (ECG) és la gravació o registre del corrent elèctric que fa bategar el cor.

El cor impulsa la sang (cap als pulmons, la part dreta del cor; cap a la resta del cos, la part esquerra) mitjançant una sèrie de contraccions i dilatacions. Primer es contrau l’aurícula dreta i la sang passa al ventricle dret. En segon lloc es contrau aquest i la sang va als capil·lars dels als alvèols pulmonars on agafa oxigen i torna al cor (aurícula esquerra). Tercer: es contrau l’aurícula esquerra i la sang passa al ventricle corresponent. Quart: es contrau el ventricle esquerra i la sang a través de l’artèria Aorta i les seves derivacions arriba a les cèl·lules de tot el cos.

Aquestes contraccions les provoca un nucli de cèl·lules nervioses localitzades en el mateix cor i que descarreguen el corrent nerviós primer en les aurícules (sístole auricular) i després en els ventricle (sístole ventricular).

El 1903 l’holandès Willem Einthoven va demostrar que les contraccions cardíaques són elèctriques. Amb un galvanòmetre va captar els canvis de potencial del corrent. Durant la sístole auricular hi ha un canvi curt i elevat i durant la sístole ventricular més llarg i menys elevat.

L’aparell, que pesava uns 275 Kg, tenia un filferro de quars metal·litzat entre els pols d’un electroimant L’oscil·lació es fotografiava en una placa mòbil. Fer un ECG era complicat: per facilitar el pas del corrent, el pacient posava les dues mans i un peu en recipients amb aigua salada dels que sortien els elèctrodes.

Einthoven es passà anys estudiant gràfiques corresponents a diferents malalts de cor. El 1924 rebé el Premi Nobel de Medicina.

A Catalunya, August Pi i Sunyer fou un dels impulsors de la introducció de l’ECG. També. El Dr. Duran Arrom, que es considera fundador de la cardiologia catalana.