10. Pentecostals
Són esglésies evangèliques (protestants) que prediquen l’evangeli a totes les nacions. Són les que creixen més, arribant als 400 milions de fidels, el 80% del conjunt de esglésies protestants. Al·leguen un origen bíblic: en el passatge dels evangelis on apareix l’Esperit Sant, en forma de llengües de foc, en una habitació on estaven els apòstols reunits i aquests comencen a parlar llengües desconegudes. El fenomen de la glossolàlia, consistent en parlar llengües desconegudes per al que parla, i també per als oients, és un dels dons que es reben en ser batejats en l’Esperit Sant (imposició de mans.
Moltes esglésies pentecostals actuen individualment sense connexió amb ningú més. D’altres formen federacions.
Història
El 1886 sorgeix l’Església de Déu a Cleveland. Vuit cristians, després d’intentar reformar la seva església inútilment, funden una església nova, a casa de Barry Creek.
El moviment pentecostal modern sorgeix l’1 de gener de 1901 a Topeka, Kansas. Es tracta d’un petit col·legi bíblic iniciat per Charles Perham, pastor metodista, que provocà un gran despertar protestant.
De seguida hi ha divisions. William J. Seymour forma l’església Missió de Fe Apostòlica del carrer Azusa, a Los Angeles, California, que aviat es difon a través d’un hàbil ús dels mitjans de comunicació. Moltes persones, des de diferents esglésies protestants de Los Angeles, van a les reunions, reben el do de l’Esperit Sant però quan tornen a les seves esglésies, són rebutjats. Llavors formen les seves pròpies esglésies o es fan de la Missió Apostòlica.
El 1914 les diferents esglésies pentecostals senten la necessitat d’agrupar-se i es funda Hot Springs, Assemblees de Déu.
Escissió d’un grup no trinitariEl 1916 un grup de fidels reben una revelació divina: Jesús és el mateix Déu Pare i l’Esperit Sant: no hi ha doncs Trinitat. Aquesta escissió dona lloc als Pentecostals Apostòlics del Nom de Jesucrist.
Neopentecostals o Moviment carismàtic
Sorgeixen en el si d’esglésies protestants i la mateixa Església Catòlica, amb la introducció del Baptisme en l’Esperit Sant i l’espiritualitat pentecostal, però sense adherir-se a les esglésies pentecostals clàssiques. És tracta doncs d’una renovació de les esglésies cristianes des de dins. Comença a finals dels anys 40 per la influència del pastor pentecostal David Du Plessis.
A l’Amèrica Llatina aquest moviment s’estén en esglésies catòliques, denominant-se Renovació carismàtica catòlica.