5. Els homes que enterren els morts (Neandertal)

(Neandertals fa uns 50.000 anys)

Un nen assisteix a un enterrament. En una petita cova (la part més ample té 6 metres) s’ ha excavat el sòl de roca en forma d'un petit nínxol. Els sacerdots hi dipositen el cadàver d’un home vell. És tracta d’un personatge important, que havia estat cap de la tribu. El col·loquen de costat amb les cames plegades. La mà dreta li toca la cara. Al costat hi posen eines de sílex i quars, alguns petits animals i ocre, mineral de ferro de color groc. És tracta d’una tribu neandertal i aquesta ofrena, i aquest tipus d’ enterrament, només es fa a persones principals.

Aquest nen hi ha pogut assistir perquè durant els últims anys, quan el vell ja no podia valer-se, era l’ encarregat de tenir-ne cura. Li donava el menjar que sempre era líquid o pastós, ja que l’ avi no tenia dents. L’ajudava a llevar-se i a moure’s i potser a caminar amb l’ajut d’unes crosses. Aquests homes primitius ja tenien cura dels vells i malalts, almenys dels principals.

Aquest es un dels primers enterraments de la prehistòria. Molt abans, però, ja existien fosses on es dipositaven els cadàvers. No es tractava d’enterraments sinó de dipòsits o fosses. Què significa això? Per què ja no els llencen com a deixalles com feien abans? Segurament comencen a pensar que els morts no desapareixen del tot, segueixen vivint i influint d’una altra manera, com esperits o fantasmes.

Aquests humans són semblants a nosaltres, una mica més baixos i més robusts. L’os de les celles sortints com una visera, estrets de front, gens de barbeta. Són Neandertals, ja que el primer esquelet es va trobar a aquesta població alemanya: una branca d’humans que és desenvolupa a Europa arran les glaciacions, dels que no en provenim directament. Es varen extingir, desplaçats per la branca de la que provenim: els Cromanyons. Són molt curiosos, recullen minerals, foraden petxines i ossos, fan collars i també flautes, del que podem deduir que són presumits i que els agrada escoltar, tocar i composar música. Són bons caçadors d’animals petits i grossos.

Com es va trobar la tomba de El Vell de la Chapelle-aux-Saints (60.000 -43.000)? Els germans Bonyssonie troben casualment aquesta cova prop de la localitat d’aquest nom, a França. És una cova que dóna molta informació dels costums dels neandertals. És tracta d’una cova de 6 m de llarg, 2 i mig d’ample, i 1 i mig d’ alçada. Conté una fossa cavada a la roca emplenada del sediment corresponent al nivell d’ excavació.

Els neandertals creuen en una vida després de la mort? Sembla que sí ja que, si no, per què haurien de deixar aliments i eines?

A l’Avenc dels Ossos (La Sima de los Huesos) d’Atapuerca (de 300.000 anys d’antiguitat -per tant molt abans de la tomba del Vell- s’hi han trobat esquelets sencers, no ossos solts. Sembla que els habitants del poblat varen llançar aquests morts al fons de l’avenc. Per què? En primer lloc no es agradable viure amb morts. També, són focus demalalties i, finalment, atrauen depredadors. Però no sembla que a Atapuerca hi hagi vertaderes tombes i una idea de vida després de la mort.

Al nostre país, a Banyoles, el farmacèutic Alsius passejant prop del llac, va trobar una mandíbula. És va datar la seva antiguitat entre 2.500 i 35.000 anys. Té les dents gastades segurament de rosegar arrels. És una prova que a la vora de l’estany, i probablement dins, en cabanes sobre plataformes de fusta (palafits), hi varen viure també poblacions neandertals.